L'AUDIÈNCIA NACIONAL CERTIFICA EL FINANÇAMENT IL·LEGAL DEL PP VALENCIÀ

L'Audiència Nacional ha certificat avui que el Partit Popular valencià "va finançar les seves campanyes electorals [dels anys 2007 i 2008] de manera tan absolutament irregular que va ser delictiva". És per això que el tribunal ha condemnat l'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa a 4 anys de presó, una pena menor de la sol·licitada inicialment pels atenuants de col·laboració activa i confessió de l'ex mà dreta de Francisco Camps. També han sigut condemnats l'exgerent del partit Cristina Ibáñez, amb una pena de 3 anys i 4 mesos; l'exvicesecretari de la formació David Serra, amb 3 anys i 8 mesos, i l'extresorera Yolanda García, amb una condemna de 4 mesos. Per contra, el jutjat ha absolt l'exvicepresident del govern valencià Vicente Rambla.

Pel que fa als dirigents de la xarxa corrupta, els magistrats han condemnat a 5 anys i 3 tres mesos de presó Francisco Correa, cap de la Gürtel; al seu número dos, Pablo Crespo, li ha imposat 5 anys, i a Álvaro Pérez, el líder d'Orange Market, la branca valenciana de la trama, li ha fixat una pena de 6 anys i 9 mesos. A tots ells se'ls aplica l'atenuant de confessió o col·laboració activa, i a Correa, a més, el de reparació del dany per haver permès la repatriació de més de dos milions d'euros que tenia en un compte a Suïssa. També han sigut condemnats el treballador Cándido Herrero, a qui se li imposa una pena de 5 anys i 1 mes de presó, i l'assessor financer Ramón Blanco Balín, amb 3 anys.

Als nou empresaris que van reconèixer els fets se'ls substitueixen les penes de presó per multes.


Rebaixa de penes

 

L'Audiència Nacional ha aplicat a Costa gairebé la mateixa pena sol·licitada per la fiscalia, que arran de la col·laboració de l'ex número dos del PP, la va rebaixar dels 7 anys i 9 mesos inicials a 4 anys i 3 mesos.

També s'ha beneficiat de la disminució de penes Francisco Correa, que, després de confessar els delictes, va veure reduïda la demanda del ministeri públic de 22 anys a set.

De la mateixa manera, el tribunal ha rebaixat substancialment les condemnes de Pablo Crespo, per a qui la fiscalia havia sol·licitat 13 anys i mig, i d'Álvaro Pérez, per a qui n'havia demanat setze i mig.

 


Costa assenyala Camps com a màxim responsable

 

La compareixença de l'exsecretari general del PP valencià va ser el punt àlgid del judici que es va iniciar el passat 15 de gener. En la seva declaració Costa va reconèixer que el Partit Popular va finançar amb diner negre els actes a través d'aportacions d'alguns empresaris que tenien adjudicacions amb la Generalitat Valenciana.

L'ex número 2 del partit va apuntar a Camps, en aquell moment president del Consell, com la persona que prenia les decisions, i va demanar perdó per la seva participació. La declaració de Costa va propiciar que la fiscalia anunciés que revisarà el paper de Camps un cop s'acabi el procés, malgrat que el delicte electoral hauria prescrit.

En el mateix sentit, nou dels empresaris acusats van admetre la seva participació en el finançament irregular del PP valencià a canvi d'atenuar les seves condemnes. Es tracta dels empresaris Antonio i Alejandro Ponsa, de l'empresa Piaf, Enrique Gimeno (FACSA), Gabriel Batalla (Lubasa), Rafael Martínez i Tomás Martínez (Pavimentos Suroeste i CHN Obras), José Francisco Bevià, Enrique Ortiz i Vicente Cotino (Sedesa). Tots estan acusats de falsedat documental. Per a tots ells, la fiscalia manté la petició de menys de dos anys de presó substituïbles per una multa.

 


Tercera peça separada del 'Gürtel' valencià

 

El judici pel finançament irregular és la tercera de les peces separades del 'Gürtel' valencià que arriba al jutjat. La primera va ser el que es coneix com a 'cas dels vestits', jutjat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV), entre el desembre del 2011 i el gener del 2012. Un jurat popular va absoldre l'expresident Camps i l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa perquè no va considerar provat que vagin rebre regals a canvi de favors polítics.

Entre el 2015 i el 2016, amb diversos ajornaments, el TSJPV va acollir el judici per l'anomenat 'cas Fitur', que jutjava les irregularitats en l'organització del pavelló de la Generalitat Valenciana en la fira de turisme entre el 2005 i el 2009. La sentència va condemnar l'exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez a nou anys de presó, Francisco Correa i Pablo Crespo a 13 anys, i Álvaro Pérez a 12. El tribunal va absoldre l'altra exconsellera investigada, Angélica Such, mentre que Milagrosa Martínez va poder evitar l'ingrés a presó pagant una fiança de 15.000 euros.

Informa:ARA.CAT (11-6-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08895002