EL NOU MINISTRE DE CULTURA ESBORRA TOTES PIULADES RACISTES, EXCEPTE LES DIRIGIDES ALS CATALANS

El nomenament de Màxim Huerta com a nou conseller de Cultura i Esports segueix portant cua. I és que, en un primer moment, s'havia elogiat al valencià per no haver esborrat els tuits emparant-se en la llibertat d'expressió i enquadrant aquelles publicacions en to humorístic i irònic. Però, alhora de la veritat, el ministeri i el seu funcionariat ha decidit fer una purga dels tuits més polèmics que ja han desaparegut.
Tuits xenòfobs, masclistes, racistes, misògins, en contra de l'esport... la carretada de tuits que anaven aflorant del nou ministre de Cultura i Esport espanyol no tenia aturador. Des d'un primer moment, es va decidir que les piulades no s'esborrarien. Però ha estat fals. Hi ha hagut una selecció acurada dels tuits a esborrar i tots han estat els que tenien un deix racista, però no tots. Els insults als catalans s'han mantingut però ja no es poden trobar les publicacions que deien "A França tot són negres" o "Les negres a Albània són d'importació".

Estrany criteri, doncs, del funcionariat i assessors del nou ministre, que ha cregut que els tuits contra els catalans no eren ni punibles ni greus com sí els dirigits a la raça negra. No ho veia així el diari britànic The Times que els ficava a tots al mateix sac en un article dedicat a Huerta: "El recentment nomenat ministre espanyol de Cultura va publicar missatges insultants, xenòfobs i sexistes a les xarxes socials" i posa d'exemple els aquí citats al costat dels que dirigia contra els catalans.

Informa:DIRECTE.CAT (9-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734721