SÁNCHEZ RESPON A TORRA QUE NO EXISTEIX L'AUTODETERMINACIÓ, PERÒ L'EMPLAÇA A SEGUIR DIALOGANT

La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha afirmat que la reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, ha sigut "institucional, però també plena de cortesia i fluïdesa", i ha dit que ha sigut "francament útil". Calvo ha assegurat que volen aportar normalitat al diàleg amb la Generalitat, i ha reconegut que hi ha una "crisi política de primer ordre" que volen afrontar de manera "política". Els presidents han acordat "que no es produeixi mai un curtcircuit de la comunicació", segons ha afirmat la vicepresidenta. "Hem parlat de coses importants, concretes i normals en una democràcia", ha asseverat.

Com estava previst, Torra ha posat damunt la taula el dret a l’autodeterminació, però Sánchez li ha respost que Catalunya té un "altíssim" nivell d’autogovern, i ha remès Torra a l’article 2 de la Constitució, segons Calvo, que ha afirmat que la carta magna no deixa marge per fer un referèndum. "El president de la Generalitat milita en un partit independentista i fa declaracions clares sobre el dret a l’autodeterminació, i és sabut que l’autodeterminació no existeix", ha afirmat la vicepresidenta espanyola. Quan li han preguntat si Sánchez li ha dit directament que l’autodeterminació no existeix o que no cap a la Constitució, ha respost: "Es pot dir de moltes maneres, però és el mateix".

Fonts de la Moncloa han valorat positivament el to i el contingut de la reunió, que, han considerat, ha anat "més bé del que s'esperava". El president espanyol ha remarcat al seu entorn el bon to del català i el fet que la reunió s’hagi centrat més en els assumptes constructius, com l’agenda Comín, que en els punts de fricció, com l’autodeterminació. Els dos presidents s’han emplaçat a seguir dialogant, i Sánchez ha acceptat l’oferta de reunir-se de nou amb Torra a Barcelona.

 

Es reactiven les bilaterals

 

Els dos presidents han acordat posar en marxa les comissions bilaterals previstes a l’Estatut. "Som el govern que es preocupa per tots els catalans, votin el que votin", ha afirmat Calvo, que ha recordat que des del 2011 la Comissió Bilateral no es reuneix. La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, presidirà la Comissió per la part espanyola, mentre que Ernest Maragall ho farà en representació de la Generalitat. Calvo ha anunciat que les comissions de treball començaran aviat.

A la reunió també s’ha tractat l’aixecament dels vetos a les lleis socials catalanes imposats pel govern del PP, que en molts casos paralitzen lleis que són al programa del PSOE. "Estem disposats a aixecar aquests vetos", ha afirmat la vicepresidenta espanyola. A més, Torra ha convidat Sánchez a reunir-se a Barcelona en el futur, i el president espanyol ha acceptat, tot i que encara no hi ha hagut concreció de dates, segons ha relatat Calvo.

 

Presos polítics

 

Sobre la qüestió dels presos, que Torra ha posat sobre la taula, Calvo ha afirmat que l’executiu no "interfereix" en l’àmbit judicial, i ha negat l’existència de presos polítics a Espanya. "No hi ha cap marge més enllà del respecte a l’actuació judicial", ha dit la vicepresidenta espanyola.

La reunió entre Sánchez i Torra s’ha allargat dues hores i mitja, des de dos quarts de dotze fins a les dues de la tarda. El president de la Generalitat li ha regalat a l’espanyol una ampolla de ratafia, un llibre de mapes històrics de Catalunya i un altre sobre l’Aran, segons han informat fonts del Govern, mentre que Sánchez l’ha obsequiat amb un llibre sobre la història del Palau de la Moncloa. Posteriorment a la reunió, Sánchez i Torra han passejat pels jardins de l’edifici governamental.

La trobada entre els dos líders era la primera d’aquest nivell des del gener del 2017, quan Carles Puigdemont i Mariano Rajoy es van reunir discretament a la Moncloa i van certificar un distanciament que va desembocar en el xoc de trens dels fets d’octubre. El president de la Generalitat arribava a la trobada amb la intenció de posar sobre la taula el dret a l’autodeterminació, però també d’avançar en altres assumptes com la memòria històrica i la impunitat del franquisme. Tot i així, el govern espanyol ja havia avisat que el referèndum pactat era fora de l’agenda.

Informa:ARA.CAT(9-7-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08170712