SUSANA DÍAZ S'OPOSARÀ A QUALSEVOL " CONCESSIÓ " DE SÁNCHEZ A CATALUNYA

Ara per ara, tranquil·litat al PSOE andalús. La presidenta de la Junta, Susana Díaz, en la seva primera entrevista extensa després de l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol, va dir ahir que “de moment no hi ha hagut cap decisió que trenqui la unitat d’ Espanya ni dels espanyols”, si bé va advertir que estarà vigilant per “alçar la veu” si arriba a donar-se, que en el seu llenguatge ve a significar que vigilarà que no es facin concessions a Catalunya.

Díaz va assegurar a Canal Sur que rebutja “les guerres de patriotisme i banderes”, i va defensar que la reforma constitucional és l’única via perquè l’ Executiu central pugui començar un camí de distensió envers Catalunya, sempre que aquesta reforma “serveixi per garantir la unitat i que la Constitució continua funcionant”. “Si millorem la Carta Magna i ens garantim així un altre període de 40 o 50 anys de convivència, estaria bé”, va assenyalar la presidenta d’Andalusia, per bé que va expressar els seus dubtes que existeixi “generositat per part de tots” a fi d’aconseguir-ho.

El nomenament de la seva consellera María Jesús Montero com a ministra d’Hisenda ho considera com “una picada d’ullet cap a Andalusia”, ja que la idea força de la seva legislatura actual ha estat atribuir al Govern de Mariano Rajoy “un maltractament continuat cap a Andalusia”, que se sent totalment “castigada” per un sistema de finançament autonòmic que va ser aprovat durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. “Els comptes públics castigaven Andalusia i és important que ara hi hagi una ministra amb la sensibilitat que té la María Jesús cap aquesta situació”, va reiterar.

Malgrat que sense concretar cap data, Díaz va dir que “aviat” es reunirà amb el president del Govern central i que aquest li ha traslladat el seu compromís que aquesta primera reunió no serà merament protocol·lària, sinó que “tindrà utilitat i es traduirà en resultats concrets per a la meva comunitat”.

Els socialistes andalusos, encara en estat de commoció després de l’ascens de Sánchez a la presidència, s’aferren a un discurs de perfil baix en relació amb el nou inquilí de la Moncloa. En el passat l’han menyspreat, però ara no seran pas ells qui li posin dificultats. S’ha acabat, de moment, la guerra entre pedristes i susanistes. Ja no hi ha frases amb doble sentit, comentaris a mitja veu o pronunciaments cínics. “A Andalusia donarem suport al Govern socialista d’ Espanya”, reiteren una vegada i una altra.

Fins ara, tanmateix, no les tenien totes. Cal recordar que la delegació andalusa, en l’últim congrés federal del PSOE, se’n va anar de copes mentre els seus companys donaven suport a l’ Estat plurinacional, que a Susana Díaz no li agrada gens. O bé les insolències de la lideressa andalusa cap a les assemblees obertes de Pedro Sánchez; l’ Escola de Govern, que va ignorar completament, o les seves fugides en les darreres reunions dels òrgans de direcció socialistes. El socialisme andalús ha oblidat, de sobte i de cara a la galeria, un any i mig de desacords i hostilitat manifesta entre Díaz i Sánchez, però els qui fan temps que observen les paraules i els gestos no poden evitar pensar que tot sembla una certa impostura.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (11-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716172