L'ACOSTAMENT DELS PRESOS POLÍTICS SACSEJA LA POLÍTICA CATALANA

Amb la configuració dels dos governs presidits per Quim Torra i Pedro Sánchez i coincidint amb la posada en marxa de l’activitat política i l’inici d’un cert desglaç entre els executius català i espanyol, hi ha un tema que sura damunt d’altres, l’acostament dels presos polítics.

Des del punt de vista social, creix la pressió perquè les nou persones que estan entre reixes (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassas) siguin traslladades a prop de casa aquest mes de juny, quan s’acabarà de tancar la instrucció i s’obrirà judici a la tardor.

Fonts de l’Associació Catalana pel Drets Civils, que agrupa famílies dels presos, refermen que l’apropament no és una qüestió política, sinó que forma part del sistema penitenciari regulat per llei i no traslladar-los vulnera els drets dels infants i familiars així com el dret a la defensa dels interns. Tanmateix, i malgrat ser un tema central, des de l’àmbit polític, la situació de presó preventiva s’afronta amb varietat de matisos i una certa divisió que s’haurà d’anar consensuant els pròxims dies.

Quina és la posició amb què arrenca cada formació política? El president Quim Torra i la consellera de Presidència Elsa Artadi ja han avançat que l’acostament dels presos no forma part del diàleg polític ni de la negociació. “No acceptem la situació de presó, negociar-la seria tant com acceptar-la”, va recordar la portaveu de l’executiu. És el mateix criteri amb què treballa el grup parlamentari que els dona suport. L’exigència de tots és la mateixa: l’alliberament immediat. El diputat i vicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa, assenyala que l’objectiu és “l’alliberament sense condicions” dels presos, ja que considera “que no han comès cap delicte” i recorda que es tracta d’una “injusta presó preventiva”. “No podem pagar cap preu polític, això no és cap intercanvi de cromos, ni podem assumir que els tractin com hostatges”, sentencia. No obstant això, admet: “El que no farem en cap circumstància és entrar en discrepàncies amb les famílies i els presos que han demanat l’acostament.”

Ara bé, tancada la porta de la política, s’obre la via legal i en aquest cas assenyalen que l’acostament del presos es podria portar a terme de manera immediata si així ho decideix el Ministeri de l’Interior, responsable d’Institucions Penitenciàries. “Només han de complir el que fixa la llei penitenciària i sabem que hi ha presos preventius que no estan pas empresonats a Madrid –destaca–. És el govern qui té competències i serà el jutge qui pot oposar-se o no al trasllat.” En el cas català, les presons són competència de la Generalitat i l’acostament seria un tracte entre les dues administracions. La CUP comparteix aquest plantejament però amb un matís: “No pot ser objecte de negociació ni demanda i el que cal és denunciar que incompleixen la seva pròpia normativa.”

ERC també té clar que no es pot negociar amb l’acostament dels presos com si es tractés d’una llei i reclamen l’alliberament “d’una presó injusta i desproporcionada”. Admeten, però, que els presos són una realitat i, per tant, “exigiran” el que consideren que és el “compliment d’un dret” com és l’acostament dels presos als centres penitenciaris de Catalunya, es limiten a dir.

 

Debat al Parlament

 

La posició dels republicans és compartida pels comuns. De fet, aquest grup ja va prendre la iniciativa registrant una proposta de resolució el dia 5 de juny al Parlament perquè es debati i s’aprovi en la comissió de Justícia, presidida pel diputat de Catalunya en Comú-Podem Joan Josep Nuet. El text demana el trasllat dels presos en l’últim dels quatre punts de què consta l’escrit. Prèviament, el text demana al Parlament que denunciï l’existència de presos polítics i en demani l’alliberament, que se situï a favor del diàleg per sobre dels instruments judicials. Quant a la polèmica que ens ocupa, el text proposa que sigui el Parlament qui insti el govern català a portar a terme les actuacions necessàries davant del govern espanyol perquè insti el nou fiscal general de l’Estat a retirar les acusacions penals contra els diputats, exdiputats i el president d’Òmnium. Així mateix el text, en cas d’aprovar-se, també reclama a l’executiu de Torra que negociï amb Sánchez el trasllat. El diputat indica que la posició dels comuns arrenca d’una primera premissa: “la innocència” d’aquestes persones que estan a la presó.

El PSC com el PSOE rebutgen que l’acostament estigui en mans d’una decisió política. En tractar-se d’una presó preventiva sense condemna hi ha diferències en la interpretació de la llei [vegeu pàgina següent]. La portaveu del grup, Eva Granados, és del parer que “en presó preventiva s’està a disposició del jutge instructor, que és l’únic que pot acordar-ne el trasllat”. “Estem fent, hem fet i farem tot el possible perquè la situació penitenciària dels presos sigui la millor possible”, hi afegeix.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11--6-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08894651