UNA NOIA DE DISSET ANYS, PRIMERA ESTUDIANT A RESPONDRE EN ARANÈS A LA SELECTIVITAT

Una noia de disset anys, primera estudiant a respondre en aranès a la selectivitat
Lourdes Bruna vol reivindicar l'ús de la seva llengua en l'ensenyament

Les proves d’accés a la universitat que s’estan duent a terme al Principat des d’avui han comptat amb un fet destacat: el d’una jove estudiant que vol respondre en aranès. Segons ha avançat TV3, Lourdes Bruna, que ha cursat el batxillerat francès i s’examinarà de matimàtiques i física aquest dijous. Ho farà en la seva llengua per primer cop en una prova, cosa que ha sorprès a les xarxes socials.

Bruna va escriure el treball de recerca en aranès i va ser a partir d’aquí que va decidir fer un pas més. El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, ja ha ofert a la Universitat de Lleida dos lingüistes per ajudar a traduir les respostes de l’estudiant i permetre’n la correcció. Mentrestant, el Conselh Generau d’Aran segueix reivindicant que els alumnes de la Vall es puguin examinar en la seva llengua.

Lourdes Bruna, del treball de recerca a la televisió en defensa de l’aranès

L’estudiant aranesa Lourdes Bruna haurà d’enfrontar-se aquest dijous als exàmens de matemàtiques i física de la selectivitat amb la perspectiva d’accedir a un grau de Telecomunicacions. Aquests de fet seran els seus primers exàmens de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), ja que a les matèries comunes no hi havia d’anar per haver cursat el Batxibac, el batxillerat en francès.

Bruna creu que ‘és una manera de reconèixer l’aranès’. Des que s’ha fet públic i ha sortit als mitjans, el seu entorn l’ha felicitat i ha reaccionat positivament, sobretot perquè serà la primera alumna a fer-ho, tota una responsabilitat per a una noia de tan sols disset anys. ‘Vaig començar fent el Treball de recerca en aranès i vaig pensar que si això ho podia fer en aranès per què no ho podia fer amb la selectivitat’, ha afirmat. Va ser iniciativa seva i ara ho torna a ser, però ja ha rebut el suport de les institucions araneses. Malgrat que al principi semblava que no acceptarien les respostes, la mediació ha permès que la Universitat de Lleida no s’hi oposi.

Informa:VILAWEB.CAT (12-6-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018770