ELS CDRs AVISEN TORRA: " NO ACCEPTEM PACTES NI CANVIS DE RUMB "

“No hem arribat fins aquí per tirar la tovallola. No acceptem pactes ni canvis de rumb. Tireu endavant el que vàreu prometre en campanya electoral o dimitiu. República o dimissió. No Peix al cove. No al Processisme. CDR en marxa”. Aquesta és la piulada del Comitè de Defensa de la República de Catalunya amb què avisa al president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la possibilitat d’oposició interna si hi ha canvis en la seva estratègia política.

Ha estat la primera reacció del CDR al resultat de la trobada que han celebrat aquest matí el president espanyol, Pedro Sánchez, amb el president Torra. En aquest sentit, el president ha sortit aparentment satisfet d’una reunió que, en paraules seves, “ha estat llarga, sincera i de treball, en la qual hem pogut contrastar la visió que tenim sobre Catalunya i del conflicte polític que s’hi viu”.

En tot cas, Torra ha vist un “canvi d’etapa” i s’han proposat reactivar les comissions bilaterals entre els dos governs.

Informa:ELMON.CAT (9-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878189