LA NOVA FISCAL DE L'ESTAT NO DESCARTA CANVIS EN LA SEVA POSICIÓ SOBRE L'1-O

La fiscal general de l’ Estat, María José Segarra, va declarar ahir que en el procés penal sobre el cas 1- O no hi ha canvis “avui dia”. Però no va descartar que n’hi pugui haver en un termini no gaire llarg, perquè, tot seguit, va destacar que la Fiscalia es plantejarà la situació quan hagi d’abordar el tràmit processal consistent en la quali­ficació provisional dels fets investigats.

Òbviament, per això cal que primer s’acordi el tancament del sumari i s’obri la fase de judici oral. Segons Segarra, el primer d’aquests passos es farà ben aviat. La fiscal general, per tant, és plenament conscient que aviat haurà de començar a prendre cartes en la qüestió, amb decisions que, tenint en compte el pes de la Fiscalia en les causes penals, mar­caran el futur del cas 1- O. És a dir, el futur dels polítics que hi estan acusats.

Preguntada ahir sobre la pos­sibilitat que els fiscals rebaixin les seves tesis inicials i recondueixin les acusacions a delictes que tinguin menys pena –el de rebel·lió pot suposar 30 anys de presó–, Segarra va explicar que el següent que farà la Fiscalia és precisament “formular la qualificació” provisional dels fets. Farà aquest tràmit –va afegir– “quan ens donin trasllat, i se suposa que serà aviat, perquè sembla que ja està gairebé conclús el sumari”. Per tant, en aquell moment –va dir– “anirem posicionant-nos i explicarem les actuacions que duguem a terme”.

 

De moment, Segarra no ha abordat el sumari. Acaba d’aterrar. Ha tingut contactes informals amb la cúpula de la Fiscalia i amb els quatre fiscals del Suprem que porten el cas 1- O des del començament. Però encara no s’hi ha assegut per parlar tranquil·lament del tema. Hi ha qüestions més urgents, malgrat que tampoc no són del tot alienes al procés derivat dels fets de l’octubre a Catalunya.

 

Reunió del Consell Fiscal

 

Aquesta setmana, per exemple, es reuneix el Consell Fiscal, màxim òrgan representatiu –i consultiu– de la carrera. Segarra hi explicarà els seus plans per a la reorganització interna de la Fiscalia General.

Aquests plans afectaran, probablement, la Secretaria Tècnica, el laboratori jurídic en què s’elaboren els principals textos de la Fiscalia. Va ser allà, sense anar més lluny, on per ordre de l’aleshores fiscal general, José Manuel Maza, es van redactar les querelles per rebel·lió, sedició, malversació i desobediència, segons els casos, contra els exmembres del Govern català i la Mesa del Parlament. La possible recomposició de la Secretaria Tècnica, per tant, proporcionarà noves pistes sobre quina orientació vol donar Segarra a la tasca de la Fiscalia General.

En tot cas, la fiscal de l’ Estat ja va deixar clar en la preceptiva compareixença al Congrés, prèvia al seu nomenament, que considerava una prioritat el seguiment del cas 1- O sense posicions preconcebudes. En resposta a Lourdes Ciuró (PDECat), que li va retreure l’ús de l’expressió “desafiament independentista”, Segarra va dir que, en el seu cas, “no hi ha cap predisposició a res”, i que només el principi de lega­litat regirà les seves anàlisis sobre els fets del setembre i l’octubre passats a Catalunya. Va afegir que sempre actuaria “valorant totes les proves que existeixin en el procediment”, amb el benentès que “qualsevol violació del nostre marc constitucional sempre portarà l’enèrgica, proporcionada i serena resposta” de la Fiscalia General, perquè el contrari “seria un abandó de funcions per part meva”.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.CAT (10-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878207