EL NOU MINISTRE DE CULTURA ESBORRA TOTES PIULADES RACISTES, EXCEPTE LES DIRIGIDES ALS CATALANS

El nomenament de Màxim Huerta com a nou conseller de Cultura i Esports segueix portant cua. I és que, en un primer moment, s'havia elogiat al valencià per no haver esborrat els tuits emparant-se en la llibertat d'expressió i enquadrant aquelles publicacions en to humorístic i irònic. Però, alhora de la veritat, el ministeri i el seu funcionariat ha decidit fer una purga dels tuits més polèmics que ja han desaparegut.
Tuits xenòfobs, masclistes, racistes, misògins, en contra de l'esport... la carretada de tuits que anaven aflorant del nou ministre de Cultura i Esport espanyol no tenia aturador. Des d'un primer moment, es va decidir que les piulades no s'esborrarien. Però ha estat fals. Hi ha hagut una selecció acurada dels tuits a esborrar i tots han estat els que tenien un deix racista, però no tots. Els insults als catalans s'han mantingut però ja no es poden trobar les publicacions que deien "A França tot són negres" o "Les negres a Albània són d'importació".

Estrany criteri, doncs, del funcionariat i assessors del nou ministre, que ha cregut que els tuits contra els catalans no eren ni punibles ni greus com sí els dirigits a la raça negra. No ho veia així el diari britànic The Times que els ficava a tots al mateix sac en un article dedicat a Huerta: "El recentment nomenat ministre espanyol de Cultura va publicar missatges insultants, xenòfobs i sexistes a les xarxes socials" i posa d'exemple els aquí citats al costat dels que dirigia contra els catalans.

Informa:DIRECTE.CAT (9-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318723