LA CUP CRIDA A LA MOBILITZACIÓ AL CARRER PER PRESSIONAR JxCAT I ERC: " CAL TORNAR A LA DESOBEDIÈNCIA "

La CUP ha defensat tornar a la mobilització "permanent i continuada" al carrer per pressionar JxCat i ERC cap al trencament amb l'Estat. "Per poder encarar un procés constituent cal avançar amb una agenda de ruptura amb l'estat espanyol, caldran unilateralitats i desobediències. Estem malauradament molt lluny d'aquest escenari", ha assenyalat el diputat Carles Riera a Catalunya Ràdio. "Cal que el moviment independentista torni al carrer, que tornem a una lògica de desobediència civil no violenta a escala nacional i local. Però no només confrontada a l'Estat sinó per pressionar els partits perquè tornin a una agenda de trencament", ha insistit Riera, que ha mostrat la seva "preocupació" per la desmobilització dels darrers mesos.

"Pot ser una conseqüència lògica de la fatiga, el cansament i la decepció, però volem creure i confiar que continuem tenint més de 2 milions de persones disposades a mobilitzar-se i a repetir lluites com l'1-O", ha reflexionat en veu alta el diputat de la CUP. Paral·lelament, Riera ha criticat i considerat un error el suport de JxCat i ERC a la moció de censura a Rajoy "a canvi de res o gairebé res".

"Pel que és l'estat espanyol, Pedro Sánchez pot suposar una esperança. Pel que fa a nosaltres, no tinc cap esperança que canviï res", ha sentenciat el portaveu de la CUP, que ha anat més enllà i ha avisat que "qui vulgui parlar d'autodeterminació i república, que no esperi res del nou govern de Sánchez". "El PSOE representa una altra cara del règim del 78", ha etzibat. De fet, Riera també s'ha mostrat molt crític amb els primers passos del Govern de Quim Torra. "Veient els gestos reals del Govern de Torra, no sembla que camini cap a la República. El que està fent el nou executiu català és recuperar l'autonomia i prou", ha disparat el diputat cupaire, que ha exigit una vegada més a JxCat i ERC que "abandonin la via autonomista". "L'Estat i l'autonomia formen part del problema, no de la solució", ha volgut deixar clar Riera, que també ha entonat el 'mea culpa' de la seva formació per la gestió posterior a l'1-O. "Després de l'1-O hauríem hagut d'assumir més lideratge per complir amb les demandes del carrer. Va faltar determinació", ha constatat el diputat de la CUP.

"L'1-O va ser una victòria democràtica, però a partir d'aquí hi ha un procés de davallada. I ara l'independentisme està en una cruïlla de camins", ha conclòs .

Informa:DIRECTE.CAT (9-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08315108