EL GOVERN DESCARTA APROVAR ELS COMPTES D'AQUEST ANY I SE CENTRA EN ELS DEL 2019

El Govern de la Generalitat ha descartat l’elaboració dels pressupostos per a aquest any i donarà prioritat a la confecció dels comptes del 2019. Malgrat que algunes veus del món acadèmic, així com els agents socials han demanat al nou Govern uns pressupostos per al 2018, una vegada que ha estat restituït després de l’aplicació de l’article 155, el cert és que l’ Executiu català prefereix donar prioritat als comptes del 2019 per raons d’oportunitat i d’índole tècnica.

Fonts del Departament d’ Economia de la Generalitat han indicat que el vicepresident, Pere Aragonès, “ben aviat” firmarà l’ordre perquè els diferents departaments d’aquesta administració iniciïn el procés d’elaboració dels pressupostos. Les mateixes fonts han indicat que s’ha optat per no formular uns comptes per al 2018 atesa la complexitat del procés que comporta fer-ho després de la intervenció per l’article 155. La laboriositat de la seva elaboració podria portar que aquells hipotètics pressupostos fossin aprovats pel Parlament a mitjans de novembre i principis de desembre. En el millor dels casos.

En aquestes circumstàncies, les novetats d’aquests pressupostos del 2018 no podrien aplicar-se durant més de quatre o sis setmanes.

Fonts d’ Economia defensen també que encara que actualment el pressupost es troba prorrogat, la llei permet fer modificacions i reassignar crèdits per fer front a eventualitats. També precisen que es poden modificar els capítols del Fons de Contingència, dotat amb 330 milions d’euros.

En el procés que ara s’obre, una vegada Aragonès doni l’ordre, tots els departaments de la Generalitat elaboraran les seves necessitats pressupostàries, que hauran de ser validades pel departament d’ Economia. Tota aquesta informació és la que es plasma en el projecte de pressupost que es negocia amb la resta de partits i que en última instància ha de ser aprovat pel Parlament. És justament en aquesta mobilització de recursos humans requerida per a la seva aprovació, pel que fonts d’ Economia justifiquen centrar tot l’esforç en els comptes del 2019.

Salvador Guillermo, director d’economia de la patronal catalana Foment del Treball sosté que “sempre hem defensat que s’ha de comptar amb una eina bàsica que és el pressupost”. Guillermo afegeix que encara que ja hagi passat gairebé la meitat de l’exercici i que després de l’estiu s’acabés aplicant “sempre es poden aprovar noves obres o noves polítiques”. El directiu de Foment recorda que a Catalunya, com que hi ha una sola cambra de representació es poden accelerar els terminis. La patronal Pimec és de la mateixa opinió i es manifesta partidària de tenir uns pressupostos com més aviat millor.

El secretari general de CC.OO. de Catalunya, Javier Pacheco, és partidari també d’uns pressupostos immediats per “posar en marxa les nostres demandes en àrees com educació, sanitat, renda garantida, ocupació o el pacte nacional per la indústria”. El seu homòleg a la UGT, Camil Ros, afegeix que “ preferim tenir un detall dels pressupostos que no tenir-lo”. Ros assenyala que “amb pressupostos, o sense, s’han de fer polítiques d’àmbit social i polítiques de foment de l’ ocupació”.

Al món acadèmic i associatiu també són coneguts els posicionaments a favor d’uns pressupostos per a aquest 2018. El mes de març passat, l’exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, durant la presentació del llibre que recull la seva experiència al capdavant del departament, va assenyalar l’urgència que el Govern comptés amb un pressupost. Segons raonava Mas-Colell, si aquest any no hi ha pressupost “es perd el torn d’augmentar la despesa” i aquesta és una “pèrdua molt substancial” que s’arrossegarà en exercicis posteriors. El degà del Col·legi d’ Economistes de Catalunya, ­Joan B. Casas, també s’ha manifestat en la mateixa direcció, tal com va fer en ocasió de la presentació de les conclusions del III Congrés de Economía i Empreses de Catalunya.

Els últims pressupostos de la Generalitat es van aprovar el 23 de març del 2017. Per tant, només es van poder aplicar poc més de 9 mesos. L’any passat, el Govern va descartar elaborar uns pressupostos autonòmics davant les possibilitats que, estimaven, s’obririen després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre. Finalment el Govern central va intervenir la Generalitat, va aplicar l’article 155 i va aprovar la prorroga pressupostària.

En aquells pressupostos la despesa social aprovada va ser de 18.106 milions d’euros, una mica més de 1.100 milions per sota del que es destinava a aquests apartats el 2010. Determinats sectors polítics consideren que uns nous pressupostos haurien de revertir en el seu conjunt les retallades de despeses socials que es van aplicar entre els anys 2010 i 2014 com a conseqüència de la important crisi fiscal per la qual va passar l’administració autonòmica. Fonts del Departament d’Economia van voler precisar que els pròxims pressupostos tindran un caràcter més “social” amb l’objectiu de frenar el creixement de les desigualtats.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (11-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020495