OPERACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL A AIGÜES DE GIRONA PER ESQUITXAR PUIGDEMONT

La Guàrdia Civil ha entrat a l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) sota la premissa d'un suposat desviament de fons públics. Una comitiva judicial acompanyada del fiscal Anticorrupció, José Grinda, ha entrat a l'edifici de l'Ajuntament de Girona amb l'objectiu de cercar documentació sobre l'empresa pública d'aigües municipal. També ho ha fet als ajuntaments de Salt i Sarrià de Ter.

Segons fonts judicials a les quals ha tingut accés El Nacional, l'ordre per als escorcolls l'ha donada el jutjat d'instrucció número 2 de Girona, que és el mateix que al setembre va motivar una primera operació a deu dies del referèndum de l'1-O.

La documentació que cerquen les autoritats judicials sobre Aigües de Girona se circumscriu a l'època en què Carles Puigdemont era alcalde de Girona, càrrec que va ostentar entre 2011 i 2016. La població de Sarrià de Ter va ser governada durant 11 anys (2007-2018) per l'actual president del Parlament, Roger Torrent. La causa tracta de concretar si hi va haver sobrecost en la gestió publica de l'aigua a Girona, que es remunta fins i tot a l'època de l'històric alcalde socialista Quim Nadal.

L'operatiu ha començat minuts després de les 9 del matí, quan un grup d'agents de la Guàrdia Civil i el fiscal Anticorrupció han entrat a l'Ajuntament gironí. Segons la premsa local, haurien visitat el despatx de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La fiscalia Anticorrupció investiga l'empresa Agissa i les privades Girona SA i Prodaisa SA per quatre delictes: delictes d'apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat documental i malversació de cabals públics. Segons han informat fonts judicials, la investigació fa referència a l'ús de fons públics que estarien relacionats amb el cànon acordat en la pròrroga de 2013 de la concessió d'Agissa —en relació amb el circuit de l'aigua— o bé amb partides pressupostàries de l'exercici 2014 de, "si més no", l'Ajuntament de Girona.
Madrenas: "Han vingut a fer el xou"

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha volgut expressar el seu rebuig a l'operació i l'ha titllat d'innecessària. "Han volgut venir a fer el xou", ha sentenciat Madrenas, que ha posat de relleu en una atenció als mitjans davant l'Ajuntament de Girona que la documentació que aquest matí ha sol·licitat la Guàrdia Civil és pública i que, en conseqüència, no era necessari personar-se al consistori. "Ens han demanat els pressupostos de tres anys, documentació que per cert està penjada de manera totalment transparent", ha subratllat l'alcaldessa.
No és el primer escorcoll

El setembre passat va tenir lloc l'anomenada operació Aquàrium, ordenada pel mateix jutge, que va citar a declarar diversos regidors que podrien tenir relació amb les empreses investigades. El jutjat volia conèixer si es van derivar 15 milions d'euros a Agissa, que per cert és l'empresa que gestiona l'aigua de Girona ciutat, Salt i Sarrià de Ter.

Les empreses en el punt de mira són, a banda d'Agissa SA, l'empresa privada que controla el 80% de les accions d'aquest ens, Girona SA, i una filial d'aquesta última companyia, Prodaisa SA, també de capital privat. Després que les suposades irregularitats es fessin públiques, el jutjat va apartar els socis privats de la gestió d'Agissa, que ara és plenament pública.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08325615