EL DRET A DECIDIR, LA LÍNIA VERMELLA DE SÁNCHEZ EN LES NEGOCIACIONS AMB TORRA

El dret a decidir, i, en conseqüència, el referèndum o consulta perquè la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur polític, quedarien fora de la reforma de la Constitució que ha començat a posar sobre la taula el govern del socialista Pedro Sánchez.

Així ho ha assegurat la ministra d'Administració Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, que, en una entrevista a RNE ha afirmat aquest dilluns que introduir el dret a decidir en una proposta de reforma constitucional no entra en els plans del govern espanyol: "No contemplem aquesta possibilitat com no la contemplen la majoria de les constitucions del món", ha sentenciat. Aquest cap de setmana han abundat les declaracions de membres del govern espanyol que evidencien un autèntic pànic a la celebració d'un referèndum a l'escocesa per resoldre el conflicte.

El referèndum és, doncs, la línia vermella del diàleg que es proposen iniciar els governs espanyol i català i que tindrà la seva primera concreció en la pròxima cita entre els presidents Sánchez i Quim Torra, el desenvolupament i continguts de la qual han començat a preparar la ministra Batet i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi després del contacte telefònic que es va produir divendres passat entre ambdós caps de govern.

 

45 dels 46 punts de Puigdemont

El nou govern del PSOE accepta el diàleg sobre 45 dels 46 punts que va presentar l'abril del 2016 Carles Puigdemont a Mariano Rajoy -i que doblaven els que va plantejar Artur Mas el juliol del 2014- però exclou el punt 46, referit a l'autodeterminació.

Batet ha defensat una reforma constitucional forjada a la comissió del Congrés que analitza el model territorial, un espai on al seu parer és "important que compareguin experts" per fer una "anàlisi seriosa i rigorosa" de la situació i que hi hagi "voluntat dels partits polítics" perquè "sense consens no es reformarà res" i "no es pot avançar".

Per a Batet, la reforma és necessària perquè "la crisi territorial no ha fet més que créixer" en els últims anys, "en gran manera perquè el govern d'Espanya va negar l'existència de la crisi i la possibilitat de buscar solucions o fer política" i ara "és el moment".


Lleis orgàniques per reactivar l'Estatut

 

Quant a la possible negociació amb Catalunya, Batet ha apuntat la via de les lleis orgàniques per recuperar articles de l'Estatut que el 2010 van ser tombats per la sentència del Tribunal Constitucional, un vell plantejament del PSC. La ministra afirma que aquests articles van ser declarats inconstitucionals "no pel contingut sinó perquè l'Estatut no era la norma adequada per a regular la matèria" i ha explicat que alguns d'ells versen sobre lleis orgàniques de l'Estat com la del Poder Judicial.

"Aquí hi ha marge per treballar, és veritat que afecta a lleis orgàniques, i que quan ens plantegem modificar aquest tipus de lleis cal fer-ho des del punt de vista del consens i d'acords molt amplis, perquè no són lleis que es puguin anar modificant a mercè d'una majoria conjuntural, és bo que responguin a un sentiment majoritari i transversal", ha postil·lat.


Posició d'ERC i el PDeCAT

 

Mentrestant, ERC i PDeCAT han aprofitat les compareixences de premsa posteriors a les reunions dels seus òrgans directius per marcar territori davant un diàleg amb Sánchez. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha assenyalat que la posició del seu partit és de "diàleg i negociació sense renúncies ni condicions". S'ha de poder parlar de tot, aquest és "el repte que llancem al president Sánchez", ha dit. "El nostre punt de partida és la defensa del país, de l'1 d'octubre i del dret a l'autodeterminació", ha afegit.

També la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, ha afirmat que el "punt de partida" del seu partit és "l'1-O i el 21 de desembre del 2017" i que no els trobaran en propostes del "78, del 2006 i d'èpoques pretèrites", en al·lusió a la proposta de reforma de la Constitució de la ministra Batet. "Nosaltres volem respostes a les realitats actuals, som el 2018", ha insistit Senserrich a la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció executiva del PDeCAT.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018760