PERE ARAGONÉS: " LA NEGOCIACIÓ AMB L'ESTAT HA DE SER BILATERAL "

Pere Aragonès és, des de fa una setmana, el nou vicepresident del govern català en substitució d’Oriol Junqueras. En aquesta entrevista, feta divendres a la seu de la conselleria d’Economia i Hisenda, i que és un resum de la que avui emet El Punt Avui TV (a les 14 h i a les 22 h), el republicà repassa l’actualitat política.
Com està?
Tinc una sensació agredolça. Tinc una sensació dolça perquè tornem a posar vida i llum als departaments, però agra perquè qui hauria d’estar exercint les responsabilitats de vicepresident i de conseller d’Economia i Hisenda és Oriol Junqueras, i no ho pot fer perquè és a la presó.
Que hi hagi govern és un descans des del seu punt de vista?
Un descans? En tot cas, els que ens hi posem no descansarem, perquè estem disposats a treballar i a deixar-hi el millor de nosaltres mateixos.
Li deia si és un descans perquè tant Oriol Junqueras com vostè mateix feia mesos que parlaven de la necessitat de nomenar un govern efectiu. S’han perdut quatre mesos, segons vostès?

Xavi Xirgo

No és temps perdut, tot i que hem tardat molt... potser podríem dir que massa. Però la responsabilitat ha estat del govern de l’Estat. Això, no ho hem de perdre mai de vista. Qui ens ha impedit constituir el govern a la primera han estat el govern de l’Estat i el jutge Llarena. I hem de recordar que, quan amb el 155 es van convocar les eleccions del 21-D, l’Estat ens va reptar a les urnes. Volien que l’independentisme fos derrotat a les urnes i no se’n van sortir. No van guanyar i han intentat boicotejar el resultat.
La CUP va dir que el president Torra ha claudicat nomenant aquest govern.
No ho puc compartir. El govern té molt clar els objectius, i la base de tot el que vindrà en aquest país és l’1-O, que és el moment fundacional del país que volem construir. Estic convençut que amb la CUP tindrem punts de trobada, i que ens trobarem com ho vàrem fer en el passat.
Els serà complicat governar sense la CUP, i sense els vots delegats de l’exili. L’aritmètica és l’aritmètica.
No per això renunciarem a governar. Pensi que al Parlament català tenim una aritmètica molt més favorable al govern que no pas la que té el govern espanyol al Congrés dels Diputats.
Preferiria que la CUP entrés al govern?
M’agradaria que se sentís tan identificada amb el projecte de govern que haguéssim pogut fer un acord d’investidura abans, sense necessitat d’una segona volta per investir president.
Els oferiran entrar al govern?
Ara el govern ha de començar a caminar, i la voluntat de la CUP és situar-se en l’oposició. En tot cas, més endavant podríem prendre-ho en consideració.
Entenc que enguany continuarem amb el pressupost prorrogat i que vostè ja encararà el pressupost del 2019, no?

 

El pressupost

 


Sí. Si ara ens poséssim a fer pressupost per al 2018 l’acabaríem aprovant al desembre i no tindria cap sentit. Ens centrarem a presentar el pressupost del 2019.
El negociarà prèviament amb la CUP?
De moment, hem de parlar i elaborar el pla de govern i marcar les prioritats de cada departament. Un cop tinguem això elaborarem el pressupost i parlarem amb tots els grups, començant pels qui ens han facilitat la investidura.
Quan s’hauria d’aprovar?
S’hauria de dur al Parlament a principi de novembre perquè sigui aprovat abans de final d’any.
El Tribunal Constitucional ha tombat un munt d’impostos que havien estat proposats pel govern català: l’impost sobre les nuclears, el dels dipòsits bancaris, el del cànon digital, el dels habitatges buits... Els inclourà en el nou pressupost?
El que s’ha de recuperar és com aplicar-los, però no s’han de recuperar posant-los com un ingrés en el pressupost i que es quedi en el paper. S’ha de veure amb quines fórmules exactes es poden posar en marxa.
Però si estan suspesos pel TC...
Hi ha situacions diferents. Alguns estan suspesos i d’altres estan anul·lats. En els que estan suspesos, ara hi ha un nou govern a l’Estat que podria retirar recursos. Veurem què passa. I amb relació als que estan anul·lats, haurem de veure com els tornem a posar sobre la taula. Però, al pressupost, hi han de figurar aquells ingressos que puguem assegurar al 100% que hi seran. Si no, quedaran despeses per pagar o dèficit no cobert.
Confia, doncs, que el govern de Pedro Sánchez retiri els recursos als impostos que va voler imposar la Generalitat?

 

Poques esperances

 


Confiança no seria el concepte que em ve al cap quan parlem del govern espanyol. Hauria de ser així, però no tinc gaires esperances. Crec que dependrà molt més del treball que nosaltres siguem capaços de fer, també en el camp jurídic, que no pas de la voluntat política del govern espanyol, del que jo soc molt escèptic.
Vostè reclama gestos al govern espanyol. Quins?
En tenen un catàleg, si en volen fer. Perquè acumulem tants anys d’agressions continuades a la voluntat del Parlament que tenen un catàleg complet per començar a fer això que ells en diuen distensió. Però des d’un punt de vista racional soc pessimista. Al final el PSOE és el que és, i Pedro Sánchez és el que és; la composició del seu govern, la correlació de forces internes... tot plegat em porta a ser pessimista. Ara, sempre s’ha de ser optimista. Si realment creuen que cal rebaixar la tensió i obrir una nova etapa, han de ser ells els que comencin a fer gestos.
Quants diners deu la Generalitat?
Al voltant de 78.000 milions d’euros, més de 60.000 o 65.000 milions dels quals estan relacionats, és un deute que tenim respecte al FLA.
S’ha acabat el 155 i s’ha acabat la intervenció financera.
El que ha caigut amb el 155 és una intervenció que era il·legal, que nosaltres vam denunciar als tribunals, i ho guanyarem; i quan guanyem demanarem responsabilitats a Cristóbal Montoro pel mal que ha fet aquesta intervenció: no podíem moure diners dels bancs, no podíem accedir als comptes corrents, el govern de l’Estat es quedava els ingressos del model de finançament... Ens van bloquejar 400 milions d’euros del pressupost ...
Què vol dir, ”demanar responsabilitats a Montoro pel mal que els han fet”?
Primer hem de guanyar el cas al Suprem. La intervenció era il·legal perquè es va utilitzar una llei d’estabilitat pressupostària que va venir imposada per la UE per reduir l’autonomia financera de Catalunya. Nosaltres estàvem amb superàvit, quan van fer aquella llei. No hi ha havia cap motiu. O només un: que érem independentistes i volíem fer l’1-O. No hi havia cap base legal. Un cop guanyat el cas, haurem d’avaluar veient la sentència si hi ha hagut prevaricació o no. Es va aprovar la intervenció de setembre sense cap informe jurídic. Aquí algú va actuar conscientment contra la llei. Haurem de demanar responsabilitats; ells no paren de demanar-nos-en a nosaltres.
Montoro va prevaricar?
Van utilitzar la llei d’estabilitat pressupostària conscients que la llei no emparava el que estaven fent.

 

El difícil finançament

 


Ha parlat amb la nova ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero?
Encara no. Acaba de prendre possessió i ho faré en els pròxims dies. La conec perquè era consellera d’Hisenda a Andalusia, i en els consells de política fiscal era una gran opositora a Montoro. Veurem si l’oposició que manifestava aleshores es veu ara...
S’hi haurà de veure per encarar la reforma del sistema de finançament.
Crec que una reforma del sistema de finançament serà molt difícil que es dugui a terme perquè falta un any per a eleccions autonòmiques en molts llocs de l’Estat, i no hi haurà els incentius per arribar a un acord. I també és veritat que hi ha disparitat de criteris. El que pot anar bé a territoris com ara Andalusia i Castella-la Manxa, si es fixen determinats criteris a l’hora de determinar la despesa, pot no anar tan bé a comunitats amb població més urbana i menys dispersa, com ara Catalunya, Madrid, les Balears i el País Valencià. En tot cas, el primer que cal és diàleg, una negociació de fons que per a nosaltres implica el dret a l’autodeterminació. Hi tenim dret? Nosaltres creiem que sí. Espanya està disposada a acceptar-ho? Nosaltres partim de l’1-O i això no és intercanviable per res. No ens oblidarem de l’1-O a canvi d’un nou model de finançament.
Si els convoquen a reunió amb totes les comunitats autònomes per parlar del nou sistema de finançament hi anirà?
El primer que demanarem és que es compleixi el marc de finançament que hi ha vigent. Ens deuen 700 milions de model de finançament dels Mossos d’Esquadra, de la disposició addicional tercera, dels anys 2008 i 2009... Quin sentit té renovar un contracte amb algú que t’ha incomplert l’anterior? El primer que han de fer és parlar Sánchez i Torra, perquè el problema de fons entre Catalunya i l’Estat no és d’IRPF o d’IVA; evidentment que és un problema de finançament, però el problema és de sobirania. La societat catalana té dret a l’autodeterminació i aquesta és la nostra línia vermella. Si diuen que això s’ha d’arreglar amb un nou model de finançament és que no han entès res.
Per tant, si un nou model de finançament no arregla res, insisteixo, no val la pena anar a la reunió?
No. En tot cas, les converses haurien de ser bilaterals. Ens hem guanyat el dret que qualsevol conversa amb l’Estat sigui bilateral. El marc actual ja ho preveu. Ja ho vam fer el 2009, quan abans de fer aquelles trobades multilaterals el conseller Castells va negociar bilateralment amb Pedro Solbes d’una manera molt intensa. Però, insisteixo, el problema de fons no és el finançament. Hi ha un conflicte entre Catalunya i l’Estat que ara és molt més dramàtic, perquè tenim exiliats i presos, i això no pot ser una mercaderia per negociar. No han de ser objecte de negociació. És una qüestió de drets. Han de sortir de la presó i tornar.

 

Llibertat per als presos

 


Vostè demana gestos. Nomenar Josep Borrell ministre en deu ser un. Com el va interpretar, aquest nomenament?
Interpreto que Sánchez vol fer content tothom i potser també segar l’herba a Ciutadans. D’aquests nomenaments, els fets seran més importants que el noms. No estic d’acord amb el que pensa Borrell, però tampoc amb les seves formes. Un pot fer afirmacions dures dels seus rivals polítics, però quan un d’ells és a la presó no pots fotre-te’n. I això és el que va fer amb Junqueras. Demostra quina és la seva moral. Els criteris ètics de Borrell són molt definitoris del personatge.
Reclamen la llibertat dels presos o l’acostament a presons catalanes?
Reclamem la llibertat dels presos. L’acostament és un dret que tenen; però el que nosaltres reclamem és la llibertat; no hi ha cap raó perquè estiguin empresonats. És surrealista que estiguin tancats allà. No té cap mena de sentit. Només un, vaja, que és reprimir la voluntat d’una majoria de catalans i catalanes. És indigne.
Confia poc en els gestos del govern Sánchez, però li van donar suport en la moció de censura a Rajoy...
Ho vam fer perquè hi havia l’oportunitat de tombar un govern corrupte, que ha afavorit una línia repressiva. El nostre sí a la moció de censura va ser fonamentalment un no a Mariano Rajoy. No era un aval a Pedro Sánchez, de cap manera. En tot cas, ells ara tenen l’oportunitat de demostrar si són diferents o no. De moment, no ho sabem.

 

Autodeterminació

 


Meritxell Batet és la nova ministra d’Administracions Públiques. És una gran defensora del federalisme. Què en pensa, del federalisme vostè?
Que ha estat una opció que s’ha defensat a Catalunya durant dècades i que mai s’ha pogut aplicar. Hem sentit en massa ocasions un federalisme de paraula i poc de fets. Ara, Batet té l’oportunitat de demostrar si hi ha un federalisme de fets.
Vol dir que seria una solució?
No. La solució és el reconeixement del dret a l’autodeterminació. És el reconeixement de l’exercici del dret a l’autodeterminació que ja vam fer l’1-O. Que sigui reconegut que aquest país pugui decidir què vol ser. Qualsevol solució que no tingui en compte la voluntat dels catalans no serà una solució. Serà comprar temps, allargar el problema, xutar la pilota endavant...
I mentrestant, com es pot governar fent República? Si no té les eines per decidir-ho i no volen córrer riscos, el seu serà un govern de gesticulacions?
Jo soc més de fets que de gesticulacions, i crec que la meva trajectòria al Parlament i a Economia ho demostren. I si no podem governar amb normalitat és perquè hi ha presos, exiliats, i perquè cada dos per tres hi ha acusats de delictes d’odi i del que sigui. Ara hem de recuperar el govern, tot i que per si sol això no ens permetrà desbloquejar tots els obstacles. Perquè hi hagi la República que es va votar l’1-O i que es va proclamar el 27-O, necessitem majories àmplies i un suport internacional molt més clar. Com farem República? Doncs fent republicans, sumant cada cop més gent a aquest projecte. Cada cop que el PSOE arriba al poder de l’Estat hi ha una part de la societat catalana que creu, legítimament, que hi ha una nova oportunitat. I cada vegada el PSOE els decep. De la decepció de l’Estatut va venir tot el moviment de les consultes populars, i d’aquí va sorgir l’ANC... Ara hi ha qui torna a veure-hi una oportunitat, i crec que el PSOE els tornarà a decebre.
Diu que l’1-O Catalunya ja es va autodeterminar però governen una autonomia. El resultat no es va poder implantar.
No hem tingut la força suficient per aplicar el resultat. Hi ha elements de la correlació de forces que el mes d’octubre ens van fer veure que, un cop obert el meló, teníem davant nostre un Estat disposat a tot. Quan plantejàvem el referèndum hi havia qui deia que, només que la Guàrdia Civil tragués una sola urna, ja hauríem guanyat. I no ha estat així. Ens ha sorprès la capacitat de l’Estat de passar vergonya davant d’Europa. Rubalcaba ho va dir: “Estem disposats a assumir el cost... Hem de ser més forts.”

 

La màquina del temps

 


Quan sent el Cercle d’Economia proposant un nou Estatut, què pensa?
Que està bé que després de tants anys d’inexistència de propostes n’hi hagi alguna. Però amb relació al contingut... em sembla que no podem agafar una màquina del temps i tornar al 2006, quan els independentistes érem el 15%. Ara som el 50%.
ERC es planteja renunciar a la unilateralitat com es diu en la ponència que es debatrà en la conferència nacional del seu partit el mes vinent?
Això no ho diu, la ponència. La ponència diu que no serà només amb la unilateralitat que s’avançarà. La solució serà multilateral. El que diu és que el que fem a partir d’ara ha de servir per consolidar les posicions.
Llistes conjuntes per a la República en les municipals de l’any vinent és una manera d’eixamplar la base? Ho veu factible?
No. Perquè cada realitat municipal és diferent. I quan ERC i l’antiga CDC hem anat junts, per exemple, hem tret menys diputats dels que hauríem tret per separat.. Separats i amb diversitat d’ofertes, el conjunt independentista obté més suports. La CUP també ho entén així.
A Barcelona tampoc?
A Barcelona el nostre candidat és Alfred Bosch, i nosaltres ens volem presentar com a ERC perquè creiem que és millor. Totes les enquestes diuen que ERC ha fet un gran paper i que podria guanyar. Falta un any, ja ho veurem. De moment, el que veiem és que Colau no ha complert les expectatives que va generar.
Abans de les municipals, sembla que hi haurà els judicis dels presos polítics. Els veu ja condemnats?
No ens hem de resignar que hi hagi una condemna. En el judici s’ha de poder demostrar que, això de la rebel·lió, s’ho han inventat, com la malversació. La violència va ser de la policia, l’1-O.
Confia, doncs, que seran absolts?
No. En el Suprem i en el jutge Llarena, no hi confio. Però nosaltres hem d’encarar el judici.I si el Suprem no ens dona la raó ens la donaran els tribunals europeus, com ja estan fent a Bèlgica i confio que facin a Alemanya. No hi va haver cap rebel·lió.
El processament ja està comunicat i hi ha poc marge de maniobra. Espera algun gest del govern Sánchez, en aquest sentit?
La fiscalia general de l’Estat es canvia i la fiscalia és jeràrquica. De la mateixa manera que el fiscal José Manuel Maza es va inventar això de la rebel·lió, pot haver-hi un nou fiscal de l’Estat que retorni al Codi Penal de veritat i que la fiscalia digui que aquí no hi ha hagut rebel·lió, que no hi ha cap prova de malversació i que per tant no té cap mena de sentit el que estan fent.
El jutge Llarena ha prevaricat?
Això ho hauran de decidir els tribunals. Però crec que s’ha excedit, quan entra per exemple en valoracions polítiques sobre la ideologia dels empresonats per decidir si els deixa o no en llibertat. Aquest jutge no està actuant com les facultats de dret diuen que s’ha d’aplicar el dret penal.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716153