L'ESCOLA CATALANA ES DEFENSA AL CARRER: " VOLEM EDUCAR EN LLIBERTAT "

Després de veure's a l'ull de l'huracà, l'escola catalana ha decidit passar a l'acció i sortir al carrer a defensar-se. Centenars de persones han recorregut aquest matí de diumenge els carrers del centre de Barcelona per rebutjar les denúncies d'adoctrinament i fer costat als docents que han sigut acusats en centres de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d'Urgell. La convocatòria neix del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que aplega associacions de pares i mares, estudiants i sindicats -i compta, també, amb el suport de la plataforma Somescola- i s'ha convertit en un clam perquè es deixi l'educació "en pau". "Volem educar en llibertat", cridaven els manifestants.

Un dels objectius de la marxa era reivindicar que a l'escola "s'ha de poder parlar de tot" i posar de manifest que, a causa de la situació que s'ha generat els últims mesos, ara ja hi ha professionals que s'autocensuren per por. "Deixeu en pau l'educació", cridaven els concentrats, mentre alguns professionals explicaven el neguit que suposa en el context actual haver d'abordar temes com els fets de 1714 o la desobediència encarnada en figures com la de Rosa Parks. "Això abans no passava", ha lamentat David Córdoba, portaveu del sindicat Ustec, per deixar clar que la manifestació d'avui vol expressar solidaritat als docents assenyalats, però també per deixar clar que la comunitat educativa ha dit "prou".Els representants de les diferents entitats i sindicats concentrats també han demanat al nou Govern que faci tot el possible per garantir que la normalitat torna a les aules.

La manifestació, que ha començat a les 12 del migdia a la plaça Universitat, ha d'arribar fins al passeig Lluís Companys i representa una plantada de la comunitat educativa "davant la campanya judicial i mediàtica contra els i les docents". La d'avui és, de fet, l'última d'una sèrie de mobilitzacions de l'escola catalana, que ja va protestar, per exemple, en una concentració a Sant Andreu de la Barca, on hi ha l'institut El Palau, el més assenyalat per la justícia espanyola després d'una denúncia que van interposar guàrdies civils que són pares d'alumnes del centre.

Entre els manifestants hi havia molts representants de la comunitat educativa d'aquest institut i samarretes blanques i cartells per donar suport als docents dels centre. Josep Lluís del Alcázar, com a portaveu de la plataforma de suport als docents de l'institut, ha remarcat la "bona reacció" que han tingut molts exalumnes del centre, que han liderat mobilitzacions, i ha lamentat que s'hagi intentat "instrumentalitzar" el cas per atacar el model educatiu català. També ha remarcat que l'aplicació del 155 ha obligat la comunitat educativa a fer-se sentir amb més força -per l'absència de Govern- i que ara confien que es defensi la seva tasca. Famílies i docents de l'institut s'han reunit, durant les últimes setmanes, amb grups parlamentaris per impulsar una moció de suport al professorat del centre educatiu, en la línia de les que ja s'han aprovat a molts ajuntaments.

Al final del recorregut, s'ha llegut el manifest unitari de la convocatòria -que insisteix en la necessitat de poder "educar en llibertat" i donar suport a tots els docents que són als jutjats, i els 500 professionals de l'educació "amenaçats" pel delegat del govern espanyol, Enric Millo- i un altre de la plataforma 9 del Palau -llegit per un antic alumne, un representant de les famílies i unrepresentant del professorat-que, entre d'altres demandes, reclama a les institucions educatives i polítiques el suport explícit als membres del centre i insta la Fiscalia a reconsiderar les acusacions i demanar l'arxiu del procediment judicial contra el professorat d'El Palau i altres docents encausats pels mateixos motius.

En la roda de premsa de presentació d'aquest calendari de mobilitzacions, els portaveus del MUCE van reivindicar els centres educatius com a espais que no estan "aïllats del món" i van defensar que les escoles i els instituts siguin espais "lliures" on es generin debats. El manifest d'avui denuncia la "instrumentalització" que s'ha fet dels casos de professors acusats d'adoctrinament i assegura que s'ha "posat en risc" la cohesió i la convivència.

Informa:ARA.CAT (10-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317867