EL GOVERN ACORDA ATURAR LA LIQUIDACIÓ DEL DIPLOCAT

El Consell Executiu s'ha reunit aquest dimarts en la reunió habitual de la setmana, després que el matí la Policia Nacional hagi escorcollat algunes dependències de la seu del departament d'Economia i el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat.

Un dels acords principals que ha pres el Govern és deixar sense efecte la dissolució del Diplocat. "El consorci no ha perdut mai la seva personalitat jurídica i, per tant, continua existint", ha assenyalat la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi. Tot i que el govern espanyol havia iniciat la liquidació de l'ens, tal com va remarcar l'aleshores vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, el procés de liquidació no s'havia completat. Ara, la Generalitat ha decidit dissoldre l'organisme creat per dissoldre el Diplocat i reunirà properament el ple del Patronat, format per les mateixes persones que en formaven part. La reunió, encara sense data, serà presidida pel president del Govern, Joaquim Torra.

Per dissoldre el Diplocat, el govern espanyol va impulsar un Expedient de Regulació d'Ocupació amb el qual va fer fora la majoria dels treballadors. Ara, Artadi ha explicat que estan estudiant la via per restituir a les persones cessades. El Govern manté la intenció de "seguir enfortint la presència de Catalunya a Europa i al món", tot i que la portaveu de la Generalitat ha exposat que encara no s'ha decidit de quina manera es recuperarà l'ens, llargament criticat per l'unionisme per la seva implicació en el Procés.

Pel que fa als escorcolls d'aquest dimarts, la Policia Nacional actua per ordres del jutjat d'instrucció número 13 que investiga els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre. Segons fonts de Vicepresidència, el director de l'Idescat, Frederic Udina, està declarant davant la policia a la comissaria de la Verneda. També hauria estat detingut el cap de gabinet tècnic de la secretaria general d'Economia, Dani Gimeno.

L'executiu s'ha reunit a dos quarts de deu del matí i la portaveu, Elsa Artadi, ha comparegut a les 13 acompanyada de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, que ha explicat l'estratègia mediterrània de Catalunya.

Informa:ARA.CAT (11-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325718