OPERACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL A AIGÜES DE GIRONA PER ESQUITXAR PUIGDEMONT

La Guàrdia Civil ha entrat a l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) sota la premissa d'un suposat desviament de fons públics. Una comitiva judicial acompanyada del fiscal Anticorrupció, José Grinda, ha entrat a l'edifici de l'Ajuntament de Girona amb l'objectiu de cercar documentació sobre l'empresa pública d'aigües municipal. També ho ha fet als ajuntaments de Salt i Sarrià de Ter.

Segons fonts judicials a les quals ha tingut accés El Nacional, l'ordre per als escorcolls l'ha donada el jutjat d'instrucció número 2 de Girona, que és el mateix que al setembre va motivar una primera operació a deu dies del referèndum de l'1-O.

La documentació que cerquen les autoritats judicials sobre Aigües de Girona se circumscriu a l'època en què Carles Puigdemont era alcalde de Girona, càrrec que va ostentar entre 2011 i 2016. La població de Sarrià de Ter va ser governada durant 11 anys (2007-2018) per l'actual president del Parlament, Roger Torrent. La causa tracta de concretar si hi va haver sobrecost en la gestió publica de l'aigua a Girona, que es remunta fins i tot a l'època de l'històric alcalde socialista Quim Nadal.

L'operatiu ha començat minuts després de les 9 del matí, quan un grup d'agents de la Guàrdia Civil i el fiscal Anticorrupció han entrat a l'Ajuntament gironí. Segons la premsa local, haurien visitat el despatx de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La fiscalia Anticorrupció investiga l'empresa Agissa i les privades Girona SA i Prodaisa SA per quatre delictes: delictes d'apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat documental i malversació de cabals públics. Segons han informat fonts judicials, la investigació fa referència a l'ús de fons públics que estarien relacionats amb el cànon acordat en la pròrroga de 2013 de la concessió d'Agissa —en relació amb el circuit de l'aigua— o bé amb partides pressupostàries de l'exercici 2014 de, "si més no", l'Ajuntament de Girona.
Madrenas: "Han vingut a fer el xou"

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha volgut expressar el seu rebuig a l'operació i l'ha titllat d'innecessària. "Han volgut venir a fer el xou", ha sentenciat Madrenas, que ha posat de relleu en una atenció als mitjans davant l'Ajuntament de Girona que la documentació que aquest matí ha sol·licitat la Guàrdia Civil és pública i que, en conseqüència, no era necessari personar-se al consistori. "Ens han demanat els pressupostos de tres anys, documentació que per cert està penjada de manera totalment transparent", ha subratllat l'alcaldessa.
No és el primer escorcoll

El setembre passat va tenir lloc l'anomenada operació Aquàrium, ordenada pel mateix jutge, que va citar a declarar diversos regidors que podrien tenir relació amb les empreses investigades. El jutjat volia conèixer si es van derivar 15 milions d'euros a Agissa, que per cert és l'empresa que gestiona l'aigua de Girona ciutat, Salt i Sarrià de Ter.

Les empreses en el punt de mira són, a banda d'Agissa SA, l'empresa privada que controla el 80% de les accions d'aquest ens, Girona SA, i una filial d'aquesta última companyia, Prodaisa SA, també de capital privat. Després que les suposades irregularitats es fessin públiques, el jutjat va apartar els socis privats de la gestió d'Agissa, que ara és plenament pública.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-6-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08648058