EL GOVERN DESCARTA APROVAR ELS COMPTES D'AQUEST ANY I SE CENTRA EN ELS DEL 2019

El Govern de la Generalitat ha descartat l’elaboració dels pressupostos per a aquest any i donarà prioritat a la confecció dels comptes del 2019. Malgrat que algunes veus del món acadèmic, així com els agents socials han demanat al nou Govern uns pressupostos per al 2018, una vegada que ha estat restituït després de l’aplicació de l’article 155, el cert és que l’ Executiu català prefereix donar prioritat als comptes del 2019 per raons d’oportunitat i d’índole tècnica.

Fonts del Departament d’ Economia de la Generalitat han indicat que el vicepresident, Pere Aragonès, “ben aviat” firmarà l’ordre perquè els diferents departaments d’aquesta administració iniciïn el procés d’elaboració dels pressupostos. Les mateixes fonts han indicat que s’ha optat per no formular uns comptes per al 2018 atesa la complexitat del procés que comporta fer-ho després de la intervenció per l’article 155. La laboriositat de la seva elaboració podria portar que aquells hipotètics pressupostos fossin aprovats pel Parlament a mitjans de novembre i principis de desembre. En el millor dels casos.

En aquestes circumstàncies, les novetats d’aquests pressupostos del 2018 no podrien aplicar-se durant més de quatre o sis setmanes.

Fonts d’ Economia defensen també que encara que actualment el pressupost es troba prorrogat, la llei permet fer modificacions i reassignar crèdits per fer front a eventualitats. També precisen que es poden modificar els capítols del Fons de Contingència, dotat amb 330 milions d’euros.

En el procés que ara s’obre, una vegada Aragonès doni l’ordre, tots els departaments de la Generalitat elaboraran les seves necessitats pressupostàries, que hauran de ser validades pel departament d’ Economia. Tota aquesta informació és la que es plasma en el projecte de pressupost que es negocia amb la resta de partits i que en última instància ha de ser aprovat pel Parlament. És justament en aquesta mobilització de recursos humans requerida per a la seva aprovació, pel que fonts d’ Economia justifiquen centrar tot l’esforç en els comptes del 2019.

Salvador Guillermo, director d’economia de la patronal catalana Foment del Treball sosté que “sempre hem defensat que s’ha de comptar amb una eina bàsica que és el pressupost”. Guillermo afegeix que encara que ja hagi passat gairebé la meitat de l’exercici i que després de l’estiu s’acabés aplicant “sempre es poden aprovar noves obres o noves polítiques”. El directiu de Foment recorda que a Catalunya, com que hi ha una sola cambra de representació es poden accelerar els terminis. La patronal Pimec és de la mateixa opinió i es manifesta partidària de tenir uns pressupostos com més aviat millor.

El secretari general de CC.OO. de Catalunya, Javier Pacheco, és partidari també d’uns pressupostos immediats per “posar en marxa les nostres demandes en àrees com educació, sanitat, renda garantida, ocupació o el pacte nacional per la indústria”. El seu homòleg a la UGT, Camil Ros, afegeix que “ preferim tenir un detall dels pressupostos que no tenir-lo”. Ros assenyala que “amb pressupostos, o sense, s’han de fer polítiques d’àmbit social i polítiques de foment de l’ ocupació”.

Al món acadèmic i associatiu també són coneguts els posicionaments a favor d’uns pressupostos per a aquest 2018. El mes de març passat, l’exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, durant la presentació del llibre que recull la seva experiència al capdavant del departament, va assenyalar l’urgència que el Govern comptés amb un pressupost. Segons raonava Mas-Colell, si aquest any no hi ha pressupost “es perd el torn d’augmentar la despesa” i aquesta és una “pèrdua molt substancial” que s’arrossegarà en exercicis posteriors. El degà del Col·legi d’ Economistes de Catalunya, ­Joan B. Casas, també s’ha manifestat en la mateixa direcció, tal com va fer en ocasió de la presentació de les conclusions del III Congrés de Economía i Empreses de Catalunya.

Els últims pressupostos de la Generalitat es van aprovar el 23 de març del 2017. Per tant, només es van poder aplicar poc més de 9 mesos. L’any passat, el Govern va descartar elaborar uns pressupostos autonòmics davant les possibilitats que, estimaven, s’obririen després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre. Finalment el Govern central va intervenir la Generalitat, va aplicar l’article 155 i va aprovar la prorroga pressupostària.

En aquells pressupostos la despesa social aprovada va ser de 18.106 milions d’euros, una mica més de 1.100 milions per sota del que es destinava a aquests apartats el 2010. Determinats sectors polítics consideren que uns nous pressupostos haurien de revertir en el seu conjunt les retallades de despeses socials que es van aplicar entre els anys 2010 i 2014 com a conseqüència de la important crisi fiscal per la qual va passar l’administració autonòmica. Fonts del Departament d’Economia van voler precisar que els pròxims pressupostos tindran un caràcter més “social” amb l’objectiu de frenar el creixement de les desigualtats.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (11-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314783