EL DRET A DECIDIR, LA LÍNIA VERMELLA DE SÁNCHEZ EN LES NEGOCIACIONS AMB TORRA

El dret a decidir, i, en conseqüència, el referèndum o consulta perquè la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur polític, quedarien fora de la reforma de la Constitució que ha començat a posar sobre la taula el govern del socialista Pedro Sánchez.

Així ho ha assegurat la ministra d'Administració Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, que, en una entrevista a RNE ha afirmat aquest dilluns que introduir el dret a decidir en una proposta de reforma constitucional no entra en els plans del govern espanyol: "No contemplem aquesta possibilitat com no la contemplen la majoria de les constitucions del món", ha sentenciat. Aquest cap de setmana han abundat les declaracions de membres del govern espanyol que evidencien un autèntic pànic a la celebració d'un referèndum a l'escocesa per resoldre el conflicte.

El referèndum és, doncs, la línia vermella del diàleg que es proposen iniciar els governs espanyol i català i que tindrà la seva primera concreció en la pròxima cita entre els presidents Sánchez i Quim Torra, el desenvolupament i continguts de la qual han començat a preparar la ministra Batet i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi després del contacte telefònic que es va produir divendres passat entre ambdós caps de govern.

 

45 dels 46 punts de Puigdemont

El nou govern del PSOE accepta el diàleg sobre 45 dels 46 punts que va presentar l'abril del 2016 Carles Puigdemont a Mariano Rajoy -i que doblaven els que va plantejar Artur Mas el juliol del 2014- però exclou el punt 46, referit a l'autodeterminació.

Batet ha defensat una reforma constitucional forjada a la comissió del Congrés que analitza el model territorial, un espai on al seu parer és "important que compareguin experts" per fer una "anàlisi seriosa i rigorosa" de la situació i que hi hagi "voluntat dels partits polítics" perquè "sense consens no es reformarà res" i "no es pot avançar".

Per a Batet, la reforma és necessària perquè "la crisi territorial no ha fet més que créixer" en els últims anys, "en gran manera perquè el govern d'Espanya va negar l'existència de la crisi i la possibilitat de buscar solucions o fer política" i ara "és el moment".


Lleis orgàniques per reactivar l'Estatut

 

Quant a la possible negociació amb Catalunya, Batet ha apuntat la via de les lleis orgàniques per recuperar articles de l'Estatut que el 2010 van ser tombats per la sentència del Tribunal Constitucional, un vell plantejament del PSC. La ministra afirma que aquests articles van ser declarats inconstitucionals "no pel contingut sinó perquè l'Estatut no era la norma adequada per a regular la matèria" i ha explicat que alguns d'ells versen sobre lleis orgàniques de l'Estat com la del Poder Judicial.

"Aquí hi ha marge per treballar, és veritat que afecta a lleis orgàniques, i que quan ens plantegem modificar aquest tipus de lleis cal fer-ho des del punt de vista del consens i d'acords molt amplis, perquè no són lleis que es puguin anar modificant a mercè d'una majoria conjuntural, és bo que responguin a un sentiment majoritari i transversal", ha postil·lat.


Posició d'ERC i el PDeCAT

 

Mentrestant, ERC i PDeCAT han aprofitat les compareixences de premsa posteriors a les reunions dels seus òrgans directius per marcar territori davant un diàleg amb Sánchez. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha assenyalat que la posició del seu partit és de "diàleg i negociació sense renúncies ni condicions". S'ha de poder parlar de tot, aquest és "el repte que llancem al president Sánchez", ha dit. "El nostre punt de partida és la defensa del país, de l'1 d'octubre i del dret a l'autodeterminació", ha afegit.

També la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, ha afirmat que el "punt de partida" del seu partit és "l'1-O i el 21 de desembre del 2017" i que no els trobaran en propostes del "78, del 2006 i d'èpoques pretèrites", en al·lusió a la proposta de reforma de la Constitució de la ministra Batet. "Nosaltres volem respostes a les realitats actuals, som el 2018", ha insistit Senserrich a la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció executiva del PDeCAT.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325974