SUSANA DÍAZ S'OPOSARÀ A QUALSEVOL " CONCESSIÓ " DE SÁNCHEZ A CATALUNYA

Ara per ara, tranquil·litat al PSOE andalús. La presidenta de la Junta, Susana Díaz, en la seva primera entrevista extensa després de l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol, va dir ahir que “de moment no hi ha hagut cap decisió que trenqui la unitat d’ Espanya ni dels espanyols”, si bé va advertir que estarà vigilant per “alçar la veu” si arriba a donar-se, que en el seu llenguatge ve a significar que vigilarà que no es facin concessions a Catalunya.

Díaz va assegurar a Canal Sur que rebutja “les guerres de patriotisme i banderes”, i va defensar que la reforma constitucional és l’única via perquè l’ Executiu central pugui començar un camí de distensió envers Catalunya, sempre que aquesta reforma “serveixi per garantir la unitat i que la Constitució continua funcionant”. “Si millorem la Carta Magna i ens garantim així un altre període de 40 o 50 anys de convivència, estaria bé”, va assenyalar la presidenta d’Andalusia, per bé que va expressar els seus dubtes que existeixi “generositat per part de tots” a fi d’aconseguir-ho.

El nomenament de la seva consellera María Jesús Montero com a ministra d’Hisenda ho considera com “una picada d’ullet cap a Andalusia”, ja que la idea força de la seva legislatura actual ha estat atribuir al Govern de Mariano Rajoy “un maltractament continuat cap a Andalusia”, que se sent totalment “castigada” per un sistema de finançament autonòmic que va ser aprovat durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. “Els comptes públics castigaven Andalusia i és important que ara hi hagi una ministra amb la sensibilitat que té la María Jesús cap aquesta situació”, va reiterar.

Malgrat que sense concretar cap data, Díaz va dir que “aviat” es reunirà amb el president del Govern central i que aquest li ha traslladat el seu compromís que aquesta primera reunió no serà merament protocol·lària, sinó que “tindrà utilitat i es traduirà en resultats concrets per a la meva comunitat”.

Els socialistes andalusos, encara en estat de commoció després de l’ascens de Sánchez a la presidència, s’aferren a un discurs de perfil baix en relació amb el nou inquilí de la Moncloa. En el passat l’han menyspreat, però ara no seran pas ells qui li posin dificultats. S’ha acabat, de moment, la guerra entre pedristes i susanistes. Ja no hi ha frases amb doble sentit, comentaris a mitja veu o pronunciaments cínics. “A Andalusia donarem suport al Govern socialista d’ Espanya”, reiteren una vegada i una altra.

Fins ara, tanmateix, no les tenien totes. Cal recordar que la delegació andalusa, en l’últim congrés federal del PSOE, se’n va anar de copes mentre els seus companys donaven suport a l’ Estat plurinacional, que a Susana Díaz no li agrada gens. O bé les insolències de la lideressa andalusa cap a les assemblees obertes de Pedro Sánchez; l’ Escola de Govern, que va ignorar completament, o les seves fugides en les darreres reunions dels òrgans de direcció socialistes. El socialisme andalús ha oblidat, de sobte i de cara a la galeria, un any i mig de desacords i hostilitat manifesta entre Díaz i Sánchez, però els qui fan temps que observen les paraules i els gestos no poden evitar pensar que tot sembla una certa impostura.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (11-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018759