UNA CADENA HUMANA DE 200 KM PEL DRET A DECIDIR UNEIX LES CAPITALS BASQUES

Més de 100.000 persones han cobert els 202 km de la cadena humana que ha unit Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria per tal de reconèixer el dret a decidir del poble basc. L'acte ha estat organitzat per plataforma Gure Esku Dago (el futur està a les nostres mans). Tot i que a algunes zones rurals els manifestants havien de recórrer a mocadors per cobrir tot l'espai de la cadena, als centres urbans la presència ha estat massiva. Mil autobusos han portat als assistents als seus punts de la cadena, i 500 voluntaris han col·laborat en l'organització de la mobilització.

La portaveu de EH-Bildu al Parlament basc, Maddalen Iriarte, ha declarat a Vitòria que espera que els responsables polítics "no tanquin els ulls als milers de ciutadans bascos que han sortit avui al carrer". També l'alcalde de Vitòria, Gorka Urtaran, del PNV, ha afirmat que "el poble basc té dret a decidir el seu futur amb total llibertat" i ha recordat que el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Culturals i Socials de Nacions Unides recull, en el seu primer article, que "tots els pobles tenen dret a decidir lliurement el seu futur".

En la protesta també hi han participat, de forma diferenciada, els pensionistes bascos, que tenien alguns trams de la cadena reservats. També hi ha hagut alguns espais dedicats als joves d'Altsasu, i als presos polítics catalans. A l'acte hi han estat presents els ex lehendakaris Juan José Ibarretxe i Carlos Garaikoetxea, els alcaldes de les tres capitals basques, els diputats generals d'Àlava, Biscaia i Guipúscoa, i el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi.

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734807