EN LLIBERTAT ELS DOS DETINGUTS DESPRÉS DELS ESCORCOLLS A ECONOMIA I L'IDESCAT

La policia espanyola ha detingut Dani Gimeno, cap de gabinet tècnic del Departament d'Economia, després de sis hores d'escorcolls a la seu. La policia ha centrat l'escorcoll a l'ordinador de Gimeno, davant la seva presència i la de l'advocat Andreu Van den Eynde. Un cop acabat, pels volts de les 15:45, se l'haurien endut a comissaria per prestar declaració. La policia l'ha deixat en llibertat pels volts de les 19h.

També ha quedat en llibertat el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'IDESCAT, Frederic Udina.

El jutge no havia ordenat cap detenció però la Policia Nacional finalment s'ha endut els dos responsables del despatx que estaven escorcollant.

Els escorcolls han estat acordats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum. És el mateix jutge que va ordenar els escorcolls del 20 de setembre on es van detenir una vintena de càrrecs públics, va escapçar el cervell organitzatiu del referèndum i va requisar bona part del material per a la votació de l'1 d'octubre.

El responsable del gabinet tècnic ha estat present en l'escorcoll al seu despatx de la quarta planta, on hi ha el departament de Processos Electorals. En un comunicat, fonts judicials han precisat que aquest jutjat no ha acordat cap detenció.

La policia espanyola ha escorcollat també aquest dimarts al matí el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i la seu de la Generalitat on es controlen els certificats d'enviament de correus, a l'edifici Mediapro.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325746