L'ANC PORTARÀ A L'ONU LA VIOLACIÓ DELS DRETS INTERNACIONALS DE CATALUNYA

El secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana s’ha reunit aquest dissabte a Caldes de Malavella, on han acordat promoure la denuncia de les violacions de drets a Catalunya a les Nacions Unides.Tal com es va aprovar en el darrer Full de Ruta votat per tots els socis en la darrera assemblea general ordinària, la internacionalització és un eix estratègic per a l'entitat. Per això, en aquest plenari s’ha acordat un pla de treball dirigit a promoure el coneixement i la denúncia, en col·laboració amb l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) i obert a altres entitats.

D'altra banda, també s'ha acordat l'inici d'una nova campanya a l'estiu per la República catalana. Aquesta "enllaçarà" les dates de l'11 de setembre i l'1 d'octubre, quan s'espera una gran demostració de força col·lectiva.

Salvador Balliu, alcalde del municipi, i David Viladàs, coordinador de la territorial, han donat la benvinguda als 77 secretaris nacionals de l’ANC i els han exposat el camí que seguirà l'entitat en els propers mesos. La campanya durarà tot el juliol i agost i està pensada de forma oberta i flexible per tal d’oferir un ventall de possibilitats o accions on cada territorial podrà escollir i adaptar-les a la seva realitat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318817