TORRA VALORA POSITIVAMENT LA REUNIÓ AMB SÁNCHEZ, PERÒ NO RENUNCIA A L'AUTODETERMINACIÓ

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha valorat positivament la reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,i l'ha titllat de "llarga, sincera i de treball". Concretament, Torra ha celebrat que Sánchez reconegui "que és un problema polític que s'ha de respondre políticament" i ha recordat que "feia mesos i anys que no es podia parlar de tot". "He vist al president Sánchez que ha escoltat i que prenia notes i això m'ha agradat", ha insistit. No obstant això, ha insistit que qualsevol solució "passa per l'autodeterminació" i ha afegit que el Govern "no renuncia a cap de les fórmules per arribar a la independència". "Si algú entén que hi ha una altra solució política que no sigui la de votar, que m'ho expliqui", ha asseverat. Torra ha observat diferències amb el govern de Rajoy i ha defensat que li donen "una oportunitat més al diàleg". "Fins ara era impossible", ha lamentat.

A banda de l'autodeterminació, un altre dels temes principals de la reunió, segons Torra, han estat els "presos i exiliats". Li ha traslladat a Sánchez que és una "indecència jurídica", però ha insistit que els presos "no son objectes de negociació política" entre els dos presidents. Una de les novetats de la reunió és que Torra ha assegurat que "albira canvis" en la via judicial del Procés. Segons ha apuntat, ha notat a Sánchez "preocupat" per aquest assumpte" i ha afegit que espera "que hi hagi canvis immediats". Després que divendres el govern espanyol anunciés que impugnaria al Tribunal Constitucional (TC) la moció sobre el 9-N, Torra li ha retret a l'inici de la reunió que "no li semblava bé".

Sobre l'autodeterminació, Torra ha comentat que no ha vist en Sánchez "una proposta o alternativa", més enllà del concepte d'un Estat plurinacional. Tot i així, ha assegurat que no han concretat quin és el projecte que té el PSOE per a Espanya. "Em nego a pensar que no trobem una solució política", ha afirmat. Tot i que el govern de Sánchez ha expressat diverses vegades la negativa al referèndum, Torra ha assegurat que a la propera reunió tornaran a defensar d'autodeterminació. Concretament, ha assegurat que tenen l'obligació de "seguir defensant-la" i si pot ser, "que no ens peguin per a fer-ho".

A la reunió, els dos dirigents també han abordat altres temes com anul·lació dels judicis del franquisme, la derogació de la coneguda com a llei mordassa o la recuperació de lleis catalanes suspeses pel Constitucional.

Al seu torn, al finalitzar la reunió, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha asseverat que la trobada entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, ha estat “institucional, però també plena de cortesia i fluïdesa” i ha dit que ha estat “francament útil". Calvo ha assegurat que volen aportar normalitat al diàleg amb la Generalitat, i ha reconegut que hi ha una “crisi política de primer ordre” que volen afrontar de manera “política”. Els presidents han acordat “que no es produeixi mai un curtcircuit de la comunicació”, ha afirmat la vicepresidenta. “Hem parlat de coses importants, concretes i normals en una democràcia”, ha asseverat.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha arribat a la Moncloa pocs minuts després de les 11.30 hores per reunir-se amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la primera trobada entre presidents des del gener del 2017, quan Mariano Rajoy i Carles Puigdemont es van reunir.

En arribar a la Moncloa, Torra li ha regalat a Sánchez dos llibres: 'Aran, un país', de Francesc Tur i Jèp de Montoya, i 'Imago Cataloniae', un compendi de mapes sobre Catalunya des de l'Edat Mitjana. També li ha ofert una ampolla de Ratafia Corriol.

Informa:ARA.CAT (9-7-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08170520