SÁNCHEZ RESPON A TORRA QUE NO EXISTEIX L'AUTODETERMINACIÓ, PERÒ L'EMPLAÇA A SEGUIR DIALOGANT

La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha afirmat que la reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, ha sigut "institucional, però també plena de cortesia i fluïdesa", i ha dit que ha sigut "francament útil". Calvo ha assegurat que volen aportar normalitat al diàleg amb la Generalitat, i ha reconegut que hi ha una "crisi política de primer ordre" que volen afrontar de manera "política". Els presidents han acordat "que no es produeixi mai un curtcircuit de la comunicació", segons ha afirmat la vicepresidenta. "Hem parlat de coses importants, concretes i normals en una democràcia", ha asseverat.

Com estava previst, Torra ha posat damunt la taula el dret a l’autodeterminació, però Sánchez li ha respost que Catalunya té un "altíssim" nivell d’autogovern, i ha remès Torra a l’article 2 de la Constitució, segons Calvo, que ha afirmat que la carta magna no deixa marge per fer un referèndum. "El president de la Generalitat milita en un partit independentista i fa declaracions clares sobre el dret a l’autodeterminació, i és sabut que l’autodeterminació no existeix", ha afirmat la vicepresidenta espanyola. Quan li han preguntat si Sánchez li ha dit directament que l’autodeterminació no existeix o que no cap a la Constitució, ha respost: "Es pot dir de moltes maneres, però és el mateix".

Fonts de la Moncloa han valorat positivament el to i el contingut de la reunió, que, han considerat, ha anat "més bé del que s'esperava". El president espanyol ha remarcat al seu entorn el bon to del català i el fet que la reunió s’hagi centrat més en els assumptes constructius, com l’agenda Comín, que en els punts de fricció, com l’autodeterminació. Els dos presidents s’han emplaçat a seguir dialogant, i Sánchez ha acceptat l’oferta de reunir-se de nou amb Torra a Barcelona.

 

Es reactiven les bilaterals

 

Els dos presidents han acordat posar en marxa les comissions bilaterals previstes a l’Estatut. "Som el govern que es preocupa per tots els catalans, votin el que votin", ha afirmat Calvo, que ha recordat que des del 2011 la Comissió Bilateral no es reuneix. La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, presidirà la Comissió per la part espanyola, mentre que Ernest Maragall ho farà en representació de la Generalitat. Calvo ha anunciat que les comissions de treball començaran aviat.

A la reunió també s’ha tractat l’aixecament dels vetos a les lleis socials catalanes imposats pel govern del PP, que en molts casos paralitzen lleis que són al programa del PSOE. "Estem disposats a aixecar aquests vetos", ha afirmat la vicepresidenta espanyola. A més, Torra ha convidat Sánchez a reunir-se a Barcelona en el futur, i el president espanyol ha acceptat, tot i que encara no hi ha hagut concreció de dates, segons ha relatat Calvo.

 

Presos polítics

 

Sobre la qüestió dels presos, que Torra ha posat sobre la taula, Calvo ha afirmat que l’executiu no "interfereix" en l’àmbit judicial, i ha negat l’existència de presos polítics a Espanya. "No hi ha cap marge més enllà del respecte a l’actuació judicial", ha dit la vicepresidenta espanyola.

La reunió entre Sánchez i Torra s’ha allargat dues hores i mitja, des de dos quarts de dotze fins a les dues de la tarda. El president de la Generalitat li ha regalat a l’espanyol una ampolla de ratafia, un llibre de mapes històrics de Catalunya i un altre sobre l’Aran, segons han informat fonts del Govern, mentre que Sánchez l’ha obsequiat amb un llibre sobre la història del Palau de la Moncloa. Posteriorment a la reunió, Sánchez i Torra han passejat pels jardins de l’edifici governamental.

La trobada entre els dos líders era la primera d’aquest nivell des del gener del 2017, quan Carles Puigdemont i Mariano Rajoy es van reunir discretament a la Moncloa i van certificar un distanciament que va desembocar en el xoc de trens dels fets d’octubre. El president de la Generalitat arribava a la trobada amb la intenció de posar sobre la taula el dret a l’autodeterminació, però també d’avançar en altres assumptes com la memòria històrica i la impunitat del franquisme. Tot i així, el govern espanyol ja havia avisat que el referèndum pactat era fora de l’agenda.

Informa:ARA.CAT(9-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878316