CARTA DE TORRA ALS LÍDERS EUROPEUS: " TENIM PRESOS I EXILIATS "

Nou gest d’internacionalitzció del nou Govern. El president de la Generalitat, Quim Torra ha remès avui una carta als mandataris i ambaixadors europeus, informant-los del nou executiu i les circumstàncies estranyes amb què s’ha nomenat. Torra destaca la posada en funcionament de l’executiu, en una “situació anòmala, de conflicte obert entre les institucions catalanes i l’Estat espanyol, amb polítics catalans demòcrates i honorables en presó provisional, acusats de rebel·lió sense haver-hi cap sentència ferma, així com amb el Molt Honorable president Sr. Carles Puigdemont, altres membres del seu govern i antigues diputades del Parlament de Catalunya que es troben a l’exili”.

Torra insisteix en la missiva en la “voluntat de fonamentar-se en els valors de la solidaritat, la diversitat i la cohesió” i que “continuarà apostant fermament pel diàleg i la negociació com a eines per resoldre les discrepàncies polítiques”. De fet, ha enfatitzat la terna de paraules de la seva missiva: “debat, diàleg i urnes”.

El president també explica als mandataris que l’objectiu dels nous consellers i d’ell mateix és “desenvolupar polítiques que facin de Catalunya un país pròsper i socialment just, en el marc d’una Europa més forta, justa i equitativa”, perquè, ressalta, “seguim convençuts de la voluntat clarament europeista de la societat catalana”. “Compartim els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, el pacifisme, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories, que fonamenten la Unió Europea”, afegeix.

La carta s’acomiada amb els versos de l’estrofa final de l’himne de les Nacions Unides, que va compondre Pau Casals i amb lletra de poeta W.H. Auden, on destaca la frase “Where Fate is Freedom”: “On el destí és la llibertat”.

Informa:ELMON.CAT (12-6-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08648275