DENUNCIEN EL TERRORISTA JIMÉNEZ LOSANTOS PER DIR QUE ES PODRIA BOMBARDEJAR CATALUNYA

L’Associació Advocats Voluntaris 1-O de Reus ha denunciat a fiscalia les declaracions de Federico Jiménez Losantos al seu programa a EsRadio on deia que es podria bombardejar Catalunya. La denúncia es va registrar aquest dilluns a l’adscripció de Reus de la fiscalia de l’Audiència de Tarragona, segons ha difós el col·lectiu de juristes a través de les xarxes socials.

Al programa de 'Es la mañana de Federico' de l'11 de maig, el presentador va dir que "per descomptat que els podem bombardejar, una altra cosa és que la brossa de govern que tinguem no sigui capaç de demostrar que clar que hi ha avions per bombardejar; una altra cosa és que la casta política prefereixi que es destrueixi Espanya abans d'utilitzar legítimament la força". "Que sàpigues 'cocomochito' (en referència a Carles Puigdemont) que Espanya té 70.000 policies, 90.000 guàrdies civils i 50.000 soldats perfectament armats que poden prendre Barcelona, casa teva, i el despatx de 'cocomocho' en cinc minuts", va afegir el locutor, qui també va titllar els independentistes de "nazis de guarderia".

Aquesta és la segona iniciativa judicial que el col·lectiu d'Advocats Voluntaris 1 d'octubre de Reus emprèn contra Jiménez Losantos. El 29 de maig ja van denunciar-lo a la fiscalia alemanya per les declaracions en què proferia amenaces i insults contra Alemanya, després que un tribunal d'aquest país hagués deixat en llibertat Carles Puigdemont i hagués desestimat l'extradició per rebel·lió.

Entre d'altres qüestions, el locutor radiofònic va afirmar que hi pot haver "200.000 ostatges alemanys" a Mallorca i va alertar que "a Baviera poden començar a explotar cerveseries". El mateix dia que va fer aquestes declaracions, el 6 d’abril, la policia de Munic va afirmar que en tenia constància, mentre que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va confirmar que analitzaria els comentaris.

Informa:ARA.CAT (12-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325931