LA PROGRESSISTA MARÍA JOSÉ SEGARRA, NOVA FISCAL GENERAL DE L'ESTAT

El canvi d'inquilí a la Moncloa ja està comportant altres canvis en les estructures del poder de l'Estat espanyol. Segons han avançat ja diversos mitjans de comunicació, l'escollida per a nova fiscal general de l'Estat ha estat la progressista Maria José Segarra, que fins ara exercia com a fiscal en cap de Sevilla. El consell de ministres de Pedro Sánchez la proposarà per al càrrec aquest divendres, en substitució de Julián Sánchez Melgar.

La Fiscalia General de l'Estat ha esdevingut una peça clau de l'engranatge en l'actual context polític, marcat per la causa judicial oberta en diversos tribunals pel referèndum de l'1-O. Fins ara, el Ministeri Públic havia optat per una línia dura, en sintonia amb el govern espanyol de Mariano Rajoy. La incògnita per resoldre és si es mantindrà la mateixa estratègia, liderant les acusacions contra els dirigents independentistes, o optarà per un canvi.

Un altre dels noms que sortia a les travesses, el de Joaquin Giménez, exmagistrat del Tribunal Suprem, sí que s’havia pronunciat en contra del processament per delicte de rebel·lió contra els membres del Govern de Puigdemont i els Jordis. En el cas de María José Segarra, el seu posicionament encara és una incògnita.

El que sí que se sap és que Segarra, de 54 anys, és una membre destacada de la Unió Progressista de Fiscals (UPF). També és amiga personal de l'actual ministra Dolores Delgado, amb qui va coincidir al Consell Fiscal des de la seva designació el passat abril com a membres d'aquest òrgan consultiu del fiscal general de l'Estat. Delgado i Segarra tenen una relació fluïda.

Tant la ministra com la nova fiscal general de l’Estat pertanyen a la UPF, una associació que se situa a l’esquerra i que treballa per defensar els principis d’imparcialitat i legalitat, però també els drets socials i econòmics i dels “sectors marginats” de la societat.

L'opció de Segarra ha desbancat altres candidats que sonaven a les travesses. També van ser candidats a ocupar el càrrec el fiscal de Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem Pedro Crespo i altres fiscals de l'UPF, com Sofía Puente i Álvaro García.

La fins ara fiscal en cap de Sevilla té una llarga trajectòria de 30 anys al Ministeri Públic. Va començar exercint de fiscal a Barcelona, de la mà de Carlos Jiménez Villarejo. Després va ser destinada a la capital andalusa.

Des de fa dotze anys n'és la fiscal en cap. Va ser nomenada per Cándido Conde-Pumpido, fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero. Ha tingut un paper rellevant en casos com el de Marta del Castillo o casos de corrupció com els dels ERO a Andalusia.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325831