EL MINISTRE DE CULTURA I ESPORTS MÀXIM HUERTA DIMITEIX PEL ESCÀNDOL DEL FRAU FISCAL

Menys d'una setmana. És el que ha durat Màxim Huerta al capdavant del ministeri de Cultura. Acorralat per la condemna per frau a Hisenda, l'expresentador de Telecinco ha anunciat la seva dimissió amb una compareixença sense preguntes des del ministeri de Cultura on no ha mostrat ni un bri autocrítica. Una opció que descartava fa només nou hores, quan El Confidencial destapava que l'any passat va ser condemnat a pagar una multa de 366.000 euros per frau fiscal després d'haver defraudat 218.322 euros a través d'una societat per pagar menys impostos entre el 2006 i el 2008.

Huerta es converteix així en el ministre més breu des de la Transició. Malgrat la dimissió, ha mantingut en tot moment que és "absolutament innocent" i ha insistit que mai ha estat condemnat per frau fiscal. "Me'n vaig perquè el soroll de tota aquesta cacera no trenqui el projecte de Sánchez", ha assegurat. El fins ara ministre de Cultura ha mantingut que va haver-hi un canvi de criteri a Hisenda que el va portar a perseguir la seva societat per pagar gairebé la meitat d'impostos, un canvi de criteri que els experts neguen. A més, ha assegurat que ell sempre ha complert: que quan el va enxampar Hisenda va pagar una multa i que va ser ell, amb el seu assessor, els que van decidir portar-ho al Tribunal Superior de Justícia de Madrid -qui el va acabar condemnant- convençuts de la seva innocència. "He pagat aquesta multa dos cops: quan Hisenda em va multar i ara aquí, conscient que la meva innocència ja no val res davant d'aquesta cacera", ha afegit. La paraula "cacera" ha estat recurrent, igual que la defensa de la seva innocència.
Canvi de criteri a la Moncloa

Tot i que al migdia la Moncloa descartava la seva dimissió i assegurava que li mantenia la confiança després de donar explicacions a Pedro Sánchez, els dubtes s'han apoderat de l'equip socialista a primera hora de la tarda, quan ha transcendit un vídeo en què el president espanyol es comprometia el 2015 a fulminar qualsevol persona del seu equip que creés una empresa per intentar pagar menys impostos. S'hi ha sumat també la pressió tant del PP com de Podem, que han reclamat la dimissió immediata, mentre que Ciutadans ha registrat una sol·licitud de compareixença urgent. Als passadissos del Congrés, diferents diputats socialistes també consideraven que la dimissió o destitució seria la millor opció per aplacar immediatament les crítiques i demostrar que, a diferència del govern de Mariano Rajoy, "qui la fa la paga". "Millor arrancar el problema de soca-rel", assenyalava un dirigent socialista.

 

El primer incendi

 

La dimissió de Huerta suposa la primera crisi de govern de Pedro Sánchez, tan sols una setmana després de la presa de possessió dijous passat davant del rei i fer el traspàs de carteres a mans del seu predecessor, Íñigo Méndez de Vigo. El president socialista està tastant de primera mà que no tindrà cap mena de treva per part de l'oposició i veu com l'aterratge exemplar a la Moncloa que havia dissenyat -en què ha convertit l'acollida del vaixell Aquarius en el seu estandard- salta pels aires. L'elecció de Huerta com a ministre va sorprendre tothom. Va ser l'última en anunciar-se dimecres, just quan el flamant president espanyol va comparèixer a la Moncloa per enumerar la llista de ministres després de parlar amb Felip de Bobó. Sánchez no el tenia al capdavant de la llista de preferències, però les presses el van portar a oferir-li la cartera. El diputat de Ciutadans, Toni Roldán, justament aquest matí assenyalava que el PSOE estava pagant així "les ànsies de formar govern tant ràpid".

Segons fonts de la Moncloa, Sánchez no va conèixer la condemna per frau fiscal fins ahir dimarts a la nit quan va sortir publicada la informació d'El Confidencial. El líder socialista ja li va demanar si tenia draps bruts, però Huerta va pensar que es tractava d'una cosa personal i del passat i que no calia transmetre-ho, segons ha explicat aquest matí a Onda Cero. Ara ha pres la decisió després de diferents converses telefòniques amb Sánchez durant tot el dia. De bon matí el president espanyol li transmetia la plena confiança, i les mateixes fonts del seu equip insistien que les explicacions de Huerta havien estat molt convincents tot i saber que la tempesta no amainaria ràpidament.

Informa:ARA.CAT (13-6-2018)

José Guirao serà el nou ministre de Cultura en substitució de Màxim Huerta, després que aquest hagi dimitit per un frau a Hisenda. Guirao és gestor cultural i expert en art, i va dirigir el Museu Nacional Reina Sofía entre el 1994 i el 2001 i La Casa Encendida de Madrid entre 2002 i 2014. Nascut l'any 1959 a Pulpí, Almeria, Guirao és llicenciat en filologia hispànica i actualment és director general de la Fundació Montemadrid.

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08317887