A LA INDEPENDÈNCIA S'HI ARRIBA PER DIVERSOS CAMINS NO SEMPRE COINCIDENTS I FINS I TOT CONTRADICTORIS

"Cinc camins per avançar "

De l’assumpció de la contradicció en neix la força del sobiranisme

 

Salvador Cardús

 

L’objectiu de la independència ens ha obligat a seguir diverses estratègies simultànies, i fins i tot contradictòries a curt termini. La principal contradicció –però no l’única– que cal afrontar és la d’haver de governar amb responsabilitat el dia a dia del país i, alhora, defensar una ruptura amb el mateix sistema des del qual es governa. La transcendental reunió del president Torra i el president Sánchez és una expressió ben nítida d’aquesta dificultat.

Un altre exemple d’aquesta tensió ha estat rebre al sistema penitenciari propi els presos a qui el Govern i la majoria parlamentària voldrien lliures. Frívolament, s’hi ha burxat com si això fos una expressió d’hipocresia sobiranista del govern català. En realitat, és tot el contrari. Primer, perquè no són els governs els qui poden empresonar o alliberar ningú sense vulnerar la divisió de poders que tant reclamem. Però, sobretot, perquè de l’assumpció de la contradicció en neix la força del sobiranisme: aquí, la majoria parlamentària –i per tant la majoria dels ciutadans– vol un procés netament democràtic, això és, de la llei a la llei. I sí, això obliga a fer tota mena de marrades.

Paral·lelament a la molt complexa i arriscada missió que tenen les actuals institucions polítiques de governar segons les regles del vell marc autonòmic i alhora avançar cap a la independència, el conjunt de l’independentisme hauria de ser capaç de treballar simultàniament en cinc terrenys que tampoc no són sempre coincidents, ni en els temps ni en els procediments. Els resumeixo breument:

Ara es paga el preu d’haver parlat massa de “desconnexió” amb Espanya, quan del que es tracta és de connectar-hi millor i en pla d’igualtat

Dignitat.

Més enllà de tots els greuges polítics històrics i actuals, el dret a l’autodeterminació es fonamenta en la voluntat d’una comunitat d’existir i ser reconeguda políticament. Hi ha, més enllà de qualsevol raó pragmàtica, una qüestió de dignitat nacional que és la que contra tota mena d’entrebancs ha fet perdurar una consciència diferenciada respecte de les altres comunitats nacionals veïnes. És el punt de partida.

Projecte.

La voluntat d’autogovern, però, es fa forta en la mesura que ofereix l’esperança d’una millora general de les condicions de vida, de més prosperitat econòmica, de justícia, llibertat i màxim respecte als drets civils, de vitalitat educativa i cultural i d’intervenció amb veu pròpia en els afers mundials. Cal tenir un projecte i explicar-lo.

Majoria.

Una majoria àmplia i sobretot sòlida, encara que no suficient, és necessària per aconseguir el propòsit. La principal limitació per tenir-la depèn del fet que es pugui constituir en un marc de joc net, sense pors ni amenaces. Créixer a qualsevol preu, dissimulant el propòsit o les dificultats, seria letal si constituís una majoria voluble.

Confiança.

Els bons arguments materials a favor de la independència han fet menystenir la raó emocional. Ara es paga el preu d’haver parlat massa de “desconnexió” amb Espanya, quan del que es tracta és de connectar-hi millor i en pla d’igualtat. Tampoc no és fàcil convidar a fer un nou país des de la desconfiança antipolítica. I, encara, no es comença un ascens al cim sense una gran dosi de fe en les pròpies forces, i aquí som experts a fer-la trontollar.

Democràcia.

Finalment, per context geopolític, per grau de desenvolupament social i econòmic, i sobretot per convicció, sabem que allò que serem només ho aconseguirem democràticament. Pot semblar una autolimitació, però és una necessitat i l’única garantia per al futur reconeixement de la nostra sobirania política.

A la independència s’hi va fent diversos camins simultanis, no sempre coincidents i fins i tot contradictoris. I si deixem que cadascú triï la via per la qual se senti més capaç d’avançar?

Informa:ARA.CAT (10-7-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08500092