EL FINAL DE LA INVESTIGACIÓ HAURIA DE FACILITAR EL TRASLLAT A CATALUNYA DELS PRESOS POLÍTICS

El Govern espanyol disposa de marge i competències per traslladar a presons catalanes els nou dirigents independentistes que ara són a tres presons de Madrid. El Tribunal Suprem ja ha conclòs la instrucció i ha dictat l'ordre de processament, per la qual cosa res fa preveure que els hagin de portar davant del jutge Pablo Llarena, que al gener ja va obrir la porta en una interlocutòria al fet que els presos reclamin el trasllat de presó a Institucions Penitenciàries.

Des que Pedro Sánchez va ser investit president, ERC ha reclamat el trasllat a presons catalanes dels líders independentistes —la majoria, dirigents polítics— empresonats per presumpta rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va sumar aquest dilluns a aquesta petició. Diversos ministres han esquivat el tema dels presos des que van prendre possessió amb l'argument que el trasllat depèn dels jutges, tot i que la veritat és que la norma atribueix la competència a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de l'Interior, que és el responsable de les presons a tot Espanya excepte a Catalunya.

L'article 31 del Reglament penitenciari estableix que aquesta secretaria té "competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris". Qualsevol trasllat, afegeix, s'ha de comunicar al jutge de vigilància penitència, si es tracta d'un penat, o al jutge instructor, si és preventiu.

Els nou presos independentistes estan en aquesta última situació a l'espera de judici: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la presó de Soto del Real; Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turrull i Josep Rull, a Estremera, i Carme Forcadell i Dolors Bassa, a Alcalá-Meco.

El principi general, sostenen les fonts jurídiques consultades per EL PAÍS, és que un pres preventiu "ha d'estar a la disposició del jutge i, per tant, a la presó més propera a l'òrgan que instrueix", per a la pràctica de diligències i per poder declarar quan el jutge ho sol·liciti. No obstant això, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va dictar el 23 de març l'ordre de processament contra els nou líders del procés, que està pendent d'una vista per adquirir fermesa. La instrucció judicial, per tant, ha finalitzat, per la qual cosa és més que probable que els nou presos no siguin conduïts davant la justícia fins que es faci el judici.
Criteri de proximitat

Per tant, en principi no hi ha res que impedeixi que Institucions Penitenciàries els traslladi a presons situades a Catalunya, en compliment de la instrucció 11/2011 d'aquest organisme, que estableix com a norma general el "criteri de proximitat al domicili de l'intern" a l'hora de determinar el centre on han de romandre els reclusos a Espanya.

En el cas dels polítics catalans, fins i tot el jutge Llarena, instructor de la causa contra el procés, es va mostrar obert al fet que els afectats sol·licitessin aquest trasllat a Institucions Penitenciàries en una interlocutòria que va dictar al gener. En aquesta mateixa interlocutòria va denegar la sortida de Junqueras, Forn i Sànchez per participar en una votació al Parlament.

Fonts d'Institucions Penitenciàries admeten que la situació política ha estat determinant perquè no s'hagi fet el trasllat. A Catalunya no hi havia Govern fins fa uns dies i en aquests mesos s'han produït nombrosos intents de l'independentisme de tornar a desobeir el Tribunal Constitucional, per la qual cosa el Govern del PP es va tancar en banda.

Ara la situació és diferent. El Departament de Justícia de la Generalitat, del qual depenen les presons catalanes, està en mans d'ERC, que representa en aquest moment el sector independentista i la via del diàleg més pragmàtic que descarta la via unilateral.

 


La petició de Cuixart està sobre la taula

 

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, pare d'un nadó, va sol·licitar el 23 d'abril a la direcció de la presó madrilenya de Soto del Real el seu trasllat a una presó catalana invocant l'interès del nen, que cada setmana viatja amb la seva mare a veure'l des de Barcelona. Institucions Penitenciàries, dirigida per Ángel Yuste en funcions, encara no ha respost.

Informa:ELPAIS.CAT (12-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716182