ADRI, ET VOLEM A CASA! ESPLUGUES EXIGEIX EL LLIURE RETORN DEL CDR PERSEGUIT

Avui fa dos mesos que l’Adrià, membre del CDR d’Esplugues de Llobregat, va haver de desaparèixer per evitar còrrer la mateixa sort que Tamara Carrasco, del CDR de Viladecans, detinguda acusada de terrorisme i rebel·lió. Per denunciar-ne la situació, una concorreguda manifestació recorre Esplugues del Llobregat.

La convocatòria ha rebut el suport de diferents colles de cultura popular, que han fet el tret d’inici de la manifestació. El Ball de Diables d’Esplugues, la colla castellera els Cargolins, el grup de percussió Atabalats i la colla de bastoners han representat l’entrega de la ciutat en la reivindicació pel lliure retorn del seu veí.

Quan la manifestació ha arribat al parc del Pou d’en Fèlix un violoncelista ha interpretat la cançó ‘Què volen aquesta gent?’, de Maria del Mar Bonet. La lletra que explica una situació similar a la que van viure Tamara Carrasco i l’Adrià el 10 d’abril, quan la Guàrdia Civil va anar-los a buscar a casa.

Dijous el grup de suport ‘Adri, et volem a casa’ va fer públic que el noi és fora de l’estat espanyol ‘des de fa un temps’ i que es troba bé, i han fet pública una carta seva en què anima a participar en la manifestació.

A la carta, l’Adrià diu que continua tenint por, però que la por d’ara ha canviat i té més més aviat por de la indiferència; i que després de tota aquesta repressió, no té sentit ‘tornar enrere’. ‘Tornar enrere no és una opció quan mires enrere i veus milers de companyes cridant disposades a saltar amb tu, i que un cop caiguem ja serà massa tard per a aturar-nos i llavors s’adonaran, sense poder reaccionar, que caiem damunt seu.’

Efrem Blázquez, membre de la plataforma ‘Adri, et volem a casa’ i amic de l’Adrià, va denunciar el fet que s’hagi vist obligat a anar-se’n fora de l’estat espanyol per tal d’evitar una situació similar o pitjor a la de Carrasco, que no pot sortir de Viladecans per les mesures cautelars imposades per l’Audiència espanyola. ‘L’única cosa que ha fet l’Adrià és participar en accions i protestes no violentes’, va denunciar. ‘L’acusen de rebel·lió, sedició i terrorisme; una cosa completament desproporcionada’, va afegir. També va assegurar que rebre la carta va ser molt emotiu perquè és la primera notícia que tenen d’ell després de dos mesos de patiment. A més, va destacar que demostra l’angoixa i la por que li han fet passar i, alhora, transmet un missatge encoratjador.

Fa un mes, la seva mare va enviar una carta a Catalunya Ràdio explicant com se sentia.

Informa:VILAWEB.CAT (10-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07734796