TRAPERO RENUNCIA A SER RESTITUÏT COM A CAP DELS MOSSOS

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Interior, Miquel Buch, van reunir-se aquest divendres amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per oferir-li tornar a assumir les funcions de comissari en cap del cos policial català després d'haver estat fulminat del càrrec per l'article 155. Trapero, però, va declinar l'oferta en no trobar-ho "convenient per la bona organització del cos i per la seva persona".

El major ha assenyalat a la seva situació processal com a principal motiu per renunciar a la restitució. Trapero, juntament amb la cúpula d'Interior destituïda, ha estat processat per un delicte d'organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i per l'1-O.

Segons un comunicat que ha fet públic el cos aquest dissabte, l'excap dels Mossos va agrair l'oferiment del Govern i assegura que continuarà desenvolupant les funcions que els responsables del Departament d’Interior i el Comissari en cap del cos li encomanin.Per la seva banda, el president Torra també va agraïr en nom del Govern la tasca realitzada pel major "en l’exercici del seu càrrec de servei exemplar a la ciutadania". Aquest dissabte ho ha reiterat a través d'un tuit.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat en una altra piulada que "comprèn i respecta" la decisió de Trapero i també ha reiterat el seu agraïment al major.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318460