LA PROGRESSISTA MARÍA JOSÉ SEGARRA, NOVA FISCAL GENERAL DE L'ESTAT

El canvi d'inquilí a la Moncloa ja està comportant altres canvis en les estructures del poder de l'Estat espanyol. Segons han avançat ja diversos mitjans de comunicació, l'escollida per a nova fiscal general de l'Estat ha estat la progressista Maria José Segarra, que fins ara exercia com a fiscal en cap de Sevilla. El consell de ministres de Pedro Sánchez la proposarà per al càrrec aquest divendres, en substitució de Julián Sánchez Melgar.

La Fiscalia General de l'Estat ha esdevingut una peça clau de l'engranatge en l'actual context polític, marcat per la causa judicial oberta en diversos tribunals pel referèndum de l'1-O. Fins ara, el Ministeri Públic havia optat per una línia dura, en sintonia amb el govern espanyol de Mariano Rajoy. La incògnita per resoldre és si es mantindrà la mateixa estratègia, liderant les acusacions contra els dirigents independentistes, o optarà per un canvi.

Un altre dels noms que sortia a les travesses, el de Joaquin Giménez, exmagistrat del Tribunal Suprem, sí que s’havia pronunciat en contra del processament per delicte de rebel·lió contra els membres del Govern de Puigdemont i els Jordis. En el cas de María José Segarra, el seu posicionament encara és una incògnita.

El que sí que se sap és que Segarra, de 54 anys, és una membre destacada de la Unió Progressista de Fiscals (UPF). També és amiga personal de l'actual ministra Dolores Delgado, amb qui va coincidir al Consell Fiscal des de la seva designació el passat abril com a membres d'aquest òrgan consultiu del fiscal general de l'Estat. Delgado i Segarra tenen una relació fluïda.

Tant la ministra com la nova fiscal general de l’Estat pertanyen a la UPF, una associació que se situa a l’esquerra i que treballa per defensar els principis d’imparcialitat i legalitat, però també els drets socials i econòmics i dels “sectors marginats” de la societat.

L'opció de Segarra ha desbancat altres candidats que sonaven a les travesses. També van ser candidats a ocupar el càrrec el fiscal de Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem Pedro Crespo i altres fiscals de l'UPF, com Sofía Puente i Álvaro García.

La fins ara fiscal en cap de Sevilla té una llarga trajectòria de 30 anys al Ministeri Públic. Va començar exercint de fiscal a Barcelona, de la mà de Carlos Jiménez Villarejo. Després va ser destinada a la capital andalusa.

Des de fa dotze anys n'és la fiscal en cap. Va ser nomenada per Cándido Conde-Pumpido, fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero. Ha tingut un paper rellevant en casos com el de Marta del Castillo o casos de corrupció com els dels ERO a Andalusia.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716176