TORTURES, LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ: L'OMBRA D'ESTRABURG PERSEGUEIX EL MINISTRE MARLASKA

Fernando Grande-Marlaska, el jutge "de Bilbao" de l’Audiència Nacional, ha estat una de les sorpreses més grans del gabinet de Pedro Sánchez. De tarannà més aviat conservador, sempre se l’havia situat a prop del PP. Sense anar més lluny, va defensar Concepción Espejel quan va ser apartada del judici de la Gürtel per proximitat als populars. L’associació progressista Jutges i Jutgesses per la Democràcia també va demanar el 2016 el seu cessament com a vocal de Consell General del Poder Judicial, on va arribar a proposta de Génova. Però aquesta setmana, contra tot pronòstic, s’ha vist catapultat com a ministre d’un govern socialista.

La seva carrera, sempre sota el paraigua conservador, ha estat tan meteòrica que fins i tot el seu nom va sonar per succeir Consuelo Madrigal al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat. Va arribar el 2004 a l’Audiència Nacional, en comissió de serveis, però un any més tard ja es feia càrrec del jutjat de Baltasar Garzón, llavors de llicència per estudis. Aviat va convertir-se en el jutge instructor de les principals causes de terrorisme. El 2012 ja presidia la Sala Penal.

El seu nomenament arriba després d'un suposat veto a Margarita Robles per part del deep state, pels "recels" de la Guàrdia Civil. Durant la darrera etapa del govern de Felipe González va ser secretària d'Estat d'Interior i va investigar les clavegueres de l'Estat. La cartera finalment ha anat a mans del jutge basc.

La carrera judicial de Marlaska, però, no està exempta de taques. Les seves sentències han estat polèmiques i li han portat més d'un revés de la justícia europea. L'ombra d'Estrasburg no ha deixat de perseguir-lo.

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-6-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08919206