L'ACOSTAMENT DELS PRESOS POLÍTICS SACSEJA LA POLÍTICA CATALANA

Amb la configuració dels dos governs presidits per Quim Torra i Pedro Sánchez i coincidint amb la posada en marxa de l’activitat política i l’inici d’un cert desglaç entre els executius català i espanyol, hi ha un tema que sura damunt d’altres, l’acostament dels presos polítics.

Des del punt de vista social, creix la pressió perquè les nou persones que estan entre reixes (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassas) siguin traslladades a prop de casa aquest mes de juny, quan s’acabarà de tancar la instrucció i s’obrirà judici a la tardor.

Fonts de l’Associació Catalana pel Drets Civils, que agrupa famílies dels presos, refermen que l’apropament no és una qüestió política, sinó que forma part del sistema penitenciari regulat per llei i no traslladar-los vulnera els drets dels infants i familiars així com el dret a la defensa dels interns. Tanmateix, i malgrat ser un tema central, des de l’àmbit polític, la situació de presó preventiva s’afronta amb varietat de matisos i una certa divisió que s’haurà d’anar consensuant els pròxims dies.

Quina és la posició amb què arrenca cada formació política? El president Quim Torra i la consellera de Presidència Elsa Artadi ja han avançat que l’acostament dels presos no forma part del diàleg polític ni de la negociació. “No acceptem la situació de presó, negociar-la seria tant com acceptar-la”, va recordar la portaveu de l’executiu. És el mateix criteri amb què treballa el grup parlamentari que els dona suport. L’exigència de tots és la mateixa: l’alliberament immediat. El diputat i vicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa, assenyala que l’objectiu és “l’alliberament sense condicions” dels presos, ja que considera “que no han comès cap delicte” i recorda que es tracta d’una “injusta presó preventiva”. “No podem pagar cap preu polític, això no és cap intercanvi de cromos, ni podem assumir que els tractin com hostatges”, sentencia. No obstant això, admet: “El que no farem en cap circumstància és entrar en discrepàncies amb les famílies i els presos que han demanat l’acostament.”

Ara bé, tancada la porta de la política, s’obre la via legal i en aquest cas assenyalen que l’acostament del presos es podria portar a terme de manera immediata si així ho decideix el Ministeri de l’Interior, responsable d’Institucions Penitenciàries. “Només han de complir el que fixa la llei penitenciària i sabem que hi ha presos preventius que no estan pas empresonats a Madrid –destaca–. És el govern qui té competències i serà el jutge qui pot oposar-se o no al trasllat.” En el cas català, les presons són competència de la Generalitat i l’acostament seria un tracte entre les dues administracions. La CUP comparteix aquest plantejament però amb un matís: “No pot ser objecte de negociació ni demanda i el que cal és denunciar que incompleixen la seva pròpia normativa.”

ERC també té clar que no es pot negociar amb l’acostament dels presos com si es tractés d’una llei i reclamen l’alliberament “d’una presó injusta i desproporcionada”. Admeten, però, que els presos són una realitat i, per tant, “exigiran” el que consideren que és el “compliment d’un dret” com és l’acostament dels presos als centres penitenciaris de Catalunya, es limiten a dir.

 

Debat al Parlament

 

La posició dels republicans és compartida pels comuns. De fet, aquest grup ja va prendre la iniciativa registrant una proposta de resolució el dia 5 de juny al Parlament perquè es debati i s’aprovi en la comissió de Justícia, presidida pel diputat de Catalunya en Comú-Podem Joan Josep Nuet. El text demana el trasllat dels presos en l’últim dels quatre punts de què consta l’escrit. Prèviament, el text demana al Parlament que denunciï l’existència de presos polítics i en demani l’alliberament, que se situï a favor del diàleg per sobre dels instruments judicials. Quant a la polèmica que ens ocupa, el text proposa que sigui el Parlament qui insti el govern català a portar a terme les actuacions necessàries davant del govern espanyol perquè insti el nou fiscal general de l’Estat a retirar les acusacions penals contra els diputats, exdiputats i el president d’Òmnium. Així mateix el text, en cas d’aprovar-se, també reclama a l’executiu de Torra que negociï amb Sánchez el trasllat. El diputat indica que la posició dels comuns arrenca d’una primera premissa: “la innocència” d’aquestes persones que estan a la presó.

El PSC com el PSOE rebutgen que l’acostament estigui en mans d’una decisió política. En tractar-se d’una presó preventiva sense condemna hi ha diferències en la interpretació de la llei [vegeu pàgina següent]. La portaveu del grup, Eva Granados, és del parer que “en presó preventiva s’està a disposició del jutge instructor, que és l’únic que pot acordar-ne el trasllat”. “Estem fent, hem fet i farem tot el possible perquè la situació penitenciària dels presos sigui la millor possible”, hi afegeix.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11--6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314815