LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA RECORDA ALS GOVERNS CATALÀ I VALENCIÀ EL COMPROMÍS DE FER EFECTIVA LA RECIPROCITAT DELS MITJANS AUDIOVISUALS

Aquest diumenge 10 de juny s'han posat en marxa definitivament les emissions de la nova corporació valenciana de mitjans de comunicació, À Punt. La Plataforma per la Llengua vol mostrar la seva satisfacció amb aquest fet i felicitar el govern presidit per Ximo Puig per haver tornat el valencià als mitjans de comunicació públics.

L'entitat, tanmateix, també vol recordar que els presidents de la Generalitat de Catalunya i valenciana respectivament es varen comprometre públicament a activar la reciprocitat dels mitjans audiovisuals entre els dos territoris. De moment, però, aquest pacte no s'ha materialitzat encara i, per tant, el seu incompliment suposa una vulneració dels drets dels ciutadans de Catalunya i el País Valencià.

És per aquest motiu que la Plataforma per la Llengua ha enviat una carta als dos presidents català i valencià, que els insta a complir el compromís adquirit i, alhora, els recorda que la reciprocitat dels mitjans de comunicació audiovisuals entre els territoris de parla catalana és un dret reconegut per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Informa:DBALEARS.CAT (11-6-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08655608