LA FISCAL GENERAL DE L'ESTAT DESCARTA DEMANAR UNA REBAIXA DE PENES PER ALS PRESOS POLÍTICS

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha descartat de moment demanar una rebaixa de penes per als presos polítics sobiranistes. En declaracions a Santander, ha assegurat que "ara per ara no hi ha cap canvi en la posició" de la fiscalia respecte als casos oberts sobre el Procés i ha expressat el seu "suport" a tots els fiscals que han actuant fins ara en aquestes causes, que segons ella ho han fet amb "absoluta professionalitat".

Després que transcendissin informacions que apuntaven a una possible rebaixa de la petició de penes dels presos en cas que reconeguessin els delictes pels quals estan acusats, la fiscal general ho ha negat. "No s'ha formulat cap escrit d'acusació, per la qual cosa no es pot parlar de cap rebaixa de res", ha dit Segarra, que ha detallat que el següent pas que farà la fiscalia és precisament "formular la qualificació". Quan ho farà? "Quan sigui el moment, i és de suposar que serà aviat, perquè sembla que el sumari està gairebé conclòs". "Però només podem parlar que formularem nostre escrit d'acusació en el moment processal pertinent", ha insistit.

Segarra ha assegurat que en els procediments oberts pel referèndum a Catalunya "no hi ha cap novetat" i "segueixen el seu curs", tant en la causa que instrueix el Suprem contra els delictes de rebel·lió, sedició i malversació com la causa que porta l'Audiència Nacional per sedició i organització criminal. "En el moment que tinguem trasllat per qualificar, bé en la causa del Tribunal Suprem o bé la de l'Audiència Nacional, ja anirem posicionant-nos i explicarem les actuacions que duem a terme, però de moment no hi ha cap canvi respecte a la posició que ha mantingut la fiscalia", ha sentenciat.

Dissabte l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, va descartar absolutament la possibilitat de parlar amb la fiscalia amb la intenció d'arribar a un pacte per rebaixar les penes dels polítics processats, tal com divendres Gonzalo Boye –l'advocat de Carles Puigdemont i els exconsellers exiliats a Bèlgica– suggeria que podrien estar fent algunes defenses. "Quan els teus clients són innocents, pactar és absurd", ha sentenciat l'advocat a Rac 1.

Informa:ARA.CAT (9-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878335