TRAPERO RENUNCIA A SER RESTITUÏT COM A CAP DELS MOSSOS

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Interior, Miquel Buch, van reunir-se aquest divendres amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per oferir-li tornar a assumir les funcions de comissari en cap del cos policial català després d'haver estat fulminat del càrrec per l'article 155. Trapero, però, va declinar l'oferta en no trobar-ho "convenient per la bona organització del cos i per la seva persona".

El major ha assenyalat a la seva situació processal com a principal motiu per renunciar a la restitució. Trapero, juntament amb la cúpula d'Interior destituïda, ha estat processat per un delicte d'organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i per l'1-O.

Segons un comunicat que ha fet públic el cos aquest dissabte, l'excap dels Mossos va agrair l'oferiment del Govern i assegura que continuarà desenvolupant les funcions que els responsables del Departament d’Interior i el Comissari en cap del cos li encomanin.Per la seva banda, el president Torra també va agraïr en nom del Govern la tasca realitzada pel major "en l’exercici del seu càrrec de servei exemplar a la ciutadania". Aquest dissabte ho ha reiterat a través d'un tuit.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat en una altra piulada que "comprèn i respecta" la decisió de Trapero i també ha reiterat el seu agraïment al major.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734722