EL DRET A DECIDIR, LA LÍNIA VERMELLA DE SÁNCHEZ EN LES NEGOCIACIONS AMB TORRA

El dret a decidir, i, en conseqüència, el referèndum o consulta perquè la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur polític, quedarien fora de la reforma de la Constitució que ha començat a posar sobre la taula el govern del socialista Pedro Sánchez.

Així ho ha assegurat la ministra d'Administració Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, que, en una entrevista a RNE ha afirmat aquest dilluns que introduir el dret a decidir en una proposta de reforma constitucional no entra en els plans del govern espanyol: "No contemplem aquesta possibilitat com no la contemplen la majoria de les constitucions del món", ha sentenciat. Aquest cap de setmana han abundat les declaracions de membres del govern espanyol que evidencien un autèntic pànic a la celebració d'un referèndum a l'escocesa per resoldre el conflicte.

El referèndum és, doncs, la línia vermella del diàleg que es proposen iniciar els governs espanyol i català i que tindrà la seva primera concreció en la pròxima cita entre els presidents Sánchez i Quim Torra, el desenvolupament i continguts de la qual han començat a preparar la ministra Batet i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi després del contacte telefònic que es va produir divendres passat entre ambdós caps de govern.

 

45 dels 46 punts de Puigdemont

El nou govern del PSOE accepta el diàleg sobre 45 dels 46 punts que va presentar l'abril del 2016 Carles Puigdemont a Mariano Rajoy -i que doblaven els que va plantejar Artur Mas el juliol del 2014- però exclou el punt 46, referit a l'autodeterminació.

Batet ha defensat una reforma constitucional forjada a la comissió del Congrés que analitza el model territorial, un espai on al seu parer és "important que compareguin experts" per fer una "anàlisi seriosa i rigorosa" de la situació i que hi hagi "voluntat dels partits polítics" perquè "sense consens no es reformarà res" i "no es pot avançar".

Per a Batet, la reforma és necessària perquè "la crisi territorial no ha fet més que créixer" en els últims anys, "en gran manera perquè el govern d'Espanya va negar l'existència de la crisi i la possibilitat de buscar solucions o fer política" i ara "és el moment".


Lleis orgàniques per reactivar l'Estatut

 

Quant a la possible negociació amb Catalunya, Batet ha apuntat la via de les lleis orgàniques per recuperar articles de l'Estatut que el 2010 van ser tombats per la sentència del Tribunal Constitucional, un vell plantejament del PSC. La ministra afirma que aquests articles van ser declarats inconstitucionals "no pel contingut sinó perquè l'Estatut no era la norma adequada per a regular la matèria" i ha explicat que alguns d'ells versen sobre lleis orgàniques de l'Estat com la del Poder Judicial.

"Aquí hi ha marge per treballar, és veritat que afecta a lleis orgàniques, i que quan ens plantegem modificar aquest tipus de lleis cal fer-ho des del punt de vista del consens i d'acords molt amplis, perquè no són lleis que es puguin anar modificant a mercè d'una majoria conjuntural, és bo que responguin a un sentiment majoritari i transversal", ha postil·lat.


Posició d'ERC i el PDeCAT

 

Mentrestant, ERC i PDeCAT han aprofitat les compareixences de premsa posteriors a les reunions dels seus òrgans directius per marcar territori davant un diàleg amb Sánchez. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha assenyalat que la posició del seu partit és de "diàleg i negociació sense renúncies ni condicions". S'ha de poder parlar de tot, aquest és "el repte que llancem al president Sánchez", ha dit. "El nostre punt de partida és la defensa del país, de l'1 d'octubre i del dret a l'autodeterminació", ha afegit.

També la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, ha afirmat que el "punt de partida" del seu partit és "l'1-O i el 21 de desembre del 2017" i que no els trobaran en propostes del "78, del 2006 i d'èpoques pretèrites", en al·lusió a la proposta de reforma de la Constitució de la ministra Batet. "Nosaltres volem respostes a les realitats actuals, som el 2018", ha insistit Senserrich a la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció executiva del PDeCAT.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-6-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08656177