GUARDIOLA, UN COP MÉS A FAVOR DELS PRESOS I DELS EXILIATS

Pep Guardiola, l'exentrenador del Barça i actual entrenador del Manchester City, s'ha tornat a manifestar en suport als presos polítics tancats a Madrid: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Toni Comín, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L'ex del Barça s'ha manifestat  en una entrevista al programa Preguntes freqüents de TV3; Guardiola demana que els deixin en llibertat i recorda que el judici ja arribarà. En la mateixa línia ha carregat insistentment contra l'empresonament dels líders de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural: "Jutjar-los ja jutjarem si és rebel·lió, si és sedició, si val 30 anys de presó pujar sobre un cotxe"

L'entrenador no entén per què els líders independentistes estan en situació de presó preventiva i acusa la justícia espanyola de "falta d'empatia".

Pep Guardiola sempre ha estat un ferm opositor dels empresonaments preventius, és per això que llueix el llaç groc a la solapa en els partits del seu equip; una decisió que li ha costat una sanció d'uns 22.500 euros per part de la Lliga Anglesa.

Durant l'entrevista, Guardiola també ha reivindicat el pacifisme del moviment independentista, en unes declaracions que fins i tot van tenir resposta de l'exministre de l'Interior del govern del PP, Juan Ignacio Zoido. El passat mes de març, Zoido va assegurar que "assetjar" els que no combreguen amb l'independentisme és "violència" i que intentar imposar un projecte excloent "no és democràtic". Va fer aquestes manifestacions en resposta a unes declaracions de Guardiola que es va referir a la situació política a Catalunya i va dir que és "una gran injustícia que els comparin amb ETA o amb la kale borroka".

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08027077