CARTA DE TORRA ALS LÍDERS EUROPEUS: " TENIM PRESOS I EXILIATS "

Nou gest d’internacionalitzció del nou Govern. El president de la Generalitat, Quim Torra ha remès avui una carta als mandataris i ambaixadors europeus, informant-los del nou executiu i les circumstàncies estranyes amb què s’ha nomenat. Torra destaca la posada en funcionament de l’executiu, en una “situació anòmala, de conflicte obert entre les institucions catalanes i l’Estat espanyol, amb polítics catalans demòcrates i honorables en presó provisional, acusats de rebel·lió sense haver-hi cap sentència ferma, així com amb el Molt Honorable president Sr. Carles Puigdemont, altres membres del seu govern i antigues diputades del Parlament de Catalunya que es troben a l’exili”.

Torra insisteix en la missiva en la “voluntat de fonamentar-se en els valors de la solidaritat, la diversitat i la cohesió” i que “continuarà apostant fermament pel diàleg i la negociació com a eines per resoldre les discrepàncies polítiques”. De fet, ha enfatitzat la terna de paraules de la seva missiva: “debat, diàleg i urnes”.

El president també explica als mandataris que l’objectiu dels nous consellers i d’ell mateix és “desenvolupar polítiques que facin de Catalunya un país pròsper i socialment just, en el marc d’una Europa més forta, justa i equitativa”, perquè, ressalta, “seguim convençuts de la voluntat clarament europeista de la societat catalana”. “Compartim els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, el pacifisme, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories, que fonamenten la Unió Europea”, afegeix.

La carta s’acomiada amb els versos de l’estrofa final de l’himne de les Nacions Unides, que va compondre Pau Casals i amb lletra de poeta W.H. Auden, on destaca la frase “Where Fate is Freedom”: “On el destí és la llibertat”.

Informa:ELMON.CAT (12-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018764