CIUDADANOS PRESENTA UNA LLEI PER PROHIBIR ELS LLAÇOS GROCS EN ESPAIS I ACTES PÚBLICS

La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha tornat a insistir en l’existència d’ “enfrontaments, insults i amenaces, com els que hem viscut nosaltres a Vic, perquè no són ocasionals, són reiterats, com el del CDR que violentament va impedir un acte d’homenatge a Cervantes a la UB”. Segons Arrimadas, l’equip de Torra només “governa per als del llaç, i ho demostrarà si segueix negant la fractura social”. És per això que Ciutadans presenta una proposta al Parlament de Catalunya per “garantir un dret bàsic en democràcia, la neutralitat dels espais públics i els actes públics”. Una normativa que el PP també ha anunciat que vol impulsar en la mateixa línia.

La líder de l’oposició ha recordat que ja hi ha normativa per garantir “aquest dret de neutralitat”, però afegeix que “la llei que presentem regula de forma especifica com garantir aquest dret”. I quina és la proposta de Cs? “Els símbols que han d’estar presents els actes i les institucions han de ser només els oficials, els consensuats oficialment, però no es pot permetre en democràcia que es posin símbols que exclouen milions de catalans i que suposen un enfrontament entre partits polítics”. I ha assegurat que “no hi ha precedents de cap president” que hagi dit que el símbol del a Generalitat és un llaç groc: “Volem recordar-li al senyor Torra i als separatistes que les platges de Catalunya són de tots els catalans, i que el Palau de la Generalitat és de tots els catalans”, ha sentenciat, tot insistint que a Catalunya “s’estan vulnerant principis molt bàsics en democràcia i no ho podem permetre”.

Informa:ELMON.CAT (12-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325908