EL DRET A DECIDIR, LA LÍNIA VERMELLA DE SÁNCHEZ EN LES NEGOCIACIONS AMB TORRA

El dret a decidir, i, en conseqüència, el referèndum o consulta perquè la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur polític, quedarien fora de la reforma de la Constitució que ha començat a posar sobre la taula el govern del socialista Pedro Sánchez.

Així ho ha assegurat la ministra d'Administració Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, que, en una entrevista a RNE ha afirmat aquest dilluns que introduir el dret a decidir en una proposta de reforma constitucional no entra en els plans del govern espanyol: "No contemplem aquesta possibilitat com no la contemplen la majoria de les constitucions del món", ha sentenciat. Aquest cap de setmana han abundat les declaracions de membres del govern espanyol que evidencien un autèntic pànic a la celebració d'un referèndum a l'escocesa per resoldre el conflicte.

El referèndum és, doncs, la línia vermella del diàleg que es proposen iniciar els governs espanyol i català i que tindrà la seva primera concreció en la pròxima cita entre els presidents Sánchez i Quim Torra, el desenvolupament i continguts de la qual han començat a preparar la ministra Batet i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi després del contacte telefònic que es va produir divendres passat entre ambdós caps de govern.

 

45 dels 46 punts de Puigdemont

El nou govern del PSOE accepta el diàleg sobre 45 dels 46 punts que va presentar l'abril del 2016 Carles Puigdemont a Mariano Rajoy -i que doblaven els que va plantejar Artur Mas el juliol del 2014- però exclou el punt 46, referit a l'autodeterminació.

Batet ha defensat una reforma constitucional forjada a la comissió del Congrés que analitza el model territorial, un espai on al seu parer és "important que compareguin experts" per fer una "anàlisi seriosa i rigorosa" de la situació i que hi hagi "voluntat dels partits polítics" perquè "sense consens no es reformarà res" i "no es pot avançar".

Per a Batet, la reforma és necessària perquè "la crisi territorial no ha fet més que créixer" en els últims anys, "en gran manera perquè el govern d'Espanya va negar l'existència de la crisi i la possibilitat de buscar solucions o fer política" i ara "és el moment".


Lleis orgàniques per reactivar l'Estatut

 

Quant a la possible negociació amb Catalunya, Batet ha apuntat la via de les lleis orgàniques per recuperar articles de l'Estatut que el 2010 van ser tombats per la sentència del Tribunal Constitucional, un vell plantejament del PSC. La ministra afirma que aquests articles van ser declarats inconstitucionals "no pel contingut sinó perquè l'Estatut no era la norma adequada per a regular la matèria" i ha explicat que alguns d'ells versen sobre lleis orgàniques de l'Estat com la del Poder Judicial.

"Aquí hi ha marge per treballar, és veritat que afecta a lleis orgàniques, i que quan ens plantegem modificar aquest tipus de lleis cal fer-ho des del punt de vista del consens i d'acords molt amplis, perquè no són lleis que es puguin anar modificant a mercè d'una majoria conjuntural, és bo que responguin a un sentiment majoritari i transversal", ha postil·lat.


Posició d'ERC i el PDeCAT

 

Mentrestant, ERC i PDeCAT han aprofitat les compareixences de premsa posteriors a les reunions dels seus òrgans directius per marcar territori davant un diàleg amb Sánchez. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha assenyalat que la posició del seu partit és de "diàleg i negociació sense renúncies ni condicions". S'ha de poder parlar de tot, aquest és "el repte que llancem al president Sánchez", ha dit. "El nostre punt de partida és la defensa del país, de l'1 d'octubre i del dret a l'autodeterminació", ha afegit.

També la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, ha afirmat que el "punt de partida" del seu partit és "l'1-O i el 21 de desembre del 2017" i que no els trobaran en propostes del "78, del 2006 i d'èpoques pretèrites", en al·lusió a la proposta de reforma de la Constitució de la ministra Batet. "Nosaltres volem respostes a les realitats actuals, som el 2018", ha insistit Senserrich a la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció executiva del PDeCAT.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-6-2018)

LES ACUSACIONS DEL JUDICI: COMENCEN A FER AIGÜES

"Comença a fer aigües "


Joan J. Queralt

Van iniciar el dimarts 19 les seves declaracions Romeva, amb una solidesa espectacular, pròpia de la seva formació i trajectòria, i Rull, clar, sòlid i a bastament documentat. L'absurdament maratonià dimecres 20 van declarar Turull, Bassa, Borràs i Mundó. En respondre tots a una fiscalia sense esma, reiterativa i desorientada i a una Advocacia de l’Estat, ara per ara, més aviat fosca i testimonial, la jornada es va allargar baldant tothom i lesionant el dret de defensa.

La sessió va acabar amb una rebequeria, amb el consegüent absis de poder, del president del tribunal en fixar, malgrat les raonades peticions de l’advocat Jordi Pina, novament les deu del matí de dijous per reiniciar les sessions.

Dijous va ser un dia intens, però d’horari moderat. Vila, autojustificant-se, però sense abdicar dels seus plantejaments, i un Jordi Sànchez pletòric, que omplirà portades i planes durant molt de temps.

Semblava, amb aquesta cursa com un pollastre escapçat, que, no se sap per quins set sous, calia acabar com fos les declaracions dels acusats aquesta setmana. No ha estat així, perquè, tal com declaraven, tothom veia que no podia ser. Per acabar-ho d’adobar i de pressionar, el tribunal va fer pública l'agenda de citacions de testimonis. Semblava, pel seu atapeïment, més una llista de judicis de faltes que el calendari del judici més important de la història judicial espanyola. Com no podia ser d’altra manera, aquest calendari també s’ha redefinit. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09244345