UN INFORME ASSENYALA TVE COM LA TELEVISIÓ PÚBLICA QUE GENERA MÉS DESCONFIANÇA

Un informe del centre d'investigacions nord-americà 'Pew Research Centre' assenyala TVE com la televisió pública europea amb menor seguiment entre l'audiència del seu respectiu país. A Espanya, només un 13% dels adults espanyols utilitzen aquest canal públic per informar-se com a principal mitjà, una xifra força llunyana al 48% de la BBC britànica o el 39% de la SVT/Radio sueca. Els mitjans públics holandesos (NPO és seguit per un 37%), alemanys (ARD, 32%), danesos (TV2 News, 31%), italians (Rai News, 21%) i francesos (TF1, 16%) acumulen uns percentatges superiors.

Segons l'informe, tots aquests mitjans són referents en els seus respectius països, és a dir, que són el principal lloc de consulta, però RTVE és el cuer de la llista pel que fa a Europa. El segueixen de prop mitjans privats com Antena 3 (9%), laSexta (7%), Telecinco (6%) i El País (5%). Aquest darrer mitjà té el mateix seguiment percentual que Google o Facebook. I això que, segons el 'Pew Research Centre', els mitjans públics tendeixen a ser "més contrastats que els privats".

A Suècia i a Anglaterra, prop de tres quarts dels enquestats per l'informe asseguren que prefereixen els mitjans públics respecte els privats. Una tendència que es mostra força més dividida a Itàlia i Espanya, on només el 42% confia més en la informació del sector públic respecte el 38% que dona més credibilitat al sector privat. Els espanyols, a més, són que més desconfien dels seus organismes informatius públics: un 38% no hi confien gaire, mentre que un 57% si. A Suècia, el 90% dels enquestats hi confien.

Informa:ELMON.CAT (11-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716082