EL FINAL DE LA INVESTIGACIÓ HAURIA DE FACILITAR EL TRASLLAT A CATALUNYA DELS PRESOS POLÍTICS

El Govern espanyol disposa de marge i competències per traslladar a presons catalanes els nou dirigents independentistes que ara són a tres presons de Madrid. El Tribunal Suprem ja ha conclòs la instrucció i ha dictat l'ordre de processament, per la qual cosa res fa preveure que els hagin de portar davant del jutge Pablo Llarena, que al gener ja va obrir la porta en una interlocutòria al fet que els presos reclamin el trasllat de presó a Institucions Penitenciàries.

Des que Pedro Sánchez va ser investit president, ERC ha reclamat el trasllat a presons catalanes dels líders independentistes —la majoria, dirigents polítics— empresonats per presumpta rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va sumar aquest dilluns a aquesta petició. Diversos ministres han esquivat el tema dels presos des que van prendre possessió amb l'argument que el trasllat depèn dels jutges, tot i que la veritat és que la norma atribueix la competència a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de l'Interior, que és el responsable de les presons a tot Espanya excepte a Catalunya.

L'article 31 del Reglament penitenciari estableix que aquesta secretaria té "competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris". Qualsevol trasllat, afegeix, s'ha de comunicar al jutge de vigilància penitència, si es tracta d'un penat, o al jutge instructor, si és preventiu.

Els nou presos independentistes estan en aquesta última situació a l'espera de judici: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la presó de Soto del Real; Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turrull i Josep Rull, a Estremera, i Carme Forcadell i Dolors Bassa, a Alcalá-Meco.

El principi general, sostenen les fonts jurídiques consultades per EL PAÍS, és que un pres preventiu "ha d'estar a la disposició del jutge i, per tant, a la presó més propera a l'òrgan que instrueix", per a la pràctica de diligències i per poder declarar quan el jutge ho sol·liciti. No obstant això, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va dictar el 23 de març l'ordre de processament contra els nou líders del procés, que està pendent d'una vista per adquirir fermesa. La instrucció judicial, per tant, ha finalitzat, per la qual cosa és més que probable que els nou presos no siguin conduïts davant la justícia fins que es faci el judici.
Criteri de proximitat

Per tant, en principi no hi ha res que impedeixi que Institucions Penitenciàries els traslladi a presons situades a Catalunya, en compliment de la instrucció 11/2011 d'aquest organisme, que estableix com a norma general el "criteri de proximitat al domicili de l'intern" a l'hora de determinar el centre on han de romandre els reclusos a Espanya.

En el cas dels polítics catalans, fins i tot el jutge Llarena, instructor de la causa contra el procés, es va mostrar obert al fet que els afectats sol·licitessin aquest trasllat a Institucions Penitenciàries en una interlocutòria que va dictar al gener. En aquesta mateixa interlocutòria va denegar la sortida de Junqueras, Forn i Sànchez per participar en una votació al Parlament.

Fonts d'Institucions Penitenciàries admeten que la situació política ha estat determinant perquè no s'hagi fet el trasllat. A Catalunya no hi havia Govern fins fa uns dies i en aquests mesos s'han produït nombrosos intents de l'independentisme de tornar a desobeir el Tribunal Constitucional, per la qual cosa el Govern del PP es va tancar en banda.

Ara la situació és diferent. El Departament de Justícia de la Generalitat, del qual depenen les presons catalanes, està en mans d'ERC, que representa en aquest moment el sector independentista i la via del diàleg més pragmàtic que descarta la via unilateral.

 


La petició de Cuixart està sobre la taula

 

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, pare d'un nadó, va sol·licitar el 23 d'abril a la direcció de la presó madrilenya de Soto del Real el seu trasllat a una presó catalana invocant l'interès del nen, que cada setmana viatja amb la seva mare a veure'l des de Barcelona. Institucions Penitenciàries, dirigida per Ángel Yuste en funcions, encara no ha respost.

Informa:ELPAIS.CAT (12-6-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08655929