EN LLIBERTAT ELS DOS DETINGUTS DESPRÉS DELS ESCORCOLLS A ECONOMIA I L'IDESCAT

La policia espanyola ha detingut Dani Gimeno, cap de gabinet tècnic del Departament d'Economia, després de sis hores d'escorcolls a la seu. La policia ha centrat l'escorcoll a l'ordinador de Gimeno, davant la seva presència i la de l'advocat Andreu Van den Eynde. Un cop acabat, pels volts de les 15:45, se l'haurien endut a comissaria per prestar declaració. La policia l'ha deixat en llibertat pels volts de les 19h.

També ha quedat en llibertat el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'IDESCAT, Frederic Udina.

El jutge no havia ordenat cap detenció però la Policia Nacional finalment s'ha endut els dos responsables del despatx que estaven escorcollant.

Els escorcolls han estat acordats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum. És el mateix jutge que va ordenar els escorcolls del 20 de setembre on es van detenir una vintena de càrrecs públics, va escapçar el cervell organitzatiu del referèndum i va requisar bona part del material per a la votació de l'1 d'octubre.

El responsable del gabinet tècnic ha estat present en l'escorcoll al seu despatx de la quarta planta, on hi ha el departament de Processos Electorals. En un comunicat, fonts judicials han precisat que aquest jutjat no ha acordat cap detenció.

La policia espanyola ha escorcollat també aquest dimarts al matí el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i la seu de la Generalitat on es controlen els certificats d'enviament de correus, a l'edifici Mediapro.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716175