L'AUDIÈNCIA NACIONAL CERTIFICA EL FINANÇAMENT IL·LEGAL DEL PP VALENCIÀ

L'Audiència Nacional ha certificat avui que el Partit Popular valencià "va finançar les seves campanyes electorals [dels anys 2007 i 2008] de manera tan absolutament irregular que va ser delictiva". És per això que el tribunal ha condemnat l'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa a 4 anys de presó, una pena menor de la sol·licitada inicialment pels atenuants de col·laboració activa i confessió de l'ex mà dreta de Francisco Camps. També han sigut condemnats l'exgerent del partit Cristina Ibáñez, amb una pena de 3 anys i 4 mesos; l'exvicesecretari de la formació David Serra, amb 3 anys i 8 mesos, i l'extresorera Yolanda García, amb una condemna de 4 mesos. Per contra, el jutjat ha absolt l'exvicepresident del govern valencià Vicente Rambla.

Pel que fa als dirigents de la xarxa corrupta, els magistrats han condemnat a 5 anys i 3 tres mesos de presó Francisco Correa, cap de la Gürtel; al seu número dos, Pablo Crespo, li ha imposat 5 anys, i a Álvaro Pérez, el líder d'Orange Market, la branca valenciana de la trama, li ha fixat una pena de 6 anys i 9 mesos. A tots ells se'ls aplica l'atenuant de confessió o col·laboració activa, i a Correa, a més, el de reparació del dany per haver permès la repatriació de més de dos milions d'euros que tenia en un compte a Suïssa. També han sigut condemnats el treballador Cándido Herrero, a qui se li imposa una pena de 5 anys i 1 mes de presó, i l'assessor financer Ramón Blanco Balín, amb 3 anys.

Als nou empresaris que van reconèixer els fets se'ls substitueixen les penes de presó per multes.


Rebaixa de penes

 

L'Audiència Nacional ha aplicat a Costa gairebé la mateixa pena sol·licitada per la fiscalia, que arran de la col·laboració de l'ex número dos del PP, la va rebaixar dels 7 anys i 9 mesos inicials a 4 anys i 3 mesos.

També s'ha beneficiat de la disminució de penes Francisco Correa, que, després de confessar els delictes, va veure reduïda la demanda del ministeri públic de 22 anys a set.

De la mateixa manera, el tribunal ha rebaixat substancialment les condemnes de Pablo Crespo, per a qui la fiscalia havia sol·licitat 13 anys i mig, i d'Álvaro Pérez, per a qui n'havia demanat setze i mig.

 


Costa assenyala Camps com a màxim responsable

 

La compareixença de l'exsecretari general del PP valencià va ser el punt àlgid del judici que es va iniciar el passat 15 de gener. En la seva declaració Costa va reconèixer que el Partit Popular va finançar amb diner negre els actes a través d'aportacions d'alguns empresaris que tenien adjudicacions amb la Generalitat Valenciana.

L'ex número 2 del partit va apuntar a Camps, en aquell moment president del Consell, com la persona que prenia les decisions, i va demanar perdó per la seva participació. La declaració de Costa va propiciar que la fiscalia anunciés que revisarà el paper de Camps un cop s'acabi el procés, malgrat que el delicte electoral hauria prescrit.

En el mateix sentit, nou dels empresaris acusats van admetre la seva participació en el finançament irregular del PP valencià a canvi d'atenuar les seves condemnes. Es tracta dels empresaris Antonio i Alejandro Ponsa, de l'empresa Piaf, Enrique Gimeno (FACSA), Gabriel Batalla (Lubasa), Rafael Martínez i Tomás Martínez (Pavimentos Suroeste i CHN Obras), José Francisco Bevià, Enrique Ortiz i Vicente Cotino (Sedesa). Tots estan acusats de falsedat documental. Per a tots ells, la fiscalia manté la petició de menys de dos anys de presó substituïbles per una multa.

 


Tercera peça separada del 'Gürtel' valencià

 

El judici pel finançament irregular és la tercera de les peces separades del 'Gürtel' valencià que arriba al jutjat. La primera va ser el que es coneix com a 'cas dels vestits', jutjat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV), entre el desembre del 2011 i el gener del 2012. Un jurat popular va absoldre l'expresident Camps i l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa perquè no va considerar provat que vagin rebre regals a canvi de favors polítics.

Entre el 2015 i el 2016, amb diversos ajornaments, el TSJPV va acollir el judici per l'anomenat 'cas Fitur', que jutjava les irregularitats en l'organització del pavelló de la Generalitat Valenciana en la fira de turisme entre el 2005 i el 2009. La sentència va condemnar l'exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez a nou anys de presó, Francisco Correa i Pablo Crespo a 13 anys, i Álvaro Pérez a 12. El tribunal va absoldre l'altra exconsellera investigada, Angélica Such, mentre que Milagrosa Martínez va poder evitar l'ingrés a presó pagant una fiança de 15.000 euros.

Informa:ARA.CAT (11-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020489