ANAR CONTRA CATALUNYA: A VEURE QUI LA DIU I LA FA MÉS GROSSA ENTRE EL PP I CIUDADANOS

El Partit Popular i Ciutadans comencen a insinuar la cruenta batalla per liderar l'oposició contra el president del govern espanyol Pedro Sánchez, a càrrec de la crisi amb Catalunya. La formació taronja continua buscant el seu espai a la dreta del tauler, després de quedar desdibuixada amb el vot en contra a la moció de censura de Mariano Rajoy i que Sánchez li manllevés la filosofia del govern tècnic i mediàtic. Els populars tampoc pensen abaixar pistonada amb els seus 137 escons, per bé que en pocs dies la formació s'obrirà per acollir la batalla de successió a les primàries.

Amb aquest marc de fons, el PP forçarà al Congrés una votació sobre la unitat d'Espanya, com va informar el portaveu Rafa Hernando dimarts, perquè "alguns diguin on són", en al·lusió al posicionament del PSOE. D'aquesta manera, el PP recupera la tàctica d'acusar els socialistes de "deslleials" amb la qüestió territorial, com quan van titllar Sánchez de "Judes" per rebre el vot d'ERC i PDeCAT a la moció de censura.

L'elevació del to per part d'Hernando passava ja per acusar el PSOE de fer "saltar pels aires" el consens dels constitucionalistes pel que fa al procés sobiranista, després que la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, apostés el cap de setmana per la reforma "urgent, viable i desitjable" de la Carta Magna, així com obrir la porta a l'aprovació dels 45 punts que Carles Puigdemont va presentar a Rajoy el 2017, fins i tot estudiar la possibilitat de recuperar l'Estatut tombat l'any 2010 pel Tribunal Constitucional. "No hi pot haver una reforma de la Constitució per donar la raó als independentistes", lamentava.

Fonts populars explicaven que l'ofensiva no s'aturaria aquí, sinó que també es vehicularia a través de les preguntes en sessió de control.

Al Grup Socialista l'estocada s'esperava i va ser la diputada Adriana Lastra qui va defensar-se recordant el suport de Ferraz amb el 155 a Catalunya, cosa que inicialment no havia estat del seu grat. "Si hi ha un partit que assegura la vertebració territorial i social és el PSOE", va defensar-se i "així ho ha defensat des del seu naixement, fa 139 anys, i sobretot en els últims set mesos", va reblar. Lastra instava la formació rival, en conseqüència, a seguir les seves passes. "Espero que el PP hagi après alguna cosa sobre com exercir l'oposició", va denunciar.

El fet és que Cs també veu en el filó del suport independentista a la moció de censura una forma d'acarnissar-se contra Sánchez. En primer lloc, el grup taronja va instar divendres a la compareixença del president espanyol per explicar-lo.

En segon, el portaveu d'Hisenda i president de la Comissió de Pressupostos del Congrés, Francisco de la Torre, preparava preguntes al govern central sobre si les "presses" per aixecar els controls dels comptes a Catalunya es deuen a pactes. Tanmateix, no seria així, ja que la intervenció econòmica havia de decaure quan es formés un Govern efectiu, juntament amb el 155, com van acordar Sánchez i Rajoy el passat 15 de maig

 

Controlar els diners

 

De la Torre preguntarà també com pensa ara el president espanyol controlar que no es gastin diners públics en ens com el Diplocat, ara que la Generalitat pretén recuperar-lo, així com en les subvencions a Òmnium Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o als Comitès de Defensa de la República (CDR).

Aquesta desconfiança cap a possibles concessions és el preu que el PSOE pagarà per haver destronat Rajoy. Això, tot i l'habilitat del dirigent espanyol de col·locar un ariet de l'independentisme com el ministre d'Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell, al gabinet ministerial.

Borrell reprendrà el llegat de Sánchez, qui va encetar fa setmanes una autèntica gira per explicar l'acció de l'Estat davant del conflicte, assumint aquest paper, en considerar que l'executiu de Rajoy no havia fet suficient. Aquest serà el pal contra el procés, mentre que Batet oferirà la pastanaga, diàleg a l'interior, i ja prepara juntament amb la consellera Elsa Artadi la propera reunió entre Torra i Sánchez, "abans de l'estiu".

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-6-2018)

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325742