MILLO: "EM SORPRÈN QUE AZNAR QUE VA SER QUI VA FER MÉS CONCESSIONS A L'INDEPENDENTISME INTENTI DONAR LLIÇONS A RAJOY "

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha afirmat avui que el sorprèn que l'expresident espanyol José María Aznar, el dirigent que "més va cedir davant l'independentisme en pactar amb Pujol", intenti "donar lliçons a Rajoy, que ha sigut l'únic president que mai ha cedit davant dels nacionalistes". "Em sorprèn que un expresident com Aznar, a qui sempre he respectat, i que va ser el que va permetre que desaparegués la Guàrdia Civil de les carreteres de Catalunya i el que va facilitar que la bandera espanyola desaparegués de les carreteres catalanes, intenti donar lliçons a qui no va cedir mai en res, Rajoy, l'únic president que no va cedir mai davant el nacionalisme", ha subratllat Millo en una entrevista a Antena3.

El que va ser representant de la Moncloa a Catalunya durant l'aplicació del 155 a Catalunya ha reivindicat el paper del govern Rajoy en "la frenada a l'independentisme", ja que segons ell "avui Catalunya és Espanya gràcies a la feina de l'anterior govern, amb Sáenz de Santamaría al capdavant de la vicepresidència". Millo, de fet, ha reiterat el seu suport a la candidatura de Santamaría per succeir Rajoy, i ha assenyalat que l'altre candidat, Pablo Casado, "davant els moments més difícils d'aquest conflicte, no hi ha estat".

D'altra banda, Millo ha avaluat la reunió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Joaquim Torra, de la qual ha indicat que "no espera res de bo" perquè considera que "si Sánchez comença a fer cessions a l'independentisme, s'interpretarà com una debilitat de l'Estat i s'haurà tirat per terra la feina dels últims anys". En ser preguntat què considera què seria cedir davant l'independentisme, Millo ha explicat que com que el govern espanyol "no pot acceptar que se celebri un referèndum", cedir seria que comenci a "donar compensacions que puguin suposar un greuge comparatiu amb el conjunt de la resta de Espanya".


Informa:ARA.CAT (9-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878252