LA MINISTRE BATET PROPOSA RECUPERAR ELS 46 PUNTS DE PUIGDEMONT, EXCEPTE EL REFERÈNDUM

La ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet, ha proposat aquest dissabte diverses ofertes al Govern català amb la intenció d'obrir un període de diàleg. La socialista ha posat sobre la taula la possibilitat de recuperar els 45 dels punts que el president Carles Puigdemont -i abans, Artur Mas- va reclamar a Mariano Rajoy fa dos anys. En total, els punts proposats pels catalans eren 46, ja que l'últim plantejava la celebració d'un referèndum. Aquest, tal com va passar amb Rajoy, no entraria a l'oferta de Batet.

La ministra, en el seu primer acte en el càrrec celebrat a Barcelona, també ha proposat recuperar inversions encallades i lleis delcarades inconstitucionals pel TC, les qual s'inclourien en lleis estatals en lloc de normes autonòmiques.

Batet també ha insistit en la recuperació del diàleg amb Catalunya, el qual ha anomenat com un "camí llarg" però ha assegurat que hi ha voluntat d'emprendre'l sempre i quan hi hagi "confiança i lleialtat" entre els governs català i espanyol.Per tal de recuperar el diàleg, Batet, ha reiterat que ambdues parts s'han d'escoltar per tal de poder impulsar "alternatives basades en la Constitució" i que cada Executiu ha de ser conscient que no només representa als seus votants, sinó que també a tota la ciutadania del seu àmbit polític.

Informa;ELNACIONAL.CAT /9/6/2018

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734713