L'ACOSTAMENT DELS PRESOS POLÍTICS SACSEJA LA POLÍTICA CATALANA

Amb la configuració dels dos governs presidits per Quim Torra i Pedro Sánchez i coincidint amb la posada en marxa de l’activitat política i l’inici d’un cert desglaç entre els executius català i espanyol, hi ha un tema que sura damunt d’altres, l’acostament dels presos polítics.

Des del punt de vista social, creix la pressió perquè les nou persones que estan entre reixes (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassas) siguin traslladades a prop de casa aquest mes de juny, quan s’acabarà de tancar la instrucció i s’obrirà judici a la tardor.

Fonts de l’Associació Catalana pel Drets Civils, que agrupa famílies dels presos, refermen que l’apropament no és una qüestió política, sinó que forma part del sistema penitenciari regulat per llei i no traslladar-los vulnera els drets dels infants i familiars així com el dret a la defensa dels interns. Tanmateix, i malgrat ser un tema central, des de l’àmbit polític, la situació de presó preventiva s’afronta amb varietat de matisos i una certa divisió que s’haurà d’anar consensuant els pròxims dies.

Quina és la posició amb què arrenca cada formació política? El president Quim Torra i la consellera de Presidència Elsa Artadi ja han avançat que l’acostament dels presos no forma part del diàleg polític ni de la negociació. “No acceptem la situació de presó, negociar-la seria tant com acceptar-la”, va recordar la portaveu de l’executiu. És el mateix criteri amb què treballa el grup parlamentari que els dona suport. L’exigència de tots és la mateixa: l’alliberament immediat. El diputat i vicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa, assenyala que l’objectiu és “l’alliberament sense condicions” dels presos, ja que considera “que no han comès cap delicte” i recorda que es tracta d’una “injusta presó preventiva”. “No podem pagar cap preu polític, això no és cap intercanvi de cromos, ni podem assumir que els tractin com hostatges”, sentencia. No obstant això, admet: “El que no farem en cap circumstància és entrar en discrepàncies amb les famílies i els presos que han demanat l’acostament.”

Ara bé, tancada la porta de la política, s’obre la via legal i en aquest cas assenyalen que l’acostament del presos es podria portar a terme de manera immediata si així ho decideix el Ministeri de l’Interior, responsable d’Institucions Penitenciàries. “Només han de complir el que fixa la llei penitenciària i sabem que hi ha presos preventius que no estan pas empresonats a Madrid –destaca–. És el govern qui té competències i serà el jutge qui pot oposar-se o no al trasllat.” En el cas català, les presons són competència de la Generalitat i l’acostament seria un tracte entre les dues administracions. La CUP comparteix aquest plantejament però amb un matís: “No pot ser objecte de negociació ni demanda i el que cal és denunciar que incompleixen la seva pròpia normativa.”

ERC també té clar que no es pot negociar amb l’acostament dels presos com si es tractés d’una llei i reclamen l’alliberament “d’una presó injusta i desproporcionada”. Admeten, però, que els presos són una realitat i, per tant, “exigiran” el que consideren que és el “compliment d’un dret” com és l’acostament dels presos als centres penitenciaris de Catalunya, es limiten a dir.

 

Debat al Parlament

 

La posició dels republicans és compartida pels comuns. De fet, aquest grup ja va prendre la iniciativa registrant una proposta de resolució el dia 5 de juny al Parlament perquè es debati i s’aprovi en la comissió de Justícia, presidida pel diputat de Catalunya en Comú-Podem Joan Josep Nuet. El text demana el trasllat dels presos en l’últim dels quatre punts de què consta l’escrit. Prèviament, el text demana al Parlament que denunciï l’existència de presos polítics i en demani l’alliberament, que se situï a favor del diàleg per sobre dels instruments judicials. Quant a la polèmica que ens ocupa, el text proposa que sigui el Parlament qui insti el govern català a portar a terme les actuacions necessàries davant del govern espanyol perquè insti el nou fiscal general de l’Estat a retirar les acusacions penals contra els diputats, exdiputats i el president d’Òmnium. Així mateix el text, en cas d’aprovar-se, també reclama a l’executiu de Torra que negociï amb Sánchez el trasllat. El diputat indica que la posició dels comuns arrenca d’una primera premissa: “la innocència” d’aquestes persones que estan a la presó.

El PSC com el PSOE rebutgen que l’acostament estigui en mans d’una decisió política. En tractar-se d’una presó preventiva sense condemna hi ha diferències en la interpretació de la llei [vegeu pàgina següent]. La portaveu del grup, Eva Granados, és del parer que “en presó preventiva s’està a disposició del jutge instructor, que és l’únic que pot acordar-ne el trasllat”. “Estem fent, hem fet i farem tot el possible perquè la situació penitenciària dels presos sigui la millor possible”, hi afegeix.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11--6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020491