PEPE BORRELL, EL " DESINFECTADOR": " CATALUNYA ESTÀ AL CAIRE D'UN ENFRONTAMENT CIVIL "

El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, ha assegurat en una entrevista a La Sexta que Catalunya "està al caire d'un enfrontament civil". La presentadora, Ana Pastor, s'ha mostrat sorpresa per l'afirmació, i ha advertit que seria polèmica, però el ministre no ha tingut inconvenient a repetir-la. El socialista ha assenyalat que hi ha "molta tensió" i que "és un moment greu a la història d'Espanya" i ha afirmat que el nou govern espanyol oferirà "diàleg en el marc constitucional i la legalitat".

Borrell ha criticat el relat del president de la Generalitat, Quim Torra, que, al seu entendre, planteja Catalunya "com una colònia ocupada pels espanyols des de 1714, i pretén jugar ara la carta de Kosovo". "Mentre els catalans segueixin creient el plantejament de Torra, absolutament fals, serà difícil recosir ferides", ha deixat anar. En aquesta mateixa línia, el ministre ha assegurat que no entén per què el president a l'exili, Carles Puigdemont, l'ha titllat d'"ultra" per algunes expressions seves. Borrell ha explicat que ha participat en manifestacions de Societat Civil Catalana i ha recordat al president a l'exili que "Catalunya és diversa i plural".

Pel que fa a l'acostament dels presos polítics a presons catalanes o el seu alliberament, Borrell ha reivindicat que aquesta "és una qüestió que depèn dels tribunals", tal com ja va defensar la ministra de Justícia, Dolores Delgado. Tanmateix, el ministre ha reconegut que li agradaria que els presos "estiguessin en condicions de participar en el debat polític". En concret, Borrell ha citat que li agradaria poder dialogar amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja que "almenys no ha fugit i contribuiria a rebaixar la tensió d'una societat al caire de l'enfrontament civil". L'ha contraposat a Puigdemont.

Borrell ha assegurat de totes maneres que "la primera obligació del govern és mantenir la integritat territorial d'Espanya, que avui està en perill" i, per això, ha assegurat que des del nou govern faran "tot el possible per resoldre aquest conflicte a través d'obrir vies de diàleg, però sempre que sigui dins la legalitat".

D'altra banda, Borrell s'ha referit a les declaracions de la consellera a l'exili Clara Ponsatí, que ahir va reconèixer els errors del govern català en els dies posteriors del referèndum i va assumir que "estaven jugant a pòquer i anaven de farol". Per aquest motiu, el ministre ha volgut advertir de forma despectiva que "la pròxima vegada que juguin al pòquer que ho facin amb cigrons". El ministre ha acusat el govern català d'haver danyat "el prestigi d'Espanya" al món, i d'haver propiciat el retorn de "la llegenda negra". "L'Espanya actual no és una còpia del franquisme", ha assegurat.

Per últim, el socialista ha volgut matisar les declaracions en què afirmava que "calia desinfectar Catalunya". Borrell ha indicat que la paraula "desinfectar" la referia a les "ferides de la societat catalana" i no pas als catalans. "Sé que va ser una paraula massa forta, podria haver dit recosir", ha admès.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314790