TORRA VEU AMB BONS ULLS CONVERTIR L'1-O EN LA FESTA NACIONAL DE CATALUNYA

El president Quim Torra veu amb bons ulls convertir l'1-O en Festa Nacional a Catalunya. La iniciativa, de la mà de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha rebut el vistiplau del president, que acceptaria fer de l'1 d'octubre una nova festivitat catalana.

"Sembla un suggeriment molt raonable", ha respost el president a la proposta en un breu missatge de Twitter. D'aquesta manera, Torra s'alinea amb la idea sorgida en l'entitat independentista.

El primer gest va venir des de l'ajuntament de Seva (Osona), governat per ERC, que va declarar l'1 d'octubre dia de festa local. Després d'aquest consistori, l'ANC va voler afegir-se a la iniciativa i va demanar a Torra que declarés el dia com a "festa nacional", mentre van demanar als ajuntaments que "estenguin" la proposta de Seva en altres municipis.

El 2018, hi ha tretze festes d'àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir dues festes locals. Molts dels dies festius, com el Dia de la Hispanitat (12 d'octubre) o el Dia de la Consititució (6 de desembre) se celebren actualment en el conjunt d'Espanya, també a Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716196