BÈLGICA INVESTIGARÀ SI EL CNI VA ESPIAR PUIGDEMONT AL SEU PAÍS SENSE EL SEU PERMÍS

El comitè del parlament federal belga encarregat de supervisar les activitats dels serveis secrets obrirà una investigació sobre el suposat espionatge del CNI al president destituït Carles Puigdemont mentre era a Bèlgica, segons informa la premsa belga i ha pogut confirmar l’ACN. Així ho va acordar el comitè en una reunió a porta tancada dimarts al vespre, a petició del diputat de l’N-VA Peter Buysrogge. De fet, la fiscalia de la regió belga de Brabant Való ja està investigant si es va col·locar un geolocalitzador al cotxe de Puigdemont, i els diputats consideren que cal també reclamar explicacions polítiques. “Tot això va passar amb el coneixement de la seguretat de l’estat de Bèlgica?”, es pregunta Buysrogge, que creu que tan si Espanya va informar les autoritats belgues com si no ho va fer, calen “explicacions”.

El president del comitè I, Guy Rapaille, va recordar durant la reunió que si un país aliat fa una intervenció a Bèlgica “les forces de seguretat de l’estat han de ser informades”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (13-6-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317613