PALUZIE DIU QUE L'ANC ESTÀ ABOCANT MÉS ESFORÇOS A LA INTERNACIONALITZACIÓ

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha anunciat des de Londres que l'entitat impulsarà més acció "exterior" i de "defensa" en l'àmbit internacional sota el seu mandat. "Hi estem abocant molts esforços" ha assegurat Paluzie, que ha afirmat que "en l'etapa prèvia" de l'ANC la internacionalització "no va ser un eix estratègic". En aquest sentit, ha destacat "la importància" que tenen les representacions internacionals de l'ANC i ha dit que en la "nova etapa" volen aprofitar més "aquesta capil·laritat". "Tenim gent molt bona a moltes ciutats del món", ha afirmat.

D'altra banda, Paluzie ha avançat que les accions "de defensa", com la demanda que es va interposar a les Nacions Unides, "s'incrementaran". "Hi haurà altres tipus d'accions que encara no són públiques perquè les hem d'anar coordinant amb altres entitats", ha afirmat.

L'actual presidenta de l'ANC ha participat aquest divendres en un acte a la capital britànica amb Clara Ponsatí, Antoni Castellà i altres convidats, on s'ha fet un repàs de l'acció exterior de l'independentisme i s'ha assenyalat que caldria reforçar la internacionalització per "impulsar la república".

L'acte ha coincidit amb la presentació al parlament britànic d'una moció que dona suport a l'inici del diàleg entre els nous governs a Catalunya i Espanya. El text està impulsat pel Partit Nacional Escocès i en les properes setmanes els seus impulsors buscaran que aconsegueixi signatures de diputats de diversos partits. Precisament dijous Paluzie va ser al parlament britànic per exposar davant d'un grup de diputats la situació que, des del punt de vista de l'ANC, viu Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734718