43 ULTRES ES MANIFESTEN A LES PORTES DE TV3 PER DEMANAR QUE LA TANQUIN

Diversos efectius de Mossos d'Esquadra han controlat els entorns de TV3 per evitar que es produís un xoc entre membres de grups d'extrema dreta i antifeixistes aquest diumenge. Els dos grups coincideixen a Sant Joan Despí després que Democracia Nacional convoqués l'unionisme a manifestar-se davant de la televisió pública catalana per exigir-ne el tancament. Com a resposta a aquesta cria, grups antifeixistes i independentistes s'ha mobilitzar per fer una contramanfiestació. Segons l'agència ACN, els dos grups han concentrat el mateix nombre de persones, un centenar, respectivament.

DN ha fet una crida “a prendre els carrers” per enviar un missatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al president del Govern, Quim Torra, contra les “mentides, la manipulació i la generació d’odi entre germans” que, segons aquest partit fa TV3. L’extrema dreta creu que el canal públic català és l’exemple “més sagnant” de mitjà de comunicació convertit en “una trinxera” des de la qual “cada dia es dispara contra Espanya”.

Informa:ELMON.CAT (10-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318818