ES CONFIRMA LA CONDEMNA A URDANGARIN I HI HA ESCORCOLLS A CATALUNYA, CASUALITAT?

La xarxa no perdona i no passa mai res per alt. Això és el que ha passat en fer-se pública la notícia dels escorcolls d'aquest dimarts al matí al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el grup de comunicació Mediapro, segons fonts del TSJC. Amb tot, fonts del Departament d'Economia asseguren a El Nacional que dins la conselleria també hi ha diversos agents de paisà fent els escorcolls.

Alguns usuaris sospiten de la coincidència dels escorcolls amb la confirmació de la condemna d'Iñaki Urdangarin. El Tribunal Suprem ha condemnat el marit de la infanta Cristina a 5 anys i 9 mesos de presó en el marc del cas Nóos i haurà d'ingressar a la presó. D'aquesta manera, l'Alt Tribunal ha ratificat la condemna, tot i que li ha rebaixat cinc mesos la pena de presó.

Les reaccions i sospites per aquesta coincidència no s'han fet esperar:

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà ho resumeix amb dues paraules: "Quina casualitat!".

El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha respost a una piulada del periodista Ernesto Ekaizer on donava a conèixer els escorcolls, indicant: "Preparatius per a la publicació avui de la sentència del cas Nóos".

El també diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián s'ha unit a les suposicions però jugant amb la ironia

Per la seva banda, la cupaire Mireia Boya s'ha expressat en una línia similar dient que "quan li rebaixin la pena a Urdangarin", "penseu en els escorcolls".

Finalment, l'eurodiputat d'ERC i alcalde de Caldes de Montbuí, Jordi Solé, ha assegurat que ell ja s'imaginava que aquests escorcolls servirien per "dissimular" alguna sentència..

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716190