ELS ULTRES ESPANYOLISTES QUE VAN ACTUAR A L'AMETLLA DE MAR AMENACEN AMB L'ÚS D'ARMES

L'unionisme més ferotge ja no entén de límits. De despenjar la pancarta per la llibertat dels presos polítics catalans de l'Ajuntament de l’Ametlla de Mar la nit de dissabte, els ultres de 'Brigada Penedès' -que difon a les xarxes el seu eslògan, “resistència alta Tabàrnia”- han passat a amenaçar els independentistes d'atacar-los amb armes de foc.

Un usuari de Twitter, 'Procés Ebre', ha publicat a la xarxa un missatge del col·lectiu d'extrema dreta alertant de les advertències dels ultres. "Que se anden con ojo, que si nos buscan nos encuentran, y nosotros tenemos gente muy disparar [s'intueix un error de picatge] y algunos con licencia por profesión, no digo más", han escrit.

En el missatge, parlen sobre un jove que se'ls hauria apropat mentre duien a terme una de les seves accions. "Al percatarse que estavan estacionados 10 coches que eran de nuestro grupo, imagino que se lo pensaron dos veces", es vanten. Tant els Mossos d'Esquadra com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat alertats via Twitter.

Infoma:DIRECTE.CAT (13-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317892