L'ADVOCAT DE PONSATÍ PODRIA CITAR A DECLARAR A EDIMBURG MINISTRES DE RAJOY AL JUTJAT

L'advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, ha assegurat aquest dimarts que es plantegen citar ministres del govern de Mariano Rajoy al tribunal durant la vista sobre l'ordre d'extradició que ha de començar el 30 de juliol.

Anwar ja va avançar dilluns que en les últimes setmanes havien treballat per identificar "experts en llei espanyola, procediments constitucionals, abusos de procediment i de llei" per testificar i que estaven preparant una llista "d'individus molt respectables" per anar a declarar a Escòcia. Aquest dimarts ha confirmat que la llista podria incloure exministres espanyols del gabinet de Rajoy.

L'advocat de Ponsatí ha dit que l'objectiu d'aquesta petició és "aprofundir en els controvertits comentaris" realitzats pels membres de l'Executiu de Rajoy, destituït del seu càrrec per una moció de censura el passat 1 de juny. "Estem considerant també citar a la nostra cort exministres del Govern de Rajoy per aprofundir en els controvertits comentaris que van fer en l'àmbit de l'assetjament i de la persecució política", ha assenyalat Anwar en declaracions als mitjans de comunicació.

En una compareixença als mitjans després d'una nova vista preliminar a Edimburg, Anwar ha informat que la fiscalia "encara ha de confirmar" quin crim de la llei escocesa podria equivaldre al de la rebel·lió. A més, ha dit que la Crown Office ha rebutjat el crim de "corrupció", que el jutge Llarena va marcar a l'euroordre, ja que permet una extradició automàtica sense necessitat de justificar la doble criminalitat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325890