LA PROGRESSISTA MARÍA JOSÉ SEGARRA, NOVA FISCAL GENERAL DE L'ESTAT

El canvi d'inquilí a la Moncloa ja està comportant altres canvis en les estructures del poder de l'Estat espanyol. Segons han avançat ja diversos mitjans de comunicació, l'escollida per a nova fiscal general de l'Estat ha estat la progressista Maria José Segarra, que fins ara exercia com a fiscal en cap de Sevilla. El consell de ministres de Pedro Sánchez la proposarà per al càrrec aquest divendres, en substitució de Julián Sánchez Melgar.

La Fiscalia General de l'Estat ha esdevingut una peça clau de l'engranatge en l'actual context polític, marcat per la causa judicial oberta en diversos tribunals pel referèndum de l'1-O. Fins ara, el Ministeri Públic havia optat per una línia dura, en sintonia amb el govern espanyol de Mariano Rajoy. La incògnita per resoldre és si es mantindrà la mateixa estratègia, liderant les acusacions contra els dirigents independentistes, o optarà per un canvi.

Un altre dels noms que sortia a les travesses, el de Joaquin Giménez, exmagistrat del Tribunal Suprem, sí que s’havia pronunciat en contra del processament per delicte de rebel·lió contra els membres del Govern de Puigdemont i els Jordis. En el cas de María José Segarra, el seu posicionament encara és una incògnita.

El que sí que se sap és que Segarra, de 54 anys, és una membre destacada de la Unió Progressista de Fiscals (UPF). També és amiga personal de l'actual ministra Dolores Delgado, amb qui va coincidir al Consell Fiscal des de la seva designació el passat abril com a membres d'aquest òrgan consultiu del fiscal general de l'Estat. Delgado i Segarra tenen una relació fluïda.

Tant la ministra com la nova fiscal general de l’Estat pertanyen a la UPF, una associació que se situa a l’esquerra i que treballa per defensar els principis d’imparcialitat i legalitat, però també els drets socials i econòmics i dels “sectors marginats” de la societat.

L'opció de Segarra ha desbancat altres candidats que sonaven a les travesses. També van ser candidats a ocupar el càrrec el fiscal de Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem Pedro Crespo i altres fiscals de l'UPF, com Sofía Puente i Álvaro García.

La fins ara fiscal en cap de Sevilla té una llarga trajectòria de 30 anys al Ministeri Públic. Va començar exercint de fiscal a Barcelona, de la mà de Carlos Jiménez Villarejo. Després va ser destinada a la capital andalusa.

Des de fa dotze anys n'és la fiscal en cap. Va ser nomenada per Cándido Conde-Pumpido, fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero. Ha tingut un paper rellevant en casos com el de Marta del Castillo o casos de corrupció com els dels ERO a Andalusia.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-6-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08648316