GUARDIOLA, UN COP MÉS A FAVOR DELS PRESOS I DELS EXILIATS

Pep Guardiola, l'exentrenador del Barça i actual entrenador del Manchester City, s'ha tornat a manifestar en suport als presos polítics tancats a Madrid: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Toni Comín, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L'ex del Barça s'ha manifestat  en una entrevista al programa Preguntes freqüents de TV3; Guardiola demana que els deixin en llibertat i recorda que el judici ja arribarà. En la mateixa línia ha carregat insistentment contra l'empresonament dels líders de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural: "Jutjar-los ja jutjarem si és rebel·lió, si és sedició, si val 30 anys de presó pujar sobre un cotxe"

L'entrenador no entén per què els líders independentistes estan en situació de presó preventiva i acusa la justícia espanyola de "falta d'empatia".

Pep Guardiola sempre ha estat un ferm opositor dels empresonaments preventius, és per això que llueix el llaç groc a la solapa en els partits del seu equip; una decisió que li ha costat una sanció d'uns 22.500 euros per part de la Lliga Anglesa.

Durant l'entrevista, Guardiola també ha reivindicat el pacifisme del moviment independentista, en unes declaracions que fins i tot van tenir resposta de l'exministre de l'Interior del govern del PP, Juan Ignacio Zoido. El passat mes de març, Zoido va assegurar que "assetjar" els que no combreguen amb l'independentisme és "violència" i que intentar imposar un projecte excloent "no és democràtic". Va fer aquestes manifestacions en resposta a unes declaracions de Guardiola que es va referir a la situació política a Catalunya i va dir que és "una gran injustícia que els comparin amb ETA o amb la kale borroka".

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734716