L'ESTAT MANTÉ LA PRESÈNCIA POLICIAL MALGRAT EL DESPLEGAMENT DELS MOSSOS

Tot i el desplegament dels Mossos des de fa deu anys, les forces i cossos de Seguretat de l’Estat mantenen els mateixos efectius a Catalunya. Així es desprèn d’un informe del Ministeri de l’Interior sobre els efectius disponibles del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil per comunitats autònomes.

Aquest informe, lliurat al senador Jon Iñarritu, d’EH Bildu, i al que ha tingut accès El Món és concloent en relació als deu darrers anys, quan els Mossos van completar el desplegament com a policia integral de Catalunya, obrint les comissaries a Terres de l’Ebre i Tarragona. L’any 2008, la policia catalana tenia 14.143 efectius que es repartien entre 9 comissaris, 38 intendents, 119 inspectors, 331 sotsinspectors, 733 serfents, 2249 caporals i 10.664 agents. Aquest mateix any 2008, la Guàrdia Civil tenia 3.557 efectius a Catalunya i el Cos Nacional de Policia, 3.240 agents.

Deu anys després, les xifres continuen igual, o fins i tot, amb una ràtio superior de policies espanyols malgrat l'augment de Mossos.Concretament, en començar l'any 2008, la policia catalana tenia 16.610 efectius repartits en un Major, 19 comissaries, 48 intendents, 133 inspectors, 391 sotsinspectors, 922 sergents, 2602 caporals i 12.494 agents. Enguany, 2.859 efectius de CNP i 3.325 de la Guàrdia CIvil treballaven a Catalunya. Deu anys després, i amb dos mil cinc-cents Mossos més, els cossos estatals només ha perdut 586 efectius.

Informa:ELMON.CAT (11-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716187