LA MINISTRE BATET PROPOSA RECUPERAR ELS 46 PUNTS DE PUIGDEMONT, EXCEPTE EL REFERÈNDUM

La ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet, ha proposat aquest dissabte diverses ofertes al Govern català amb la intenció d'obrir un període de diàleg. La socialista ha posat sobre la taula la possibilitat de recuperar els 45 dels punts que el president Carles Puigdemont -i abans, Artur Mas- va reclamar a Mariano Rajoy fa dos anys. En total, els punts proposats pels catalans eren 46, ja que l'últim plantejava la celebració d'un referèndum. Aquest, tal com va passar amb Rajoy, no entraria a l'oferta de Batet.

La ministra, en el seu primer acte en el càrrec celebrat a Barcelona, també ha proposat recuperar inversions encallades i lleis delcarades inconstitucionals pel TC, les qual s'inclourien en lleis estatals en lloc de normes autonòmiques.

Batet també ha insistit en la recuperació del diàleg amb Catalunya, el qual ha anomenat com un "camí llarg" però ha assegurat que hi ha voluntat d'emprendre'l sempre i quan hi hagi "confiança i lleialtat" entre els governs català i espanyol.Per tal de recuperar el diàleg, Batet, ha reiterat que ambdues parts s'han d'escoltar per tal de poder impulsar "alternatives basades en la Constitució" i que cada Executiu ha de ser conscient que no només representa als seus votants, sinó que també a tota la ciutadania del seu àmbit polític.

Informa;ELNACIONAL.CAT /9/6/2018

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318475