EL MINISTRE DE CULTURA I ESPORTS MÀXIM HUERTA DIMITEIX PEL ESCÀNDOL DEL FRAU FISCAL

Menys d'una setmana. És el que ha durat Màxim Huerta al capdavant del ministeri de Cultura. Acorralat per la condemna per frau a Hisenda, l'expresentador de Telecinco ha anunciat la seva dimissió amb una compareixença sense preguntes des del ministeri de Cultura on no ha mostrat ni un bri autocrítica. Una opció que descartava fa només nou hores, quan El Confidencial destapava que l'any passat va ser condemnat a pagar una multa de 366.000 euros per frau fiscal després d'haver defraudat 218.322 euros a través d'una societat per pagar menys impostos entre el 2006 i el 2008.

Huerta es converteix així en el ministre més breu des de la Transició. Malgrat la dimissió, ha mantingut en tot moment que és "absolutament innocent" i ha insistit que mai ha estat condemnat per frau fiscal. "Me'n vaig perquè el soroll de tota aquesta cacera no trenqui el projecte de Sánchez", ha assegurat. El fins ara ministre de Cultura ha mantingut que va haver-hi un canvi de criteri a Hisenda que el va portar a perseguir la seva societat per pagar gairebé la meitat d'impostos, un canvi de criteri que els experts neguen. A més, ha assegurat que ell sempre ha complert: que quan el va enxampar Hisenda va pagar una multa i que va ser ell, amb el seu assessor, els que van decidir portar-ho al Tribunal Superior de Justícia de Madrid -qui el va acabar condemnant- convençuts de la seva innocència. "He pagat aquesta multa dos cops: quan Hisenda em va multar i ara aquí, conscient que la meva innocència ja no val res davant d'aquesta cacera", ha afegit. La paraula "cacera" ha estat recurrent, igual que la defensa de la seva innocència.
Canvi de criteri a la Moncloa

Tot i que al migdia la Moncloa descartava la seva dimissió i assegurava que li mantenia la confiança després de donar explicacions a Pedro Sánchez, els dubtes s'han apoderat de l'equip socialista a primera hora de la tarda, quan ha transcendit un vídeo en què el president espanyol es comprometia el 2015 a fulminar qualsevol persona del seu equip que creés una empresa per intentar pagar menys impostos. S'hi ha sumat també la pressió tant del PP com de Podem, que han reclamat la dimissió immediata, mentre que Ciutadans ha registrat una sol·licitud de compareixença urgent. Als passadissos del Congrés, diferents diputats socialistes també consideraven que la dimissió o destitució seria la millor opció per aplacar immediatament les crítiques i demostrar que, a diferència del govern de Mariano Rajoy, "qui la fa la paga". "Millor arrancar el problema de soca-rel", assenyalava un dirigent socialista.

 

El primer incendi

 

La dimissió de Huerta suposa la primera crisi de govern de Pedro Sánchez, tan sols una setmana després de la presa de possessió dijous passat davant del rei i fer el traspàs de carteres a mans del seu predecessor, Íñigo Méndez de Vigo. El president socialista està tastant de primera mà que no tindrà cap mena de treva per part de l'oposició i veu com l'aterratge exemplar a la Moncloa que havia dissenyat -en què ha convertit l'acollida del vaixell Aquarius en el seu estandard- salta pels aires. L'elecció de Huerta com a ministre va sorprendre tothom. Va ser l'última en anunciar-se dimecres, just quan el flamant president espanyol va comparèixer a la Moncloa per enumerar la llista de ministres després de parlar amb Felip de Bobó. Sánchez no el tenia al capdavant de la llista de preferències, però les presses el van portar a oferir-li la cartera. El diputat de Ciutadans, Toni Roldán, justament aquest matí assenyalava que el PSOE estava pagant així "les ànsies de formar govern tant ràpid".

Segons fonts de la Moncloa, Sánchez no va conèixer la condemna per frau fiscal fins ahir dimarts a la nit quan va sortir publicada la informació d'El Confidencial. El líder socialista ja li va demanar si tenia draps bruts, però Huerta va pensar que es tractava d'una cosa personal i del passat i que no calia transmetre-ho, segons ha explicat aquest matí a Onda Cero. Ara ha pres la decisió després de diferents converses telefòniques amb Sánchez durant tot el dia. De bon matí el president espanyol li transmetia la plena confiança, i les mateixes fonts del seu equip insistien que les explicacions de Huerta havien estat molt convincents tot i saber que la tempesta no amainaria ràpidament.

Informa:ARA.CAT (13-6-2018)

José Guirao serà el nou ministre de Cultura en substitució de Màxim Huerta, després que aquest hagi dimitit per un frau a Hisenda. Guirao és gestor cultural i expert en art, i va dirigir el Museu Nacional Reina Sofía entre el 1994 i el 2001 i La Casa Encendida de Madrid entre 2002 i 2014. Nascut l'any 1959 a Pulpí, Almeria, Guirao és llicenciat en filologia hispànica i actualment és director general de la Fundació Montemadrid.

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716140