EL FINAL DE LA INVESTIGACIÓ HAURIA DE FACILITAR EL TRASLLAT A CATALUNYA DELS PRESOS POLÍTICS

El Govern espanyol disposa de marge i competències per traslladar a presons catalanes els nou dirigents independentistes que ara són a tres presons de Madrid. El Tribunal Suprem ja ha conclòs la instrucció i ha dictat l'ordre de processament, per la qual cosa res fa preveure que els hagin de portar davant del jutge Pablo Llarena, que al gener ja va obrir la porta en una interlocutòria al fet que els presos reclamin el trasllat de presó a Institucions Penitenciàries.

Des que Pedro Sánchez va ser investit president, ERC ha reclamat el trasllat a presons catalanes dels líders independentistes —la majoria, dirigents polítics— empresonats per presumpta rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va sumar aquest dilluns a aquesta petició. Diversos ministres han esquivat el tema dels presos des que van prendre possessió amb l'argument que el trasllat depèn dels jutges, tot i que la veritat és que la norma atribueix la competència a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de l'Interior, que és el responsable de les presons a tot Espanya excepte a Catalunya.

L'article 31 del Reglament penitenciari estableix que aquesta secretaria té "competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris". Qualsevol trasllat, afegeix, s'ha de comunicar al jutge de vigilància penitència, si es tracta d'un penat, o al jutge instructor, si és preventiu.

Els nou presos independentistes estan en aquesta última situació a l'espera de judici: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la presó de Soto del Real; Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turrull i Josep Rull, a Estremera, i Carme Forcadell i Dolors Bassa, a Alcalá-Meco.

El principi general, sostenen les fonts jurídiques consultades per EL PAÍS, és que un pres preventiu "ha d'estar a la disposició del jutge i, per tant, a la presó més propera a l'òrgan que instrueix", per a la pràctica de diligències i per poder declarar quan el jutge ho sol·liciti. No obstant això, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va dictar el 23 de març l'ordre de processament contra els nou líders del procés, que està pendent d'una vista per adquirir fermesa. La instrucció judicial, per tant, ha finalitzat, per la qual cosa és més que probable que els nou presos no siguin conduïts davant la justícia fins que es faci el judici.
Criteri de proximitat

Per tant, en principi no hi ha res que impedeixi que Institucions Penitenciàries els traslladi a presons situades a Catalunya, en compliment de la instrucció 11/2011 d'aquest organisme, que estableix com a norma general el "criteri de proximitat al domicili de l'intern" a l'hora de determinar el centre on han de romandre els reclusos a Espanya.

En el cas dels polítics catalans, fins i tot el jutge Llarena, instructor de la causa contra el procés, es va mostrar obert al fet que els afectats sol·licitessin aquest trasllat a Institucions Penitenciàries en una interlocutòria que va dictar al gener. En aquesta mateixa interlocutòria va denegar la sortida de Junqueras, Forn i Sànchez per participar en una votació al Parlament.

Fonts d'Institucions Penitenciàries admeten que la situació política ha estat determinant perquè no s'hagi fet el trasllat. A Catalunya no hi havia Govern fins fa uns dies i en aquests mesos s'han produït nombrosos intents de l'independentisme de tornar a desobeir el Tribunal Constitucional, per la qual cosa el Govern del PP es va tancar en banda.

Ara la situació és diferent. El Departament de Justícia de la Generalitat, del qual depenen les presons catalanes, està en mans d'ERC, que representa en aquest moment el sector independentista i la via del diàleg més pragmàtic que descarta la via unilateral.

 


La petició de Cuixart està sobre la taula

 

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, pare d'un nadó, va sol·licitar el 23 d'abril a la direcció de la presó madrilenya de Soto del Real el seu trasllat a una presó catalana invocant l'interès del nen, que cada setmana viatja amb la seva mare a veure'l des de Barcelona. Institucions Penitenciàries, dirigida per Ángel Yuste en funcions, encara no ha respost.

Informa:ELPAIS.CAT (12-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018771