CIUDADANOS PRESENTA UNA LLEI PER PROHIBIR ELS LLAÇOS GROCS EN ESPAIS I ACTES PÚBLICS

La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha tornat a insistir en l’existència d’ “enfrontaments, insults i amenaces, com els que hem viscut nosaltres a Vic, perquè no són ocasionals, són reiterats, com el del CDR que violentament va impedir un acte d’homenatge a Cervantes a la UB”. Segons Arrimadas, l’equip de Torra només “governa per als del llaç, i ho demostrarà si segueix negant la fractura social”. És per això que Ciutadans presenta una proposta al Parlament de Catalunya per “garantir un dret bàsic en democràcia, la neutralitat dels espais públics i els actes públics”. Una normativa que el PP també ha anunciat que vol impulsar en la mateixa línia.

La líder de l’oposició ha recordat que ja hi ha normativa per garantir “aquest dret de neutralitat”, però afegeix que “la llei que presentem regula de forma especifica com garantir aquest dret”. I quina és la proposta de Cs? “Els símbols que han d’estar presents els actes i les institucions han de ser només els oficials, els consensuats oficialment, però no es pot permetre en democràcia que es posin símbols que exclouen milions de catalans i que suposen un enfrontament entre partits polítics”. I ha assegurat que “no hi ha precedents de cap president” que hagi dit que el símbol del a Generalitat és un llaç groc: “Volem recordar-li al senyor Torra i als separatistes que les platges de Catalunya són de tots els catalans, i que el Palau de la Generalitat és de tots els catalans”, ha sentenciat, tot insistint que a Catalunya “s’estan vulnerant principis molt bàsics en democràcia i no ho podem permetre”.

Informa:ELMON.CAT (12-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716192