ES CONFIRMA LA CONDEMNA A URDANGARIN I HI HA ESCORCOLLS A CATALUNYA, CASUALITAT?

La xarxa no perdona i no passa mai res per alt. Això és el que ha passat en fer-se pública la notícia dels escorcolls d'aquest dimarts al matí al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el grup de comunicació Mediapro, segons fonts del TSJC. Amb tot, fonts del Departament d'Economia asseguren a El Nacional que dins la conselleria també hi ha diversos agents de paisà fent els escorcolls.

Alguns usuaris sospiten de la coincidència dels escorcolls amb la confirmació de la condemna d'Iñaki Urdangarin. El Tribunal Suprem ha condemnat el marit de la infanta Cristina a 5 anys i 9 mesos de presó en el marc del cas Nóos i haurà d'ingressar a la presó. D'aquesta manera, l'Alt Tribunal ha ratificat la condemna, tot i que li ha rebaixat cinc mesos la pena de presó.

Les reaccions i sospites per aquesta coincidència no s'han fet esperar:

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà ho resumeix amb dues paraules: "Quina casualitat!".

El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha respost a una piulada del periodista Ernesto Ekaizer on donava a conèixer els escorcolls, indicant: "Preparatius per a la publicació avui de la sentència del cas Nóos".

El també diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián s'ha unit a les suposicions però jugant amb la ironia

Per la seva banda, la cupaire Mireia Boya s'ha expressat en una línia similar dient que "quan li rebaixin la pena a Urdangarin", "penseu en els escorcolls".

Finalment, l'eurodiputat d'ERC i alcalde de Caldes de Montbuí, Jordi Solé, ha assegurat que ell ja s'imaginava que aquests escorcolls servirien per "dissimular" alguna sentència..

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08325616