GUARDIOLA, UN COP MÉS A FAVOR DELS PRESOS I DELS EXILIATS

Pep Guardiola, l'exentrenador del Barça i actual entrenador del Manchester City, s'ha tornat a manifestar en suport als presos polítics tancats a Madrid: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Toni Comín, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L'ex del Barça s'ha manifestat  en una entrevista al programa Preguntes freqüents de TV3; Guardiola demana que els deixin en llibertat i recorda que el judici ja arribarà. En la mateixa línia ha carregat insistentment contra l'empresonament dels líders de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural: "Jutjar-los ja jutjarem si és rebel·lió, si és sedició, si val 30 anys de presó pujar sobre un cotxe"

L'entrenador no entén per què els líders independentistes estan en situació de presó preventiva i acusa la justícia espanyola de "falta d'empatia".

Pep Guardiola sempre ha estat un ferm opositor dels empresonaments preventius, és per això que llueix el llaç groc a la solapa en els partits del seu equip; una decisió que li ha costat una sanció d'uns 22.500 euros per part de la Lliga Anglesa.

Durant l'entrevista, Guardiola també ha reivindicat el pacifisme del moviment independentista, en unes declaracions que fins i tot van tenir resposta de l'exministre de l'Interior del govern del PP, Juan Ignacio Zoido. El passat mes de març, Zoido va assegurar que "assetjar" els que no combreguen amb l'independentisme és "violència" i que intentar imposar un projecte excloent "no és democràtic". Va fer aquestes manifestacions en resposta a unes declaracions de Guardiola que es va referir a la situació política a Catalunya i va dir que és "una gran injustícia que els comparin amb ETA o amb la kale borroka".

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318725