PALUZIE DIU QUE L'ANC ESTÀ ABOCANT MÉS ESFORÇOS A LA INTERNACIONALITZACIÓ

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha anunciat des de Londres que l'entitat impulsarà més acció "exterior" i de "defensa" en l'àmbit internacional sota el seu mandat. "Hi estem abocant molts esforços" ha assegurat Paluzie, que ha afirmat que "en l'etapa prèvia" de l'ANC la internacionalització "no va ser un eix estratègic". En aquest sentit, ha destacat "la importància" que tenen les representacions internacionals de l'ANC i ha dit que en la "nova etapa" volen aprofitar més "aquesta capil·laritat". "Tenim gent molt bona a moltes ciutats del món", ha afirmat.

D'altra banda, Paluzie ha avançat que les accions "de defensa", com la demanda que es va interposar a les Nacions Unides, "s'incrementaran". "Hi haurà altres tipus d'accions que encara no són públiques perquè les hem d'anar coordinant amb altres entitats", ha afirmat.

L'actual presidenta de l'ANC ha participat aquest divendres en un acte a la capital britànica amb Clara Ponsatí, Antoni Castellà i altres convidats, on s'ha fet un repàs de l'acció exterior de l'independentisme i s'ha assenyalat que caldria reforçar la internacionalització per "impulsar la república".

L'acte ha coincidit amb la presentació al parlament britànic d'una moció que dona suport a l'inici del diàleg entre els nous governs a Catalunya i Espanya. El text està impulsat pel Partit Nacional Escocès i en les properes setmanes els seus impulsors buscaran que aconsegueixi signatures de diputats de diversos partits. Precisament dijous Paluzie va ser al parlament britànic per exposar davant d'un grup de diputats la situació que, des del punt de vista de l'ANC, viu Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318462