UNA NOIA DE DISSET ANYS, PRIMERA ESTUDIANT A RESPONDRE EN ARANÈS A LA SELECTIVITAT

Una noia de disset anys, primera estudiant a respondre en aranès a la selectivitat
Lourdes Bruna vol reivindicar l'ús de la seva llengua en l'ensenyament

Les proves d’accés a la universitat que s’estan duent a terme al Principat des d’avui han comptat amb un fet destacat: el d’una jove estudiant que vol respondre en aranès. Segons ha avançat TV3, Lourdes Bruna, que ha cursat el batxillerat francès i s’examinarà de matimàtiques i física aquest dijous. Ho farà en la seva llengua per primer cop en una prova, cosa que ha sorprès a les xarxes socials.

Bruna va escriure el treball de recerca en aranès i va ser a partir d’aquí que va decidir fer un pas més. El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, ja ha ofert a la Universitat de Lleida dos lingüistes per ajudar a traduir les respostes de l’estudiant i permetre’n la correcció. Mentrestant, el Conselh Generau d’Aran segueix reivindicant que els alumnes de la Vall es puguin examinar en la seva llengua.

Lourdes Bruna, del treball de recerca a la televisió en defensa de l’aranès

L’estudiant aranesa Lourdes Bruna haurà d’enfrontar-se aquest dijous als exàmens de matemàtiques i física de la selectivitat amb la perspectiva d’accedir a un grau de Telecomunicacions. Aquests de fet seran els seus primers exàmens de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), ja que a les matèries comunes no hi havia d’anar per haver cursat el Batxibac, el batxillerat en francès.

Bruna creu que ‘és una manera de reconèixer l’aranès’. Des que s’ha fet públic i ha sortit als mitjans, el seu entorn l’ha felicitat i ha reaccionat positivament, sobretot perquè serà la primera alumna a fer-ho, tota una responsabilitat per a una noia de tan sols disset anys. ‘Vaig començar fent el Treball de recerca en aranès i vaig pensar que si això ho podia fer en aranès per què no ho podia fer amb la selectivitat’, ha afirmat. Va ser iniciativa seva i ara ho torna a ser, però ja ha rebut el suport de les institucions araneses. Malgrat que al principi semblava que no acceptarien les respostes, la mediació ha permès que la Universitat de Lleida no s’hi oposi.

Informa:VILAWEB.CAT (12-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325808