L'ADVOCAT DE PONSATÍ PODRIA CITAR A DECLARAR A EDIMBURG MINISTRES DE RAJOY AL JUTJAT

L'advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, ha assegurat aquest dimarts que es plantegen citar ministres del govern de Mariano Rajoy al tribunal durant la vista sobre l'ordre d'extradició que ha de començar el 30 de juliol.

Anwar ja va avançar dilluns que en les últimes setmanes havien treballat per identificar "experts en llei espanyola, procediments constitucionals, abusos de procediment i de llei" per testificar i que estaven preparant una llista "d'individus molt respectables" per anar a declarar a Escòcia. Aquest dimarts ha confirmat que la llista podria incloure exministres espanyols del gabinet de Rajoy.

L'advocat de Ponsatí ha dit que l'objectiu d'aquesta petició és "aprofundir en els controvertits comentaris" realitzats pels membres de l'Executiu de Rajoy, destituït del seu càrrec per una moció de censura el passat 1 de juny. "Estem considerant també citar a la nostra cort exministres del Govern de Rajoy per aprofundir en els controvertits comentaris que van fer en l'àmbit de l'assetjament i de la persecució política", ha assenyalat Anwar en declaracions als mitjans de comunicació.

En una compareixença als mitjans després d'una nova vista preliminar a Edimburg, Anwar ha informat que la fiscalia "encara ha de confirmar" quin crim de la llei escocesa podria equivaldre al de la rebel·lió. A més, ha dit que la Crown Office ha rebutjat el crim de "corrupció", que el jutge Llarena va marcar a l'euroordre, ja que permet una extradició automàtica sense necessitat de justificar la doble criminalitat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716184