L'ADVERTÈNCIA DE COSTA A ERC SOBRE EL PERILL D'EIXAMPLAR LES BASES INDEPENDENTISTES

El vicepresident del Parlament i diputat de Junts per Catalunya, Josep Costa, ha posat l'exemple de Quebec per alertar dels possibles perills que pot tenir "intentar eixamplar la base" de l'independentisme, com demana ERC.

En una piulada, Costa explica l'evolució del partit sobiranista Québécois que, de cara a les properes eleccions, promet no convocar un tercer referèndum d'independència. El partit independentista va impulsar dos referèndums, un l'any 1980 i l'altre el 1995 (perdut per menys d'un 1% dels vots).

El partit sempre havia defensat consultar als ciutadans però, després de dos referèndums perduts i 20 anys intentant ampliar la base del moviment, ha acabant fent-se enrere. Costa també recorda que les enquestes auguren al Parti Québécois un tercer lloc per primera vegada en 50 anys.


Informa:ELNACIONAL.CAT (9-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318735