UNA CADENA HUMANA DE 200 KM PEL DRET A DECIDIR UNEIX LES CAPITALS BASQUES

Més de 100.000 persones han cobert els 202 km de la cadena humana que ha unit Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria per tal de reconèixer el dret a decidir del poble basc. L'acte ha estat organitzat per plataforma Gure Esku Dago (el futur està a les nostres mans). Tot i que a algunes zones rurals els manifestants havien de recórrer a mocadors per cobrir tot l'espai de la cadena, als centres urbans la presència ha estat massiva. Mil autobusos han portat als assistents als seus punts de la cadena, i 500 voluntaris han col·laborat en l'organització de la mobilització.

La portaveu de EH-Bildu al Parlament basc, Maddalen Iriarte, ha declarat a Vitòria que espera que els responsables polítics "no tanquin els ulls als milers de ciutadans bascos que han sortit avui al carrer". També l'alcalde de Vitòria, Gorka Urtaran, del PNV, ha afirmat que "el poble basc té dret a decidir el seu futur amb total llibertat" i ha recordat que el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Culturals i Socials de Nacions Unides recull, en el seu primer article, que "tots els pobles tenen dret a decidir lliurement el seu futur".

En la protesta també hi han participat, de forma diferenciada, els pensionistes bascos, que tenien alguns trams de la cadena reservats. També hi ha hagut alguns espais dedicats als joves d'Altsasu, i als presos polítics catalans. A l'acte hi han estat presents els ex lehendakaris Juan José Ibarretxe i Carlos Garaikoetxea, els alcaldes de les tres capitals basques, els diputats generals d'Àlava, Biscaia i Guipúscoa, i el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi.

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020557