TORRA VEU AMB BONS ULLS CONVERTIR L'1-O EN LA FESTA NACIONAL DE CATALUNYA

El president Quim Torra veu amb bons ulls convertir l'1-O en Festa Nacional a Catalunya. La iniciativa, de la mà de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha rebut el vistiplau del president, que acceptaria fer de l'1 d'octubre una nova festivitat catalana.

"Sembla un suggeriment molt raonable", ha respost el president a la proposta en un breu missatge de Twitter. D'aquesta manera, Torra s'alinea amb la idea sorgida en l'entitat independentista.

El primer gest va venir des de l'ajuntament de Seva (Osona), governat per ERC, que va declarar l'1 d'octubre dia de festa local. Després d'aquest consistori, l'ANC va voler afegir-se a la iniciativa i va demanar a Torra que declarés el dia com a "festa nacional", mentre van demanar als ajuntaments que "estenguin" la proposta de Seva en altres municipis.

El 2018, hi ha tretze festes d'àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir dues festes locals. Molts dels dies festius, com el Dia de la Hispanitat (12 d'octubre) o el Dia de la Consititució (6 de desembre) se celebren actualment en el conjunt d'Espanya, també a Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-6-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647308