SALMOND: " EL REGNE UNIT NO ENS VA REGALAR EL REFERÈNDUM, EL VAM BATALLAR 60 ANYS "

L'exprimer ministre d'Escòcia, l'independentista Alex Salmond, ha volgut recomanar als catalans perseverància per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat espanyol. I ho ha fet recordat que en el cas dels escocesos, el Regne Unit "no va regalar el referèndum", sinó que es va "batallar durant seixanta anys" per aconseguir-lo.

En una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio amb Ricard Ustrell, Salmond s'ha referit així al referèndum d'independència d'Escòcia del 2014 acordat amb la Gran Bretanya, i en què el 'sí' va obtenir un 44% dels vots, i per tant, es va imposar l'opció de seguir formant part del Regne Unit. Amb tot, durant l'entrevista, Salmond ha opinat que "fer un referèndum no és l’única manera d’aconseguir la independència d’un país", tot i que sí que "és una via democràtica".

L'exprimer ministre escocès també ha celebrat que el moviment independentista català "es mantingui pacífic i democràtic" i ha aconsellat "ser conscients de les fortaleses i les febleses dels oponents". "Hauríeu de preguntar-vos per què hi ha polítics (a nivell internacional) que no parlen sobre la repressió de l’1 d’octubre", ha apuntat.

Informa:ELMON.CAT (10-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314984