TORRA VEU AMB BONS ULLS CONVERTIR L'1-O EN LA FESTA NACIONAL DE CATALUNYA

El president Quim Torra veu amb bons ulls convertir l'1-O en Festa Nacional a Catalunya. La iniciativa, de la mà de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha rebut el vistiplau del president, que acceptaria fer de l'1 d'octubre una nova festivitat catalana.

"Sembla un suggeriment molt raonable", ha respost el president a la proposta en un breu missatge de Twitter. D'aquesta manera, Torra s'alinea amb la idea sorgida en l'entitat independentista.

El primer gest va venir des de l'ajuntament de Seva (Osona), governat per ERC, que va declarar l'1 d'octubre dia de festa local. Després d'aquest consistori, l'ANC va voler afegir-se a la iniciativa i va demanar a Torra que declarés el dia com a "festa nacional", mentre van demanar als ajuntaments que "estenguin" la proposta de Seva en altres municipis.

El 2018, hi ha tretze festes d'àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir dues festes locals. Molts dels dies festius, com el Dia de la Hispanitat (12 d'octubre) o el Dia de la Consititució (6 de desembre) se celebren actualment en el conjunt d'Espanya, també a Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08325609