LA CUP EXIGEIX TORRA QUE CONCRETI " L'AGENDA DE RUPTURA " AMB ESPANYA

Els cupaires Carles Riera i Natàlia Sànchez han reclamat al president Quim Torra, durant la reunió que han mantingut avui al Palau de la Generalitat, que concreti quin és el seu calendari de trencament amb l'Estat i els "passos efectius" per materialitzar-lo. "Trobem a faltar una nova agenda de ruptura democràtica amb l'Estat", ha advertit Riera.

A parer dels cupaires, és imprescindible actualitzar o refermar la declaració del 9-N del 2016, "en què es deia que sempre prevaldran les decisions del Parlament per damunt del que digui l'Estat espanyol". Amb tot, han admès que les possibilitats d'impulsar aquesta agenda de ruptura depèn de la mobilització al carrer.

De la seva banda, Torra ha expressat el compromís explícit de no renunciar a res, segons ha assegurat la portaveu del Govern, Elsa Artadi. En concret, pel que fa la crida a refermar la declaració del 9-N, la portaveu del Govern ha assegurat que està cent per cent d'acord amb la voluntat de refermar que la sobirania del poble de Catalunya rau en el Parlament.

El president i la CUP no han coincidit sobre els ritmes de l'anomenat procés constituent. Els cupaires han advertit que aquest procés no pot estar buit de contingut mentre que el Govern defensa que "cal llançar-lo com més aviat millor perquè assenti les bases de la futura Constitució catalana"

Al llarg de la trobada, els diputats cupaires han expressat a Torra la seva preocupació pel que considerem "una distància evident entre un discurs que a vegades denota una intenció republicana i independentista" i una "política que sembla autonòmica i autonomista". "El temps polític per la retòrica i la batalla simbòlica ha acabat. És urgent que el Govern passi del moment de la retòrica a la praxi", han advertit.

Aquests gestos haurien de començar, a parer dels cupaires, per la restitució de les lleis suspeses pel TC. "Li hem proposat que aquesta restitució ha de ser un acte de sobirania del nostre Parlament, de manera unilateral i sobirana", ha advertit Riera.


Negociació amb l'Estat

 

Igualment, els cupaires han expressat la "falta de confiança davant de qualsevol diàleg que es pugui fer amb l'Estat i el govern del PSOE". I no només això, han advertit que es mantindran atents a "qualsevol negociació que no passi per la defensa del 1-O i 21-D". "No permetrem que es manllevi la mobilització de l'1-O a canvi de molles autonòmiques", han subratllat.

En relació amb el pressupost, la CUP ha advertit que és "molt difícil, per no dir impensable" que la CUP pugui repetir el suport que va donar als comptes del Govern de Carles Puigdemont, "si es tracta d'aprovar uns pressupostos antisocials en el context de gestió autonòmica".

Els dos diputats de la CUP han volgut subratllar, abans de començar la seva compareixença al faristol del palau de la Generalitat, que "avui al Palau de la Generalitat no hi eren els membres del Govern legítim de la Generalitat que són a la presó o a l'exili, tampoc Anna Gabriel", als quals ha volgut enviar un missatge de solidaritat i compromís.

Informa:

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325919