MESSI ES PLANTEJA CONTINUAR VIVINT A CATALUNYA UN COP PENGI LES BOTES

Leo Messi lleva tanto tiempo que en Argentina le consideran un catalán más
Adaptado completamente a la vida de la Ciudad Condal, se plantea su vida en Barcelona después de colgar las botas.
Messi cuenta cómo ha sido su vida en Barcelona desde que llegó con doce años Estuvo 13 años en Rosario y lleva 17 en Barcelona. Más de media vida en una ciudad que lo ha acogido con los brazos abiertos, desde un inicio.
Se ha hablado mucho de lo que ha significado usted para el Barça. ¿Y el Barcelona para usted?
Todo. Me dio todo desde que llegué, tanto la ciudad como el club. Soy un agradecido y feliz de vivir en el Barcelona y jugar en el mejor club del mundo.

¿Y la ciudad? Teniendo en cuenta lo feliz que se le ve y que su familia está arraigada aquí, ¿Cree que se quedará a vivir aquí?

Me siento de acá. Vine con 13 años, crecí y me hice acá. Conocí la ciudad cuando tenía 13 años y los primeros tres o cuatro días fui un turista más. Me la recorrí toda. Luego me mudé a Castelldefels para hacer más vida allí con mi familia y mis hijos. Por eso no se me ve tanto por la ciudad pero soy un amante de Barcelona y la manera de vivir acá.

¿Cómo es su arraigo a Catalunya?

¡Mis hijos son de acá más que yo!. Tienen las raíces argentinas pero todas las costumbres son catalanas.

¿Comen pan con tomate habitualmente?

Sí, claro.

¿Y hablan en catalán en casa?

Si, el chiquito sí, dice muchas cosas. Thiago menos. Yo lo entiendo todo.

Informa:DIARIOSPORT.COM (10-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716148