EL FORASTER I QUIM MASFERRER TORNARAN A TV3 A PARTIR DE LA TARDOR

El programa ‘El Foraster’ tornarà a TV3 a partir de la tardor amb la que serà la sisena temporada. L’espai tindrà novament al capdavant l’actor Quim Masferrer, que tornarà a recórrer Catalunya per descobrir els pobles i la gent del país. La continuïtat de programa era en perill, atès que TV3 va haver d’aturar produccions perquè tenia obert el conflicte de l’IVA retroactiu amb el Ministeri d’Hisenda espanyol i necessitava finançament. A més, ‘El Foraster’ cercava un patrocinador que garantís la continuïtat de programa.

En aquest sentit, una de les primeres mesures del govern va ser la injecció de 20,4 milions d’euros a TV3 per a garantir la qualitat de la programació. A més, la cadena va guanyar el primer recurs dels tres que té oberts contra Hisenda per la qüestió de l’IVA, estalviant 59,7 milions corresponents al període 2012-2014 que l’estat espanyol li reclamava.

El programa, que es va estrenar el 25 de setembre del 2013, acumula més de 30.000 quilòmetres i ha visitat més de 60 pobles, a banda d’indrets com l’hospital Vall d’Hebron, el complex comercial Mercabarna, el convent de Sant Daniel o el barri barceloní de la Mina.

Des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s’indica que el programa va tancar l’última etapa com a “líder indiscutible” de la seva franja. Els tres capítols més vistos de la cinquena temporada són el de Guils de Cerdanya, amb 626.000 espectadors i una quota del 23,1%; Castellfollit del Boix, amb 620.000 i un 24,7%, i Ascó, amb 585.000 i un 22,2%.

Informa:VILAWEB.CAT (13-6-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716122